El mastocitoma en gats es pot presentar en dues formes diferents: cutània i visceral. El mastocitoma cutani és el més freqüent i és el segon tipus de càncer maligne més prevalent en el gat. El mastocitoma visceral ocorre principalment a la melsa, encara que també es pot donar en altres localitzacions com l'intestí.
El diagnòstic es realitza per citologia o biòpsia, en casos de mastocitoma cutani, i per citologia, analítica sanguínia i diagnòstic per imatge al mastocitoma visceral. El tractament és mitjançant cirurgia en tots dos casos, encara que en certs tipus de mastocitoma visceral no està indicat, usant fàrmacs quimioteràpics i de suport per millorar la qualitat de vida del gat amb mastocitoma. Continua llegint aquest article del nostre lloc per conèixer més sobre el mastocitoma en gats, els seus símptomes, tractament i pronòstic.
Què és el mastocitoma en gats?
El mastocitoma és un tumor que consisteix en una multiplicació exagerada de mastòcits Els mastòcits són unes cèl·lules originades a la medul·la òssia a partir de precursors hematopoètics i es poden trobar en pell, teixit conjuntiu, tracte gastrointestinal i aparell respiratori.
Són unes cèl·lules defensives de primera línia davant d'agents infecciosos i els seus grànuls tenen substàncies que intervinguin reaccions al·lèrgiques i inflamatòries, com la histamina, FNT-α, IL-6, proteases, etc.
Quan es produeix un tumor d'aquestes cèl·lules s'alliberen de forma exagerada les substàncies contingudes en els seus grànuls, causant efectes locals o sistèmics que poden donar lloc a molts signes clínics diferents, segons la localització.
Tipus de mastocitoma en gats
En els gats, el mastocitoma pot ser cutani, quan es localitza a la pell; o visceral, quan es troba en vísceres internes.
Mastocitoma cutani
És el segon tumor maligne més freqüent als gats, i el quart entre tots els tumors felins. Els gats siamesos semblen més predisposats a patir mastocitoma cutani. Hi ha dues formes de mastocitoma cutani segons les seves característiques histològiques:
- Mastocítica: ocorre especialment en gats sobre els 9 anys i es divideix en forma compacta (la més freqüent i benigna, fins al 90 % dels casos) i forma difusa (més maligna, infiltrant i causant metàstasi).
- Histiocítica: aquesta passa entre els 2 i els 10 anys.
Mastocitoma visceral
Aquests mastocitomes es poden trobar a òrgans parenquimatosos com:
- Bazo (més freqüent).
- Intestí prim.
- Nòduls limfàtics mediastínics.
- Nòduls limfàtics mesentèrics.
Afecten especialment els gats grans entre 9 i 13 anys d'edat.
Símptomes del mastocitoma en gats
Segons el tipus de mastocitoma en gats, els símptomes poden variar, com veurem a continuació.
Símptomes del mastocitoma cutani en gats
Els mastocitomes cutanis al gat poden ser masses úniques o múltiples (20 % dels casos). Es poden trobar al cap, coll, tòrax o extremitats, entre d' altres.
Consisteix en nòduls que solen ser:
- Definits.
- 0, 5-3 cm de diàmetre.
- No pigmentats o rosats.
Altres signes clínics que poden aparèixer a la zona del tumor són:
- Eritema.
- Ulceració superficial.
- Picor intermitent.
- Autotraumatismes.
- Inflamació.
- Edema subcutani.
- Reacció anafilàctica.
Els nòduls dels mastocitomes histiocítics solen desaparèixer de forma espontània.
Símptomes del mastocitoma visceral en gats
Els gats amb mastocitoma visceral presenten signes de mal altia sistèmica com:
- Vòmits.
- Depressió.
- Anorèxia.
- Pèrdua de pes.
- Diarrea.
- Hiporexia.
- Dificultat respiratòria si hi ha efusió pleural.
- Esplenomegàlia (augment de la mida de la melsa).
- Ascitis.
- Hepatomegalia (augment de la mida del fetge).
- Anemia (14-70 %).
- Mastocitosi (31-100 %).
Quan un gat presenta alteracions a la melsa, com a augment de mida, nòduls o afectació general de l'òrgan, en el primer que hi ha que pensar és en un mastocitoma.
Diagnòstic del mastocitoma en gats
La realització del diagnòstic dependrà del tipus de mastocitoma que el veterinari sospiti que pot patir el felí.
Diagnòstic del mastocitoma cutani en gats
El mastocitoma cutani en gats se sospita davant l'aparició d'algun nòdul de les característiques descrites anteriorment, confirmant-se mitjançant una citologia o biòpsia.
El mastocitoma histicític és el més difícil de diagnosticar per citologia per les seves característiques cel·lulars, la granularitat vaga i la presència de cèl·lules limfoides.
Cal tenir en compte que en el granuloma eosinofílic felí també poden aparèixer mastòcits, cosa que pot donar un diagnòstic erroni.
Diagnòstic del mastocitoma visceral en gats
El diagnòstic diferencial del mastocitoma visceral felí, especialment el de melsa, inclou els processos següents:
- Esplenitis.
- Bazo accessori.
- Hemangiosarcoma.
- Hiperplàsia nodular.
- Linfoma.
- Mal altia mieloproliferativa.
L'hemograma, la bioquímica i les proves d'imatge són claus per diagnosticar el mastocitoma visceral:
- Anàlisi de sang: a l'analítica sanguínia, la mastocitèmia i l'anèmia poden fer sospitar. Especialment la presència de mastocitèmia, sent característic d'aquest procés als gats.
- Ecografia abdominal: l'ecografia abdominal permet detectar esplenomegàlia o una massa intestinal i buscar metàstasi en nòduls limfàtics mesentèrics o altres òrgans, com el fetge. També permet veure alteracions al parènquima de la melsa o nòduls.
- Radiografia toràcica: la radiografia toràcica permet observar l'estat dels pulmons, buscant metàstasi, vessament pleural o alteracions al mediastí cranial.
- Citologia: la citologia mitjançant aspiració amb agulla fina a la melsa o intestí pot diferenciar un mastocitoma d' altres dels processos descrits al diagnòstic diferencial. Si es realitza en líquid pleural o peritoneal es poden observar mastòcits i eosinòfils.
Tractament del mastocitoma en gats
El tractament a seguir també presentarà algunes variacions segons el tipus de mastocitoma a tractar.
Tractament del mastocitoma cutani en gats
El tractament del mastocitoma cutani es realitza amb la cirurgia d'extirpació, fins i tot en els casos de formes histiocítiques, que tendeixen a remetre de forma espontània.
La cirurgia és curativa i s'ha de fer mitjançant resecció local, en casos mastocítics, i amb marges més agressius en casos difusos. En general, se suggereix la extirpació local amb marges entre 0, 5 i 1 cm per a qualsevol mastocitoma cutani diagnosticat mitjançant citologia o biòpsia.
Les recidives en els mastocitomes cutanis són molt rares, fins i tot en escissions incompletes.
Tractament del mastocitoma visceral en gats
La extirpació quirúrgica del mastocitoma visceral es realitza en els gats amb massa intestinal o en la melsa sense metàstasi en altres localitzacions. Abans de l'extirpació, s'aconsella el ús d'antihistamínics com la cimetidina o clorferamina per reduir el risc de degranulació de mastòcits, que causaria problemes com ara úlceres gastrointestinals, anomalies de la coagulació i hipotensió.
El temps mitjà de supervivència després d'una esplenectomia és entre els 12 i 19 mesos, però els factors de pronòstic negatiu es troben gats amb anorèxia, amb força pèrdua de pes, amb anèmia, mastocitèmia i metàstasi.
Després de la cirurgia se sol administrar quimioteràpia complementària amb prednisolona, vinblastina o lomustina.
En casos de metàstasi o afectació sistèmica, es pot fer servir prednisolona per via oral a dosis de 4-8 mg/kg cada 24-48 hores. Si es necessita un agent quimioteràpic addicional, es pot fer servir clorambucil per via oral a dosis de 20 mg/m2 cada dues setmanes.
Per millorar la simptomatologia d'alguns gats, es poden fer servir fàrmacs antihistamínics per reduir l'acidesa gàstrica en excés, les nàusees i el risc d'úlcera gastrointestinal, antiemètics, estimulants de la gana o analgèsics.
