La lumbàlgia en els gossos consisteix en un procés dolorós localitzat a la zona lumbosacra, és a dir, a la zona compresa entre les 3 darreres vèrtebres lumbars (L5, L6 i L7) i l'os sacre (que connecta la pelvis amb la columna vertebral). Pot ser causat per diferents processos o mal alties, per la qual cosa el diagnòstic precís requereix proves d'imatge, però sense oblidar una exploració neurològica correcta i examen físic. El tractament dependrà de la causa.
Segueix llegint aquest article del nostre lloc per conèixer més sobre la lumbalgia en gossos, les seves causes, símptomes, diagnòstic i tractament.
Què és la lumbàlgia als gossos?
Es defineix com a lumbàlgia el dolor situat a la part més posterior de l'esquena del nostre gos, a prop de la cua, a la musculatura de la zona lumbosacrade la columna vertebral canina. A més, la lumbàlgia comporta un augment de la tensió, el to i la rigidesa dels músculs de la zona del gos.
Dit dolor sorgeix com un mecanisme nerviós per activació de les vies nervioses que transmeten el dolor i pel desenvolupament d'un procés inflamatori i de contractura muscular. De vegades es pot comprimir l'arrel del nervi causant pinçaments i fins i tot protrusions medul·lars i hèrnia discal.
Causes de lumbàlgia als gossos
L'origen de la lumbàlgia als gossos es pot explicar pels següents processos i mal alties:
- Sobrecàrrega muscular.
- Traumatisme.
- Fractura per osteoporosi.
- Pinzamiento.
- Artrosi.
- Edat avançada.
- Escoliosi.
- Trastorns inflamatoris de les vèrtebres, infeccions o tumors.
- Espondilitis anquilosant.
- Hèrnia discal lumbar.
- Estenosi lumbosacra o cauda equina.
Existeix alguna predisposició per al desenvolupament de lumbàlgia en gossos?
D'una banda, encara que qualsevol gos, independent de la seva raça, sexe i edat pot desenvolupar lumbàlgia al llarg de la seva vida, sí que és veritat que es veu amb més freqüència alsgossos grans , a causa del desgast natural dels ossos i les articulacions per l'edat o per fenòmens d'artrosi o osteoporosi. Amb resposta al sexe del gos, es veu amb la mateixa freqüència en mascles que en femelles.
D' altra banda, sí que es pot veure amb més freqüència en les següents races de gossos:
- Teckel:: a causa de la seva llarga esquena, té predisposició a patir hèrnies de disc.
- Bulldog francès: té predisposició a l'espondilitis anquilosant.
- Labrador, pastor alemany o altres races grans: estan més predisposats al desenvolupament d'estenosi lumbosacra, també anomenada síndrome de la cauda equina.
En resum, els gossos de races condrodistròfiques, és a dir, els gossos que presenten columna llarga i cames curtes, són més propensos al desenvolupament d'hèrnies discals per la tensió que produeix aquesta particular anatomia als discos intervertebrals. En canvi, els gossos de races de mida gran estan més predisposats al desenvolupament d'artrosi a les vèrtebres o espondilosi conforme passen els anys.
Símptomes de la lumbàlgia canina
Si un gos presenta lumbàlgia, poden aparèixer els següents símptomes:
- Molèsties.
- Dolor.
- Inflamació.
- Contractura muscular.
- Hormigueig.
- Alteracions en la sensibilitat.
- Reducció en la mobilitat i l'activitat.
- Incomoditat.
- Entumiment.
- Augment de la temperatura a la zona per la inflamació.
- Canvis a l'estat d'ànim.
- Depressió.
- Sobrepès.
El signe clínic que sempre solen manifestar és el dolor, especialment quan s'ha produït un pinçament, protrusió, espondilitis o una hèrnia discal. Aquest dolor el podem detectar en estats inicials quan el nostre gos deixa de córrer, li costa pujar escales, va més a poc a poc i en general, està menys actiu. Posteriorment no tindrà tantes ganes de passejar, es mantindrà molt de temps en repòs i es queixarà amb un crit quan toquem la zona en els casos més greus.
A més, en els casos més greus com en les afectacions de la medul·la espinal o l'hèrnia de disc, es pot reduir o desaparèixer la senyal nerviós, causant paràlisi.
Diagnòstic de lumbàlgia en gossos
El diagnòstic de lumbàlgia en gossos ha de basar-se en la combinació de signes clínics, examen neurològic i el diagnòstic per imatge, a fi de trobar la causa específicaque provoca el mal d'esquena al nostre gos.
Els signes clínics poden localitzar la lesió a la zona de l'esquena posterior, cosa que juntament amb una completa anàlisi neurològica amb la comprovació dels reflexos espinals, la sensibilitat i les respostes, es podrà localitzar la lesió en els segments medul·lars de la zona lumbosacra (L4-S3).
El diagnòstic per imatge, en concret la radiografia, permetrà observar l'aspecte de les vèrtebres de la zona, per tal d'observar canvis característiques d'espondilitis anquilosant, canvis indicatius d'infecció o inflamació o altres de les causes que es poden observar per aquesta tècnica d'imatge.
No obstant això, per obtenir un diagnòstic precís i definitiu del que li està passant al nostre gos haurem de realitzar tècniques d'imatge avançades com la ressonància magnètica o la tomografia computaritzada.
Tractament de lumbàlgia en gossos
No obstant això, sempre se solen aplicar fàrmacs per reduir el dolor i les molèsties., com els antiinflamatoris. A més, una cosa que reconforta aquests gossos és l'aplicació de calor a la zona , com amb suports tèrmics toraco-lumbars que serveixen, també, com a protecció de la regió afectada.
D' altra banda, la rehabilitació i la fisioteràpia són excel·lents per als problemes de lumbàlgia en gossos, i especialment després d'operacions quirúrgiques per millorar la recuperació i obtenir millors resultats. La cirurgia, per la seva banda, es limitarà als casos més greus que tinguin solució quirúrgica , així com a hèrnies discals que comprimeixin la medul·la i la teràpia conservadora no sigui suficient.
A més, el sobrepès i l'obesitat per la menor mobilitat s'han de prevenir amb pinsos adequats per a la pèrdua de pes i donar només el pinso que necessita segons les seves condicions particulars.
