Els àcars són artròpodes de mida petita capaces de parasitar una àmplia varietat d'espècies animals, entre elles, les cobaies, conegudes també com les quals. En la majoria dels casos, les cobaies parasitades solen mantenir-se asimptomàtiques, i cal que es produeixi una situació d'immunocompromís a l'animal perquè apareguin signes clínics associats.
Què són els àcars?
Els àcars són artròpodes de mida petita pertanyents a la subclasse dels aràcnids, que no són visibles a simple vista. Algunes espècies s'han adaptat a la vida paràsita, instal·lant-se a la pell dels seus hostes i produint una mal altia típicament coneguda com a sarna. Alguns són capaços d'excavar túnels a l'epidermis, mentre que altres es mantenen a l'interior dels fol·licles pilosos oa la superfície de la pell o els cabells.
Les cobaies, igual que altres rosegadors i lagomorfs, estan especialment predisposades a patir infestacions per paràsits externs, entre els quals es troben els àcars. Per això, al llarg d'aquest article, descriurem les principals característiques d'aquests paràsits i les alteracions que produeixen a les cobaies.
Tipus d'àcars a cobaies
Una vegada explicat què són aquests paràsits, cal que detallem quins tipus d'àcars poden afectar les cobaies. En concret, les espècies d'àcars que poden parasitar aquests rosegadors són:
- Trixacarus caviae: és un àcar arador Es denominen aradors pel fet que les femelles excaven túnels o galeries a l'estrat còrni de la pell per pondre els ous. Les lesions que produeixen solen localitzar-se a la regió del coll, les escàpules, l'abdomen i la cara interna de les cuixes.
- Chirodiscoides caviae: és un àcar del pèl, específic de les cobaies, que sol localitzar-se generalment a la regió perianal, als flancs i el tronc.
- Demodex caviae: és un àcar específic de les cobaies que parasita els fol·licles pilosos. Les lesions que produeix se solen observar amb més freqüència al cap, les extremitats i el tronc.
Cal esmentar que, encara que Trixacarus caviae és un patogen específic d'hospedador, se n'han descrit alguns casos d'infestació transitòria en humans (especialment en nens), en què l'àcar pot produir una dermatitis papular amb pruïja. En concret, aquest procés es considera una “hemizoonosi” atès que una vegada que les persones s'infesten, el paràsit no es pot tornar a transmetre de tornada als animals. És a dir, l'ésser humà actua com a “fons de sac” de la parasitosi.
Símptomes d'àcars en cobaies
Les infestacions per àcars en cobaies solen ser subclíniques, és a dir, no produeixen símptomes. No obstant, quan les cobaies pateixen una immunodepressió (baixada de defenses) per qualsevol motiu, és freqüent que apareguin signes clínics associats. En concret, els símptomes que es poden observar en els casos de parasitosi per àcars en cobaies són:
- Picor o pruïja molt intens: aquest és el signe més evident, especialment en les parasitosis per Trixacarus caviae. En infestacions massives, la pruïja és tal que es poden arribar a produir convulsions.
- Alopècia: pèrdua de pèl.
- Descamació.
- Eritema: envermelliment de la pell.
- Lesions crostoses.
- Hiperqueratosi: engrossiment de la pell.
- Pel hirsut: aspre, sense brillantor.
- Anorèxia: es pot produir com a conseqüència de l'acumulació de pèls a la boca, ja que els animals intenten alleujar la picor llepant-se o mossegant-se les zones afectades.
En cas que no s'instauri un tractament adequat, les lesions poden infectar-se, apareixent així una infecció cutània coneguda com a pioderma superficial.
Com es contagien els àcars en cobaies?
Les cobaies es poden infestar per dues vies:
- Per contacte directe amb altres animals afectats. És especialment freqüent la transmissió de les mares a les cries durant la lactància.
- Per contacte amb objectes o utensilis contaminats, com gàbies o llits.
No obstant, com ja hem esmentat, la majoria de conills parasitats per àcars es mantenen clínicament sanes i només desenvolupen simptomatologia quan es veuen sotmeses a alguna situació que els produeix immunodepressióEn concret, els factors que poden desencadenar l'aparició de la mal altia són:
- Mal maneig
- Mala alimentació
- Fred excessiu
- Presència d' altres mal alties
- Gestació
- Immunodepressió
- Situacions estressants: com a transports o canvis d'hàbitat
Alguns d'aquests factors es poden evitar oferint a l'animal les cures que necessiteu. Per això, us recomanem consultar el nostre article sobre Cures d'una cobaia.
Els àcars en cobaies es contagien a humans?
Com ja hem esmentat anteriorment, sí, l'àcar Trixacarus caviae es contagia a humans, sobretot a nens, gent gran o amb el sistema immune debilitat.
Diagnòstic d'àcars en cobaies
Si et preguntes com saber si una cobaia té àcars, la resposta es troba en un diagnòstic adequat al centre veterinari. Així doncs, el diagnòstic dels àcars en cobaies es basa en els punts següents:
- Exploració clínica: en funció de l'espècie d'àcar que parasiti l'animal, es podran observar diferents lesions cutànies amb diferent distribució corporal.
- Raspat cutani: cal prendre una mostra de la perifèria de les lesions i observar el microscopi. S'empra per al diagnòstic de Trixacarus caviae, encara que en ser un àcar arador que no es troba a la superfície, pot ser difícil detectar-ho.
- Cinta adhesiva: aquesta senzilla prova consisteix a enganxar un fragment de cinta adhesiva sobre la pell de l'animal per després observar-la al microscopi. És una tècnica eficaç per diagnosticar parasitosis per àcars superficials, com Chirodiscoides caviae.
- Tricograma (examen del pèl): consisteix a prendre una mostra de pèl i observar-la al microscopi. Se sol realitzar per al diagnòstic de Demodex caviae.
Com eliminar àcars en cobaies? - Tractament
El primer punt important en el tractament d'àcars a cobaies és eliminar (sempre que sigui possible) la causa que genera una immunodepressió a l'animal. Per això, cal:
- Revisar el maneig de l'animal (hàbitat, condicions ambientals, alimentació, etc.) per a detectar possibles errors i corregir-los.
- Realitzar una exploració clínica completa, incloent-hi les proves complementàries que es considerin oportunes, per a detectar altres patologies concurrents i instaurar el tractament adequat.
- Detectar canvis recents (nous mascotes a la llar, viatges, canvis d'hàbitat, etc.) que hagin suposat un estrès per a l'animal.
El segon punt del maneig terapèutic consisteix en el tractament farmacològic, el qual ha de ser sempre pautat per un veterinari/ària. Aquest tractament pot incloure:
- Antiparasitari sistèmic: com a tractament antiparasitari solen usar-se lactones macrocíclines (com ivermectina, selamectina o doramectina) per via subcutània, durant 7 dies.
- Antiparasitari tòpic: s'han de realitzar banys amb amitraz cada 7 dies durant 4 setmanes.
- Bromociclen: l'ús de bromociclen en pols o banys, cada 2 setmanes, és molt efectiu en els casos de sarnes lleus.
- Diazepam: en els casos de picor o pruïja molt intensa, pot estar recomanada l'administració de diazepam.
L'últim punt es basa en la desinfecció de l'ambient Com hem assenyalat, el contagi també es pot produir a partir d'objectes contaminats, per la qual cosa és fonamental fer una correcta desinfecció de l'ambient per evitar la reinfestació contínua de l'animal. Els tèxtils que hagin tingut contacte amb l'animal parasitat (mants, catifes, peluixos, etc.) s'han de rentar a temperatura alta (60 ºC) La resta de superfícies cal aspirar amb una aspiradora convencional. En acabar, és important rebutjar el filtre de l'aspiradora ja que, altrament, els àcars es podrien dispersar a altres zones de la llar.
En cas que convisquin diverses cobaies juntes, és important aïllara aquelles que presentin simptomatologia. A més, s'ha de desparasitar de forma preventiva a les cobaies que romanguin aparentment sanes, ja que potser s'hagin contagiat però romanguin asimptomàtiques.
Per acabar, hem d'assenyalar la importància de mantenir unes mesures de bioseguretat correctes a l'hora d'administrar el tractament a les cobaies infestades per Trixacarus caviae, degut al risc de transmissió a les persones. De la mateixa manera, és important que els nens es mantinguin allunyats d'aquests animals fins a la seva curació completa per evitar la zoonosi.
