Les granotes pertanyen al grup dels amfibis. La paraula "amfibi" ve del grec i vol dir “ doble vida ” (amphi=doble, bios=vida). Aquest nom es deu a una característica particular d'aquest grup d'animals: viuen la primera meitat de la seva vida a l'aigua, i la segona meitat de la seva vida a la terra. Dins dels amfibis, i en conjunt amb els gripaus, les granotes pertanyen al ordre anura (que són els amfibis que no tenen cua postcloacal).
Com respiren les granotes?
Abans d'aclarir per on respiren les granotes, és important conèixer com respiren. Com veurem a continuació, les granotes presenten diversos tipus de respiració al llarg de la vida. Les principals formes de respiració de les granotes són:
- Respiració branquial
- Respiració pulmonar
- Respiració cutània
A continuació, analitzarem cadascun d'aquests tipus de respiració en granotes. Si a més de les granotes t'interessen els amfibis en general, pots fer una ullada a aquest altre article del nostre lloc sobre Per on i com respiren els amfibis?
Respiració branquial en granotes
Alguna vegada t'has preguntat com respiren les granotes a l'aigua? En el seu estat larvari, els anurs presenten brànquies externes que els permeten fer la respiració mitjançant intercanvi gasós amb l'aigua L'aigua entra a través de la boca i surt per les esquerdes branquials, on es realitza l'intercanvi gasós gràcies als vasos capil·lars associats als filaments que componen les brànquies.
Paral·lelament, es desenvolupen les brànquies internes per sota d'on s'ubicaven les externes. Al cap de pocs dies de vida, mitjançant la metamorfosi, les brànquies externes són cobertes per un plec tissular anomenat opercle, que deixa només una o dues petites obertures a l'exterior anomenades espiracles. A partir d'aquest moment, les larves passen a utilitzar les brànquies internes per a l'intercanvi gasós i, a les darreres etapes de la seva metamorfosi, perden aquestes brànquies i desenvolupen pulmons
Ara que ja saps com respiren els capgrossos, descobreix aquí més Animals que respiren per les brànquies.
Respiració pulmonar en granotes
Durant la seva etapa adulta, les granotes tenen dos pulmons i no tenen diafragma, per la qual cosa han de realitzar moviments convulsius amb la gola per generar l'entrada i la sortida d'aire. La respiració pulmonar a la majoria de les granotes es dóna a través de una bomba bucal en dos passos:
- En un primer moment, s'obre la cavitat bucal, mitjançant contraccions del sòl bucal, generant que entri aire fresc des de fora carregat d'oxigen.
- Alhora que s'obre la cavitat bucal, es comprimeixen els pulmons expulsant els gasos ja utilitzats, els quals tenen poca càrrega d'oxigen.
Part d'aquest gas utilitzat és alliberat de tornada a l'ambient a través de les fosses nasals, i una altra part es barreja amb l'aire recentment ingressat a la cavitat bucal. D'aquesta barreja una part torna a sortir a l'atmosfera a través de la boca, i una altra va cap als pulmons. L'exhalació es dóna per un retrocés elàstic de les parets del cos i dels pulmons.
Respiració cutània en granotes
No obstant això, hi ha una tercera modalitat de respiració en aquests animals, la qual els acompanya al llarg de tota la seva vida: la respiració cutània. Això és, també respiren per la pell! La pell dels amfibis és molt permeable i vascularitzada, cosa que permet el passatge d'oxigen des de la superfície fins a la sang. A més, tenen glàndules que segreguen una mucosa que els manté humectats, cosa que facilita l'intercanvi gasós.
Problemes de conservació
El fet de presentar un tipus de respiració cutània requereix que la pell de les granotes sigui àmpliament permeable, cosa que les fa molt sensibles a les condicions del seu ambient. Són vulnerables a la contaminació, cosa que les converteix en excel·lents indicadores de l'estat del seu ambient. Aquesta característica també les fa vulnerables a la deshidratació per augmentar la temperatura. Aquests factors són algunes de les causes principals que expliquen el fenomen anomenat “ Declinació Global de les Poblacions d'Amfibis”, que anuncia que aquest és un dels grups animals més afectats a nivell de pèrdua de biodiversitat causada pels canvis que pateix el nostre planeta durant els últims anys.
No obstant això, no només les granotes respiren per la pell, sinó que hi ha molts més animals amb respiració cutània. Si vols conèixer-los, fes un cop d'ull a aquest altre article del nostre lloc sobre Animals que respiren per la pell.
Ranes sense pulmons
Com en tots els grups animals, cada espècie té les seves pròpies característiques ecològiques, cosa que les porta a presentar diferents adaptacions segons les seves formes de vida. D'aquesta manera, hi ha variabilitat en els mecanismes de respiració de cada espècie.
El cas més extrem és el de l'espècie Barbourula kalimantanensis, que no té pulmons i utilitza únicament la respiració cutània. Aquesta espècie presenta plecs a la pell, que augmenten la superfície dintercanvi gasós.
