Els geckos són un tipus de rèptils que conformen una varietat important, incloent més de mil espècies distribuïdes per gairebé tot el món, excepte en zones temperades. Encara que amb certes excepcions dins del grup, en general es caracteritzen per tenir hàbits nocturns, mides de petits a mitjans, manca de parpelles i la presència d'uns coixinets a les potes que els permeten adherir-se i pujar per gairebé totes les superfícies i fins i tot caminar per els sostres.
La classificació dels geckos ha variat amb el temps, però actualment hi ha cert consens a reconèixer set famílies. En aquest article del nostre lloc, volem presentar-te els tipus de geckos que existeixen, així que segueix llegint i coneix quins són.
Geccs de la família Carphodactylidae
Aquesta família correspon a un grup endèmic d'Austràlia conegut comunament com a " geckos sense coixinets" (padless geckos), ja que no tenen aquestes estructures molt usuals en altres tipus de geckos. A causa d'això, per enfilar-se utilitzen les seves urpes amb forma corbada. Solen tenir mides més grans a la mitjana d'espècies que pertanyen a altres famílies, a més, generalment posseeixen una peculiar cua mancada o de molt limitada autonomia, és a dir, que no la poden desprendre voluntàriament com altres rèptils.
Els membres d'aquesta família són d'hàbits freqüentment nocturns, el tipus de reproducció és ovípara amb la generació típica de dos ous i encara que la majoria es distribueix en boscos humits d'Austràlia, alguns ho fan en regions àrides.
Els geckos sense coixinets es classifiquen en set gèneres, coneguem quins són i alguns exemples de les 32 espècies que els conformen:
- Gènere Carphodactylus: el gecko camaleó (Carphodactylus laevis) és l'única espècie del gènere.
- Gènere Nefruro (geckos de cues protuberants): el gecko de cua de perilla estrellada (Nephrurus stellatus) és un dels més coneguts de les 10 espècies que formen part d'aquests tipus de geckos.
- Gènere Orraya: el gecko de cua de fulla del nord de coll llarg (Orraya occultus) és l'única espècie que forma part de aquest gènere.
- Gènere Phyllurus (geckos de cua de fulla): aquí trobem el gecko de cua ampla (Phyllurus platurus), entre les nou espècies que es reconeixen.
- Gènere S altuarius (geckos de cua de fulla): dins del gènere es diferencien set espècies, dins les quals destaquem el gecko de cua del nord (S altuarius cornutus).
- Gènere Underwoodisaurus (geckos de cola gruixuda): Underwoodisaurus seorsus i Underwoodisaurus milii són les úniques espècies que es troben en aquest gènere.
- Gènere Uvidicolus (gecko de cua gruixuda de vora): Uvidicolus sphyrurus és l'única espècie pertanyent a aquest gènere.
A la fotografia veiem el gecko camaleó.
Geccs de la família Diplodactylidae
Aquesta família agrupa una gran varietat de tipus de geckos, amb 25 gèneres i més de 150 espècies identificades. Aquests estan distribuïts en regions d'Oceania, caracteritzats per una varietat ecològica. Habiten en arbres de selves tropicals i, encara que generalment estan a llocs amb temperatures d'entre 24 i 29 ºC, també algunes espècies fan vida a llocs més freds. Dins dels diferents grups de geckos, les úniques espècies vivípares s'ubiquen dins aquest gènere. Així mateix, amb una sola excepció, tots tenen els coixinets adhesius a les potes.
Alguns exemples d'aquest tipus de geckos són:
- Gecko ennuvolat (Amalosia jacovae)
- Gecko de muntanya de Nova Caledònia (Bavayia montana)
- Gecko sense urpes de Cape Range (Crenadactylus tuberculatus)
- Gecko de pedra oriental (Diplodactylus vittatus)
- Gecko verd comú (Naultinus elegans)
A la imatge observem el gecko de pedra oriental.
Geccs de la família Eublepharidae
Aquesta família està formada per sis gèneres i un total de 44 espèciesA diferència de la majoria dels tipus de geckos, aquests no poden enfilar-se per gairebé totes les superfícies perquè no tenen els coixinets, a més, un altre tret distintiu és la possibilitat de mobilitzar les seves parpelles. Generalment, les femelles ponen 2 ous i en algunes espècies la temperatura influeix en el sexe de les cries, així, les temperatures baixes i mitges-baixes indueixen que es formin femelles, mentre que les mitges- altes mascles.
Aquests geckos es distribueixen per Àsia, Àfrica i nord d'Amèrica. Alguns exemples d'aquesta família són:
- Gènere Aeluroscalabotes: gecko gat (Aeluroscalabotes felinus) és l'única espècie que trobem en aquest grup.
- Gènere Coleonyx: gecko amb bandes de Yucatán (Coleonyx elegans) és una de les vuit espècies més destacades del gènere
- Gènere Eublepharis: un dels més representatius del gènere és el gecko lleopard comú (Eublepharis macularius). En total es reconeixen sis espècies.
- Gènere Goniurosaurus: Alguns d'aquest grup es coneixen com a geckos de terra, un exemple, és Gecko de terra tacat (Goniurosaurus orientalis). Està format per 25 espècies.
- Gènere Hemitheconyx: en total hi ha dues espècies reconegudes, el gecko de cola grossa (Hemitheconyx caudicinctus) i el gecko de cola grossa de Taylor (Hemitheconyx taylori).
- Gènere Holodactylus: Format per dues espècies, gecko de urpes africà (Holodactylus africanus) i el gecko de urpes d'Àfrica oriental (Holodactylus cornii).
A la imatge veiem el gecko gat.
Geccs de la família Gekkonidae
Aquest grup és peculiar per les seves formes de vocalització, especialment per comunicar-se abans de l'aparellament, les quals s'escolten de forma habitual, ja que en molts casos són força fortes i sembla que no corresponguin amb la mida petita algunes espècies. Algunes espècies d'aquests geckos habiten de manera freqüent a les nostres llars i són excel·lents com a controladors biològics d'insectes i aranyes.
Són un grup molt variat, amb més de 60 gèneres i un nombre superior a 900 espècies Tenen una àmplia distribució global, però tendeixen a desenvolupar-se més comunament en temperatures més càlides amb certes precipitacions. Coneguem alguns exemples d'aquests geckos:
- Gecko tokay (Gekko gecko)
- Gecko groc (Ailuronyx trachygaster)
- Gecko de roca africana (Afroedura africana)
- Gecko daurat indi (Calodactylodes aureus)
- Gecko terrestre del nord de Madagascar (Paroedura homalorhina)
A la fotografia veiem el gecko tokay.
Geccs de la família Phyllodactylidae
A aquest tipus se'ls sol conèixer com " geckos dits de fulla", entre altres noms, i té una àmplia diversitat, la quina suma unes 158 espècies, classificades en 10 gèneres. La seva distribució ocupa tant el nord com el sud d'Amèrica, Àfrica, Europa i l'Orient Mitjà. Són generalment de petites mides, amb coloracions i patrons diferents.
Coneguem alguns exemples d'aquest tipus de geckos:
- Gènere Garthia: són dues les espècies reconegudes, el gecko marcat xilè (Garthia gaudichaudii) i el gecko marcat de Coquimbo (Garthia penai).
- Gènere Tarentola: són 30 espècies les que conformen aquest gènere, per la qual cosa ress altem com a exemple el gecko comú de paret (Tarentola mauritanica).
- Gènere Thecadactylus: en total trobem tres espècies, el gecko cua de nap (Thecadactylus rapicauda), Thecadactylus solimoensis i Thecadactylus oskrobapreinorum.
- Gènere Gymnodactylus: en total són cinc les espècies que conformen aquest gènere, dentre les quals destaquem el gecko de dits nus (Gymnodactylus geckoides).
- Gènere Asaccus: el gecko de muntanya amb dits de fulla (Asaccus montanus) és un dels més destacats del gènere. Està format per 19 espècies.
- Gènere Haemodracon: dins d'aquest gènere trobem dues espècies reconegudes, Haemodracon riebeckii i Haemodracon trachyrhinus.
- Gènere Homonota: en total són 14 les espècies que conformen aquest grup, d'entre les quals destaquem el gecko andino (Homonota andicola).
- Gènere Phyllodactylus: dins d'aquest gènere trobem gran part de les espècies que conformen la família, per la qual cosa, a tall d'exemple, destaquem al gecko de punta de fulla de Lima (Phyllodactylus sentosus). Sumen unes 65 espècies.
- Gènere Phyllopezus: trobem sis espècies dins aquest gènere, on veiem el gecko de Lutz (Phyllopezus lutzae).
- Gènere Ptyodactylus: dins d'aquest gènere hi ha un total de dotze espècies, entre les quals ress altem el gecko de dits ventall de Sinaí (Ptyodactylus guttatus). Aquest és el que veiem a la imatge.
Geccs de la família Sphaerodactylidae
Aquesta també és una variada família de geckos formada per unes 229 espècies, distribuïdes en 12 gèneres, les quals es distribueixen per diversos ecosistemes a tot el continent americà, Àsia, Àfrica i Europa. Són generalment de hàbits diürns i les seves parpelles no són mòbils. Contrasten de manera marcada en comportament i formes amb altres tipus de geckos, ja que, per exemple, no tenen laminetes digitals i les seves pupil·les són rodones.
Coneguem a continuació alguns tipus de geckos ubicats en aquest grup:
- Gènere Pristurus: trobem més de 20 espècies en aquest gènere i el gecko roca saudita (Pristurus popovi) és una de les més representatives.
- Gènere Aristelliger: el gecko caribeny ratllat (Aristelliger barbouri) és una de les vuit espècies que formen part d'aquest gènere.
- Gènere Gonatodes: aquí hi ha més de 30 espècies, sent el gecko de garra blanca (Gonatodes albogularis) una d'elles.
- Gènere Chatogekko: destaquem al gecko pigmeo brasiler (Chatogekko amazonicus).
- Gènere Euleptes: el gecko europeu amb dits de fulles (Euleptes europaea) és l'única espècie del gènere.
- Gènere Coleodactylus: són cinc les espècies reconegudes, entre les quals trobem Coleodactylus natalensis.
- Gènere Lepidoblepharis: són 21 espècies les que formen el gènere, destacant el gecko de Santa Marta (Lepidoblepharis sanctaemartae) com una de les més conegudes.
- Gènere Pseudogontodes: en total són set les espècies reconegudes, com el gecko amb urpes de Barbour (Pseudogonatodes barbouri).
- Gènere Quedenfeidtia: són dues les espècies del gènere, Quedenfeldtia moerens i Quedenfeldtia trachyblepharus, ambdues conegudes com a gecko diürn de l'Atlas.
- Gènere Saurodactylus: dins d'aquest gènere hi ha set espècies, dues són, el gecko d'Alborán (Saurodactylus mauritanicus) i el gecko de dits amb bandes (Saurodactylus fasciatus).
- Gènere Sphaerodactylus: es reconeixen més de 50 espècies, entre les quals ress altem el monito gecko (Sphaerodactylus micropithecus).
- Gènere Teratoscincus: en total són nou les espècies reconegudes, on trobem Teratoscincus scincus.
A la imatge veiem el gecko pigmeu brasiler.
Geccs de la família Pygopodidae
Els membres d'aquest grup són coneguts comunament com " sargantanes sense potes" o "sargantanes serps", ja que el seu tret més característic i que els diferencia de manera evident amb la resta dels tipus de geckos és que les seves extremitats del darrere estan molt reduïdes, de manera que són vestigials, i les davanteres han desaparegut del tot. Els seus cossos són allargats i prims, no tenen parpelles, però tenen orificis auditius externs, les seves llengües són planes, però no bifurcades, i són capaces de fer vocalitzacions. Malgrat la seva aparença similar amb les serps, els trets anteriors els diferencien d'aquestes.
Aquests peculiars geckos, habiten a Oceania, específicament a Austràlia i Nova Guinea. Els següents són alguns exemples de les 46 espècies identificades:
- Llangardaix ratllat sense potes (Delma imparell)
- Llangardaix cuc amb orelles (Aprasia aurita)
- Llangardaix serp de Burton (Lialis burtonis)
- Delma amb cara de marbre (Delma australis)
- Peu escamós comú (Pygopus lepidopodus)
A la imatge veiem el llangardaix serp de burton.
Si t'han fascinat aquests animals i vols continuar aprenent, no dubtis a visitar aquest altre article sobre els Animals que repten.
