El origen i l'evolució dels primats ha causat una gran controvèrsia i multitud d'hipòtesis des del començament dels estudis. Aquest extens Ordre de mamífers, a què pertanyen les persones, és un dels més amenaçats per l'ésser humà.
En aquest article del nostre lloc aprendrem què són els primats, quines característiques els defineixen, com ha estat la seva evolució i si és el mateix parlar de simis i primats. T'ho expliquem tot a continuació!
Característiques dels primats
Totes les espècies existents de primats comparteixen un conjunt de característiques que els distingeixen de la resta de mamífers. La majoria dels primats existents viuen en arbres, per la qual cosa tenen adaptacions concretes que els permeten portar aquest estil de vida. Els seus peus i mans estan adaptats per moure's entre les branques. El dit polze del peu està molt separat de la resta de dits (a excepció de l'ésser humà), això els permet agafar-se amb fermesa. Les mans també tenen adaptacions, però aquesta dependrà de l'espècie, com ara el polze oposable. No tenen urpes i ungles corbes com altres mamífers, són planes i romes.
Els dits posseeixen coixinets tàctils amb dermatoglifs (empremtes dactilars) que els permeten subjectar-se millor a les branques, a més, en palmells de les mans i dits, hi ha unes estructures nervioses anomenades corpuscles de Meissner que proporciona un sentit del tacte molt desenvolupat. El centre de gravetat del cos, es troba més a prop de les cames que, a més, són les extremitats dominants durant la locomoció. D' altra banda, l'os del taló és més llarg que a la resta de mamífers.
Una de les adaptacions més importants en primats són els seus ulls. En primer lloc, són molt grans en comparació amb el cos i, si parlem de primats nocturns encara són més grans, a diferència d' altres mamífers nocturns que es valen d' altres sentits per viure durant la nit. Aquests ulls prominents i grans es deuen a la presència d'os darrere de l'ull, el que anomenem òrbita.
A més, els nervis òptics (un per cada ull) no es creuen totalment dins del cervell, com passa amb altres espècies, en les que la informació que entra per l'ull dret es processa a l'hemisferi esquerre del cervell i la que entra per l'ull esquerre, es processa a la banda dreta del cervell. Això significa que, en primats, la informació que entra per cada ull es pot processar a banda i banda del cervell, cosa que aporta un enteniment del medi molt superior
L'oïda dels primats es caracteritza per l'aparició d'una estructura anomenada ampolla auditiva, formada per l'os timpànic i l'os temporal, tancant l'orella mitjana i interna. D' altra banda, sembla que el sentit olfactiu s'ha reduït, deixant de ser l'olfacte una característica cridanera d'aquest grup d'animals.
Respecte al cervell, és important ress altar que la seva mida no és una característica determinant. Molts primats tenen el cervell més petit que qualsevol mamífer mitjà. Els dofins, per exemple, tenen el cervell, en comparació del cos, gairebé tan gran com qualsevol primat. El que fa diferent al cervell dels primats són dues estructures anatòmiques úniques al regne animal, el solc de Sylvia i el solc de Calcarina
La mandíbula i dents dels primats no han patit grans canvis o adaptacions. Posseeixen 36 dents, 8 incisius, 4 canins, 12 premolars i 12 molars.
Tipus i espècies de primats
Dins de la classificació taxonòmica dels primats, trobem dos subordres: el subordre dels "estrepsirrins", al qual pertanyen lèmurs i els lorisiformes, i el subordre dels "haplorrins", que inclou els tarsers i els simis.
Estrepsirrins
Als estrepsirrins se'ls coneix com a primats de nas humida, el seu sentit de l'olfacte no ha minvat i segueix sent un dels seus sentits més importants. En aquest grup s'inclouen els lèmurs, pobladors de l'illa de Madagascar. Són famosos per les sonores vocalitzacions, els grans ulls i els hàbits nocturns. Hi ha unes 100 espècies de lèmur, entre elles el Lemur catta o lèmur de cua anellada i el bandre o Hapalemur alaotrensis.
Un altre grup d'estrepsirrins són els loris, molt similars als lèmurs però habitants d' altres indrets del planeta. Entre les seves espècies destaquem el loris esvelt vermell (Loris tardigradus), una espècie molt amenaçada de Sri Lanka, o el loris mandrós de Bengala (Nycticebus bengalensis).
Haplorrinos
Els haplorins són primats de nas simple, han perdut certa capacitat olfactori. Un grup molt important són els tarsers Aquests primats viuen a Indonèsia i són considerats animals diabòlics pel seu aspecte. D'hàbits nocturns, tenen ulls molt grans, dits molt allargats i cos petit. Tant als grups d'estreptosirrins com als tarsers se'ls considera prosimis.
El segon grup d'haplorins són els simis, i se solen dividir en micos del nou món, micos del vell món i homonoïdeus.
- Mones del nou món: tots aquests primats viuen a Amèrica central i Amèrica del Sud. La seva característica principal és que tenen cua premsil. Entre aquests micos trobem els micos udoladors (gènere Alouatta), micos nocturns (gènere Aotus) i micos aranya (gènere Ateles).
- Mones del vell món: aquests primats habiten Àfrica i Àsia. Són micos sense cua premsil, anomenats també catarrins perquè tenen el nas cap avall, a més, presenten callositats a les natges. Aquest grup el formen babuïns (gènere Theropithecus), macacos (gènere Macaca), cercopitecs (gènere Cercopithecus) i colobos (gènere Colobus).
- Homonoideos: són els primats sense cua, també catarrins. L'ésser humà pertany a aquest grup que comparteix amb goril·les (gènere Gorilla), ximpanzés (gènere Pan), bonobos (gènere Pan) i orangutans (gènere Pongo).
Evolució dels primats
El fòssil més emparentat amb els primats moderns o euprimats data del final de l'Eocè (fa uns 55 milions d'anys). A principis del Miocè (fa 25 milions d'anys), comencen a aparèixer espècies molt similars a les actuals. Hi ha un grup dins dels primats, anomenats plesiadapiformes o primats arcaics, procedents del Paleocè (65 – 55 milions d'anys) que mostren certes característiques dels primats, encara que actualment es considera que aquests animals van divergir abans de l'aparició dels primats i, després, es van extingir, per la qual cosa no estarien relacionats amb aquests.
Segons els fòssils trobats, els primers euprimats coneguts estan adaptats a la vida arbòria i tenen moltes de les característiques principals que distingeix aquest grup, com són el crani, les dents i l'esquelet en general. Aquests fòssils van ser trobats a Amèrica del Nord, Europa i Àsia.
Els primers fòssils de l'Eocè mitjà es van trobar a la Xina i corresponen als parents més primerencs de simis (Eosimis), ja extints. Més tard es van identificar a Egipte exemplars fòssils pertanyents a les famílies extintes d'Adapidae i Omomyidae.
El registre fòssil documenta tots els grups existents de primats, a excepció del lèmur malgaix, del qual no es té cap fòssil dels seus avantpassats. En canvi, sí que es tenen fòssils del seu grup germà, els lorisiformes. Aquestes restes es van trobar a Kenya i tenen uns 20 milions d'anys, encara que descobriments nous demostren que ja existien fa 40 milions d'anys. Per tant, sabem que els lèmurs i lorisiformes es van separar fa més de 40 milions d'anys i formen el subordre de primats anomenat estrepsirrins.
L' altre subordre de primats, els haplorrins, va aparèixer a la Xina a l'Eocè mitjà, amb l'infraordre tarserers. L' altre infraordre, els simis, va aparèixer fa 30 milions d'anys, a l'Oligocè.
La aparició del gènere Homo, al qual pertany l'ésser humà, va passar fa 7 milions d'anys, a l'Àfrica. L'aparició del bipedisme encara no és clara. Hi ha un fòssil kenyà del qual només queden uns ossos llargs que poden suggerir certa habilitat per a la locomoció bípeda El fòssil més evident del bipedisme és de fa 3, 4 milions de anys, anterior al famós fòssil de Lucy (Australopithecus afarensis).
