Els peixos són animals vertebrats no tetràpodes que poden habitar en medis marins o dolça aqüícoles. Donada la seva gran diversitat, s'agrupen en diferents classes. D'aquesta manera, les llamprees pertanyen a la classe Petromyzonti, el marrajo, el peix ratlla o el peix torpede pertanyen a la classe d'Elasmobranquis, els peixos rata o quimeres a la classe Holocèfals i altres com l'esturió, l'anguila, el congre, la morena, la sardina, el barb, el seitó o els cavallets de mar formen part de la classe Actinopterigis.
La majoria d'aquests peixos presenten escates, la funció principal de les quals és protegir l'animal de les possibles agressions del medi. No obstant això, alguns no presenten cap mena d'escates, com és el cas d'alguns exemplars pertanyents a la classe Actinopterigios, Petromyzonti o Holocéfalos. Aquests peixos sense escates han desenvolupat característiques al llarg de l'evolució que li han permès sobreviure al medi. Veurem alguns exemples en aquest article del nostre lloc.
Per què hi ha peixos sense escates?
Els animals han desenvolupat al llarg de l'evolució nombrosos mecanismes de protecció per defensar-se al medi i saber sobreviure-hi. Als peixos van sorgir les escates, les quals estan implicades en diferents funcions encara que la més important és oferir protecció a l'animal de tot allò que li pugui suposar un dany o un desavantatge al medi aquàtic. Tot i això, alguns peixos no han estat dotats d'aquestes estructures, no vol dir que estiguin desprotegits, ja que aquests han estat dotats d' altres característiques que els permeten sobreviure en l'aigua, com pot ser la presència d'uns òrgans sensorials més desenvolupats o espesses capes corporals que els ofereixen més protecció.
Tipus de peixos sense escates
Existeixen nombrosos tipus de peixos sense escates que presenten diferent morfologia i mode de vida. No obstant això, podem fer una classificació d'aquestes espècies en diferents grups per poder-les identificar millor. D'aquesta manera, les classificarem en el grup dels Petromyzontiformes, Chimaeriformes, Anguiliformes, Siluriformes i Myxiniformes
- Petromyzontiformes: a aquest grup pertanyen exemplars com la lamprea de rierol o la lamprea marina, considerats peixos agnats perquè no tenen mandíbules.
- Chimaeriformes: el seu representant és el conegut “peix rata” a causa del seu peculiar aspecte.
- Anguiliformes: aquest grup el constitueixen peixos com l'anguila, el congre i la morena, però només aquests dos últims no tenen escates.
- Siluriformes: dins d'aquest grup trobem exemplars com el silur o el famós peix gat puntejat, molt característic pels seus 4 parells de barbillons o “bigotis” a les seves mandíbules.
- Myxiniformes: és el cas de les espècies de mixins, peixos agnats com la làmprees. Un exemple és el mixí morat.
Exemples de peixos sense escates
És veritat que el nombre de peixos sense escates és inferior als que sí que presenten aquestes estructures. Els peixos que conformen aquest grup més reduït es poden diferenciar entre si per la seva diferent morfologia, distribució i mode de vida. No obstant això, en aquest apartat es descriurà el tipus d'hàbitat, l'alimentació i els aspectes morfològics més característics d'alguns exemples de peixos sense escates perquè els puguem conèixer millor.
Lamprea marina
Aquests són els peixos sense escates ni aletes més coneguts. El nom científic és Petromyzon marinus i pertany a l'ordre Petromyzontiformes. Aquest animal, amb una estructura similar a la d'una anguila, pot viure més de 15 anys i assoleix mesures de fins a 1 metre de longitud. És agnat ja que no té mandíbules i es caracteritza per tenir una boca en forma de ventosa proveïda d'una gran filera de dents còrnies. És anàdrom, és a dir, el seu hàbitat és marí (oceà Atlàntic i Mar Mediterrani), però es desplaça als rius per dur a terme la funció de reproducció. Pel que fa a la forma d'alimentar-se, els adults són considerats ectoparàsits hematòfags o depredadors, ja que s'adhereixen a la pell de les seves preses i produeixen un raspat creant una ferida de la qual succionen la sang. Tot i això, aquestes ferides poden arribar a tenir dimensions tan grans que la presa acaba morint i sent devorada finalment.
Descobreix més Animals que s'alimenten de sang amb aquest altre article.
Mixí morat
El nom científic és Eptatretus stoutii i pertany a la classe dels Mixins, un altre grup d'agnats diferent al de les làmprees. Aquest peix de cos allargat i sense aletes no presenta una ventosa a la zona de la boca, però sí òrgans sensorials altament desenvolupats com són l'olfacte i el tacte. Presenten una llengua amb petites estructures en forma de dent, petites barbes que també exerceixen d'òrgans sensorials i una coloració corporal amb tons roses, morats o marrons generalment. Habiten als fons marins on s'alimenten de carronya d' altres vertebrats del medi.
Quimera o peix rata
El seu nom científic és Chimaera monstrosa i pertany a l'ordre dels Chimaeriformes. És un dels peixos sense escates més populars, que es caracteritza per presentar una cola llarga i amb gran flexibilitat, ulls de grans dimensions, un replegament que tapa les obertures de les brànquies, una mandíbula superior fusionada amb la zona cranial, unes plaques molt amples i llises a manera de dents i només dues obertures branquials. Aquests peixos són marins i habiten aigües molt profundes de l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, principalment. La seva dieta es pot basar tant en matèria vegetal, sent el cas d'algunes algues, com en altres petits animals com mol·luscs, peixos, crustacis i/o equinoderms.
Congrio
El nom científic és Conger conger i pertany a l'ordre dels Anguiliformes. Aquests animals, que poden assolir una longitud de més de 2 metres, presenten una morfologia molt semblant a la d'una anguila o una serp amb una pell molt engrossida i amb força brillantor. Es caracteritzen per tenir una gran boca, uns grans ulls i una coloració normalment grisenca. Habiten als fons marins i s'alimenten normalment a la nit d' altres animals com ara crustacis, mol·luscs i alguns peixos. Al mateix temps, són considerats una presa fàcil, ja que tenen un instint curiós davant de sons o moviments propers. A més, tenen una gran capacitat de regeneració fent que les seves ferides cicatriquin de forma molt ràpida.
Coneix a més Animals que són preses en aquest altre article.
Morena
El seu nom científic és Muraena hel·lena i, igual que el congre o l'anguila, pertany a l'ordre dels Anguiliformes. Presenta un cos llarg i aplanat lateralment arribant a assolir una gran longitud, una boca gran amb nombroses dents afilades i coloracions a manera de taques irregulars per tot el seu cos. Són peixos de mar sense escates i habiten zones rocoses o entre esquerdes. Pel que fa als seus hàbits alimentaris, són considerats depredadors perquè s'alimenten d' altres peixos, cefalòpodes i/o crustacis.
Peix gat puntejat
El nom científic és Icatulurus puntatus i pertany a l'ordre dels Siluriformes. A més de les seves coloracions fosques amb taques negres, es caracteritza per tenir un cos de gran robustesa i una mica comprimit lateralment. Presenta una gran boca amb 4 barbillons o bigotis en les dues mandíbules recordant-nos a la figura del gat, dues aletes al dors i una sèrie d'espines que fan servir com a mecanisme de defensa. Prefereixen hàbitats d'aigua dolça, com són alguns trams de riu o llacs, i la seva alimentació nocturna està basada en petits animals com ara altres peixos, mol·luscs i/o crustacis
Peix gat negre
El seu nom científic és Ameiurus melas i pertany a l'ordre dels Siluriformes. Es caracteritza principalment per tenir un cos recobert per una gran capa de substància mucosa i presentar, en general, coloracions força fosques No obstant, presenta característiques molt similars a altres espècies de peixos gat, com és la presència de vuit barbillons al voltant de la boca. També són peixos dolça aqüícoles, habitant en nombrosos rius com és el cas del riu Ebre on s'alimenta principalment d' altres petits peixos (alimentació piscívora)
Bagre de canal
El nom científic és Ictalurus punctatus, pertany a l'ordre dels Siluriformes i també forma part de la llista de peixos sense escates. Presenta una regió cefàlica de grans dimensions on es troben uns diminuts ulls i una allargada boca amb quatre parells de barbillonsLa regió ventral presenta colors clars com el blanc, mentre que la regió dorsal sol presentar tons blavosos. Són peixos d'hàbitats dolços i els poden trobar en alguns rius o llacs. Quant a la seva alimentació, que sol ser nocturna, són animals omnívors, ja que s'alimenten tant de matèria vegetal com d' altres peixos, crustacis i/o insectes.
Silur
El nom científic és Silurus glanis i també pertany a l'ordre dels Siluriformes. Aquest peix té una gran mida i es caracteritza per tenir un cos allargat, amb una regió cefàlica de gran i una boca envoltada per tres parells de barbes semblants a les del peix gat. Habita aigües dolces, com són alguns rius i/o embassament, on s'alimenta, com a bon depredador, d' altres animals vertebrats. Això pot suposar un problema en veure's reduïda la població dels animals autòctons. A més, hi ha dades que afirmen que aquests peixos han arribat a atacar algun humà.
Fraile
El nom científic és Salaria fluviatilis i pertany a l'ordre dels Perciformes. Aquest petit peix sense escates de coloracions variables és conegut per presentar bandes fosques al llarg del seu cos, una boca disposada d'unes desenvolupades dents canines i un tentacle a la part superior dels ulls. A més, els peixos mascles desenvolupen durant el període de zel una mena de cresta al cap que els caracteritza. Són animals d'hàbitats dolç aqüícoles, predominant als rius on poden alimentar-se d'alguns crustacis, insectes i altres peixos més petits.
Altres peixos sense escates
A més dels ja esmentats peixos sense escates, hi ha algunes espècies més al món, destacant que la gran majoria pertanyen a l'ordre dels Siluriformes, com són el cas d'espècies del peix gat i el bagra. Altres exemples de peixos sense escates són els següents:
- Peix gat de cua vermella (Phractocephalus hemioliopterus)
- Peix gat zebra (Brachyplatystoma juruense)
- Bagre tigre (Pseudoplatystoma tigrinum)
- Mixí de l'Atlàntic (Myxine glutinosa)
- Esturió comú (Acipenser sturio)
- Peix espasa (Xiphias gladius)
