L'ectropió és una mal altia canina en què la vora de la parpella es desplaça cap a l'exterior, quedant exposada la part interna de la parpella. En estar exposada la conjuntiva palpebral (part interna de la parpella), el gos queda predisposat a patir problemes oculars de diversa índole, fins i tot amb el risc de perdre la vista.
Aquesta mal altia pot ser causada de manera primària per un mal desenvolupament del gos, o de manera secundària a causa d'una altra mal altia prèvia del gos. En aquest article del nostre lloc us mostrem els símptomes, les causes, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del ectropió en gossos
Símptomes de l'ectropió en gossos
Els símptomes de l'ectropió són molt evidents i fàcils de notar . Comprenen:
- Parpa inferior caiguda i separada del globus ocular, permetent veure la conjuntiva i la tercera parpella.
- Conjuntiva vermella o inflamada.
- Taques a la cara, causades pel flux de llàgrimes que no passen als conductes lacrimals.
- Inflamació ocular.
- Infeccions oculars bacterianes recurrents.
- Irritació recurrent de l'ull causada per objectes estranys.
Causes i factors de risc de l'ectropió en gossos
L'ectropió caní és primari quan la seva causa és el mal desenvolupament del gos, amb una notòria predisposició genètica.
En canvi, e s secundari quan és conseqüència d' altres factors En aquest cas, generalment és el resultat de trauma, inflamació, cossos estranys, infeccions, ulceració de la còrnia, paràlisi dels nervis facials, pèrdua ràpida i marcada de pes, i pèrdua de to muscular al voltant dels ulls. Els gossos que pateixen hipotiroïdisme poden patir també d'ectropió com a conseqüència del mixedema i la paràlisi facial.
L'ectropió primari sol ocórrer en cadells i és més freqüent en races grans i aquelles que tenen pell molt solta i amb plecs, com Sant Bernat, gran danès, bloodhound, bullmastiff, Terranova, shar-pei, alguns spaniel i alguns retriever. En canvi, l'ectropió secundari és més comú en gossos vells.
Diagnòstic de l'ectropió en gossos
El diagnòstic d'ectropió caní sol ser molt senzill de fer, ja que generalment n'hi ha prou amb la revisió del gos. La història clínica i la raça ajuden a identificar causes probables per sol·licitar altres estudis complementaris.
Un cop diagnosticat l'ectropió, el veterinari segurament farà un examen oftalmològic complet del gos per identificar les causes probables i per decidir el millor tractament.
Tractament de l'ectropió en gossos
El tractament d'aquesta mal altia sol ser senzill. Per als casos lleus a moderats es prescriuen gotes per als ulls o altres lubricants, per ajudar a mantenir la humitat del globus ocular. En cas d'infeccions secundàries també s'administren antibiòtics per tractar el problema.
Si la causa de l'ectropió és una altra mal altia, com l'hipotiroïdisme, cal tractar-la. Els casos severs d'ectropió requereixen cirurgia per al seu tractament. En qualsevol dels casos, el pronòstic és bo.
Prevenció de l'ectropió en gossos
La prevenció del ectropió en gossos consisteix a mantenir la bona salut dels ulls dels gossos abans que es presentin problemes majors. També és aconsellable no fer servir com a reproductors exemplars que presenten aquesta condició.
