El mal o mal altia de Chagas, coneguda també com a tripanosomiasi, és una mal altia tropical que pot arribar a tenir conseqüències força importants i que si no s'atén, pot posar en risc la vida dels afectats a causa de els efectes importants a llarg termini que té en diferents òrgans vitals. Els països que solen estar afectats per aquesta mal altia l'han vinculat amb problemes socials i econòmics degut a les seves repercussions importants. Conèixer de l'existència d'aquesta mal altia i de com evitar-la o atendre-la de manera oportuna és important per a les persones que habiten als països on es considera una mal altia endèmica, així com per a les persones que viatgen a aquests països per motius de turisme o qualsevol altre motiu. En aquest article d'ONsalus us ho explicarem tot sobre el mal de Chagas: símptomes, contagi i tractament.
Causes del mal de Chagas
El mal de Chagas és causat per un paràsit anomenat Trypanosoma cruzi, el qual habita en la femta d'un grup d'insectes anomenats col·loquialment xinxes, xips, vinchucas i de moltes altres formes segons el país de què es tracti, i que bàsicament agrupa petits insectes semblants a escarabats que s'alimenten de sang de mamífers. Quan l'insecte mossega la seva víctima, pot defecar alliberant així els bacteris que de vegades entra al torrent sanguini a través de la ferida de la picada, causant així la mal altia.
El mal de Chagas és una mal altia que afecta principalment els països del Centre i Sud d'Amèrica, encara que també s'ha trobat a la regió sud dels Estats Units. Es desenvolupa sobretot a les regions més pobres dels països endèmics a causa de les condicions sanitàries . les regions on habita el paràsit.
Transmissió del mal de Chagas
Existeixen diversos mecanismes a través dels quals el paràsit causant del mal de Chagas pot entrar a l'organisme i causar els símptomes d'aquesta mal altia:
Normalment, es relaciona amb la picada de l'insecte portador, però el paràsit es troba no a la seva saliva sinó a la femta, posat que si l'insecte defeca immediatament després de mossegar la víctima i aquesta es grata la ferida, pot provocar l'entrada del paràsit al torrent sanguini. També hi ha la possibilitat de contagi a través de les mucoses, com per exemple la de l'ull.
La transmissió d'una mare embarassada contaminada amb el paràsit cap al nadó és una possibilitat. Si bé no afecta el desenvolupament del nadó ni la lactància, el nen afectat pot manifestar els símptomes de la mal altia, per la qual cosa és important fer un estudi per descartar la presència del virus en els nadons quan les mares han estat afectades.
La possibilitat de transmissió directa del paràsit a través d'una transfusió de sang ha fet que entre els estudis realitzats als donants de sang o la sang com a tal, incloguin el descart del paràsit que provoca el mal de Chagas.
Als països on el mal de Chagas és considerada una mal altia endèmica, la transmissió del paràsit per via oral és un risc, en especial en consumir sucs de fruites que han estat rentades de forma inadequada.
Una via de transmissió poc freqüent és la transmissió a través d'un tall o punxada del personal de salut que treballa manipulant els insectes portadors o paràsits.
Símptomes del mal de Chagas
El mal de Chagas es caracteritza per tenir dues fases principals:
Fase aguda
Durant l'etapa aguda, l'afectat sol presentar símptomes poc específics com ara:
- Febre.
- Dolor de cap, muscular o articular.
- Nàusees.
- Vòmits.
- Diarrea.
- Malestar general.
- Inflamació de ganglis.
- Hi pot haver un engrandiment del fetge o pàncrees i edema de les extremitats.
- La regió on va passar l'entrada del paràsit pot presentar un enduriment indolor anomenat chagoma.
Fase crònica
Durant la fase crònica, els problemes principals són cardiopaties com a dany al múscul cardíac, insuficiència cardíaca congestiva, arítmies, aneurismes, producció d'embòlies pulmonars i accidents cerebrovasculars, els quals poden produir la mort de l'afectat.
Els problemes cardíacs solen causar altres problemes com ara hepatomegàlia, congestió pulmonar, dificultat respiratòria i megaesòfag o megacòlon, acompanyat de problemes gastrointestinals com dolor en empassar, reflux, constipació i dolor abdominal.
Mal altia de Chagas: tractament
El primer pas per aplicar un tractament quan es creu que una persona és afectada pel mal de Chagas és realitzar un correcte diagnòstic, per a això és necessari fer un examen de sang per detectar la presència del paràsit sota el microscopi, o bé intentar aïllar i cultivar el bacteri en un medi de cultiu.
Un cop s'ha detectat al paràsit, cal la implementació de medicaments antiparasitaris per controlar l'avenç de la mal altia i així evitar els greus problemes crònics causats pel paràsit. Aquest tractament, però, té més efecte quan la mal altia es troba en la seva etapa de desenvolupament i perd eficàcia quan s'han establert els problemes crònics.
A l'etapa crònica, els tractaments solen ser orientats principalment a l'alleujament dels problemes en altres òrgans, principalment els cardíacs, els quals seran tractats de manera similar a les cardiopaties originades per altres motius, en els casos més greus es pot fins i tot necessitar un trasplantament de cor.
Prevenció del mal de Chagas
Els insectes portadors del paràsit s'han adaptat molt bé fins i tot a les regions civilitzades dels països on el mal de Chagas és considerada una mal altia endèmica, per la qual cosa les mesures de prevenció són molt importants per als habitants i els visitants d' altres països.
Aquests insectes es caracteritzen per alimentar-se de nit, per la qual cosa és important considerar no sortir de la casa si s'està en una regió campestre. Les cases han de tenir pisos, parets i sostres sense esquerdes, ja que en aquests espais solen amagar-se els insectes, i l'aplicació regular d'insecticides ajuda molt a disminuir la quantitat d'insectes a les llars.
Es recomana utilitzar roba que cobreixi les extremitats tot el que sigui possible per a les persones que estan en risc d'infecció, així com també dormir amb aires condicionats i utilitzar receres.
Saber reconèixer l'insecte pot permetre a una persona que ha estat mossegada per aquest a prendre accions immediatament, acudint al metge perquè realitzi els estudis necessaris i apliqui el tractament el més aviat possible per així afavorir el diagnòstic.
Aquest article és merament informatiu, a ONsalus.com no tenim facultat per receptar tractaments mèdics ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Et convidem a acudir a un metge en cas de presentar qualsevol tipus de condició o malestar.
