La varietat de peixos de riu que existeixen, tot i no ser tan nombrosa com la dels peixos marins, és igualment aclaparadora. Aquests animals requereixen que el seu medi tingui unes característiques concretes per poder sobreviure, sobretot, amb referència a la salinitat. Per això en aquest article del nostre lloc parlarem sobre els peixos de rius, coneixerem en què es diferencien dels peixos de mar i veurem desenes d'exemples.
Diferència entre peixos de riu i peixos de mar
Per parlar sobre la diferència que hi ha entre els peixos de rius i els peixos de mar hem de definir primer el terme homeostasis, doncs aquí recau la diferència decisòria. L'homeòstasi és el procés pel qual un organisme viu manté estable els seus processos vitals malgrat els canvis que es produeixen al seu entorn.
Els peixos de riu tenen més facilitat en aquest aspecte, ja que el seu medi extern és més similar a l'intern, ja que la salinitat de laigua no és alta. Així, l'aigua passa a través de les brànquies i surt per l'opercle sense més resistència. A més, tenen uns ronyons molt desenvolupats per filtrar correctament l'aigua.
D' altra banda, els peixos de mar tenen una dificultat afegida, i és que el seu medi és excessivament salí. Aleshores, en respirar a través de les seves brànquies una gran quantitat d'aigua corporal és expulsada. Per aquesta raó, els peixos de mar beuen molta aigua, els ronyons dels quals processen per a expulsar la sal sobranti mantenir l'homeòstasi.
Peixos de riu perillosos
Pot semblar que els peixos de rius són menys perillosos que els que habiten als oceans i mars. Però en els rius, llacs i aiguamolls de certes parts del món aguaiten criatures altament perilloses, moltes han provocat la mort de persones de la regió:
Piranyes (Subfamília Serrasalminae)
Les piranyes són peixos d'aigua dolça que habiten els rius d'Amèrica del Sud, com ara el riu Amazones i els seus afluents. Una única piranya pot, potser, fer poc mal, encara que les seves mandíbules són fortíssimes Un grup nombrós de piranyes pot acabar amb un animal que quedi atrapat al riu en pocs minuts.
L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus)
Malgrat el seu nom, aquest peix no és realment una anguila Viu a Sud-amèrica, als rius Amazones i Orinoco. Prefereix zones fangoses, com els fangars. Tant se val si l'aigua està poc oxigenada perquè aquest peix respira aire. La seva perillositat recau en què, per caçar, defensar-se i comunicar-se, produeix fortes descàrregues elèctriques sostingudes durant més d'un minut gràcies a uns òrgans que tenen al cap i que poden arribar a matar una persona.
El catà (Atractosteus spatula)
Aquest peix es distribueix per la zona est d'Amèrica central. Pot assolir més de 3 metres de longitud i superar els 200 quilograms de pes. Al seu maxil·lar superior posseeix dues files de dents molt esmolades.
+90 peixos de riu a Espanya
A Espanya la pesca continental ha estat una forma d'obtenció de recursos alimentaris durant segles. Els seus rius, llacs, aiguamolls i llacunes sempre han estat ric en una gran varietat de peixos comestibles. Tot i això, en les darreres dècades s'han introduït espècies exòtiques que han danyat la nostra ictiofauna.
A continuació us presentem dues llistes, una amb els peixos de la penínsules ibèrica i una altra amb les espècies introduïdes:
Llista de peixos de la península ibèrica
- Lamprea de riu (Lampetra fluviatilis)
- Lamprea de rierol (Lampetra planeri)
- Lamprea de la costa de Prata (Lampetra alvariensis)
- Lamprea del Nabao (Lampetra auremensis)
- Lamprea del Sado (Lampetra lusitanica)
- Lamprea marina (Petromyzon marinus)
- Esturió (Acipenser sturio)
- Dissabte (Alosa alosa)
- Saboga (Alosa fallax)
- Anguila (Anguilla anguilla)
- Salmó (Salm salar)
- Truita comuna (Salmo trutta)
- Jarabugo (Anaecypris hispanica)
- Barbo comú (Luciobarbus bocagei)
- Barbo comizo (Luciobarbus comizo)
- Barbo de Graells (Luciobarbus graellsii)
- Barbo mediterrani (Luciobarbus guiraonis)
- Barbo cua-roja (Barbus haasi)
- Barb de muntanya (Barbus meridionalis)
- Barbo capçal curt (Luciobarbus microcephalus)
- Barbo gitano (Luciobarbus sclateri)
- Bermejuela (Achondrostoma arcasii)
- Ruivaco do Oeste (Achondrostoma occidentale)
- Ruivaco (Achondrostoma oligolepis)
- Sarda (Achondrostoma salmantinum)
- Loïna(Parachondrostoma arrigonis)
- Madrija (Parachondrostoma turiense)
- Mada (Parachondrostoma miegii)
- Esquirol (Iberochondrostoma lemmingii)
- Mira pardelha (Iberochondrostoma almacai)
- Esquerra portuguesa (Iberochondrostoma lusitanicum)
- Esquerda oretana (Iberochondrostoma oretanum)
- Boca de boca arquejada do Tejo (Iberochondrostoma olisiponensis)
- Boga del Duero (Pseudochondrostoma duriense)
- Boga del Tajo (Pseudochondrostoma polylepis)
- Boga del (Guadiana Pseudochondrostoma willkommii)
- Gobio (Gobio lozanoi)
- Piscardo (Phoxinus bigerri)
- Calandí (Iberocypris alburnoides)
- Bogardilla (Iberocypris palaciosi)
- Bordallo (Squalius carolitertii)
- Bordallo de Arade (Squalius aradensis)
- Bagre (Squalius laietanus)
- Catxo malagueny (Squalius malacitanus)
- Catxo (Squalius pyrenaicus)
- Catxo de Torgal (Squalius torgalensis)
- Cat llevantí (Squalius valentinus)
- Catxo del Gall (Squalius castellanus)
- Tenca (Tinca tinca)
- Lamprehuela (Cobitis calderoni)
- Collill (Cobitis paludica)
- Collill de l'Alagó (Cobitis vettonica)
- Llop de riu (Barbatula quignardi)
- Fartet atlàntic (Aphanius baeticus)
- Fartet (Aphanius iberus)
- Samaruc (València hispànica)
- Pejerrey (Atherina boyeri)
- Espinós (Gasterosteus aculeatus)
- Cavilat (Cottus hispaniolensis)
- Burtaina (Cottus aturi)
- Fraile (Salaria fluviatilis)
- Agulla de riu (Syngnathus abaster)
Llista de peixos introduïts a la Península Ibèrica
- Salmó del Pacífic (Oncorhynchus kisutch)
- Truita arc iris (Oncorhynchus mykiss)
- Salvelino (Salvelinus fontinalis)
- Salvelino alpí (Salvelinus umbla)
- Luci (Esox lucius)
- Brema blanca (Blicca bjoerkna)
- Brema comuna (Abramis brama)
- Alburno (Alburnus alburnus)
- Peix vermell (Carassius auratus)
- Carpa prussiana (Carassius gibelio)
- Carpa (Cyprinus carpio)
- Gobi del Llenguadoc (Gobi occitaniae)
- Rutilo (Rutilus rutilus)
- Gardí (Scardinius erythrophthalmus)
- Pseudorasbora (Pseudorasbora parva)
- Dojo (Misgurnus anguillicaudatus)
- Llop centreeuropeu (Barbatula barbatula)
- Peix gat negre (Ameiurus melas)
- Peix gat puntejat (Ictalurus punctatus)
- Silur (Silurus glanis)
- Fundul (Fundulus heteroclitus)
- Gambúsia (Gambúsia holbrooki)
- Gupi (Poecilia reticulata)
- Chanchito (Australoheros facetus)
- Peix sol (Lepomis gibbosus)
- Perca americana (Micropterus salmoides)
- Perca de riu (Perca fluviatilis)
- Lucioperca (Sander lucioperca)
Puc tenir peixos de riu en una peixera?
Els aquaris d'aigua dolça són molt populars entre la població de molts països. No són tan difícils de mantenir com els aquaris salins i el preu dels peixos sol ser menor.
La majoria dels peixos que trobem al mercat han estat criats en captivitat (o així hauria de ser) i estan acostumats a les condicions del captiveri. No obstant això, capturar peixos de riu i ficar-los en un aquari, a més de ser il·legal amb la majoria de les espècies, manca de sentit, ja que la probabilitat de supervivència i adaptació al nou mitjà és en la majoria dels casos nul·la.
Quins són els peixos que remunten rius per fresar?
Existeixen peixos que passen la major part de la seva vida als mars i oceans però, quan senten la necessitat de reproduir-se, retornen als rius on van néixer Allí, en la majoria dels casos, es reprodueixen i moren, deixant una nombrosa i nova generació que, quan arriba a l'etapa juvenil, torna al mar.
Aquests peixos són coneguts com a anàdroms Alguns exemples són el salmó i l'esturióD' altra banda, hi ha peixos que fan just el contrari. Passen tota la vida als rius i només van al mar per reproduir-se. Són els peixos catàdroms Un bon exemple són les anguiles
