Les tortugues són animals que tradicionalment s'han classificat a la classe Reptilia ia l'ordre de Testudines. La seva aparença és inconfusible, ja que la presència de la closca, de la qual surten el cap i les extremitats, permet reconèixer-les fàcilment.
Hi ha espècies d'hàbitats marins, terrestres o aigua dolça, però, generalment, totes freguen a terra ferma. Pel que fa a aquests vertebrats, hi ha diversos aspectes curiosos i en aquest article del nostre lloc volem parlar-ne d'un en particular, el qual està relacionat amb la dentadura. Així que, si t'has preguntat mai si les tortugues tenen dents o no, et convidem a seguir llegint per descobrir-ho.
Les tortugues d'aigua tenen dents?
Existeixen tortugues tant d'aigua dolça com marines i, d'aquestes darreres, trobem diverses espècies amb una gran distribució a diferents oceans. Algunes de les espècies de tortugues marines que podem esmentar són:
- tortuga verda (Xelonia Mydas)
- tortuga carey (Eretmochelys imbricate)
- tortuga boba (Caretta caretta)
- tortuga llaüt (Dermochelys coriacea)
- tortuga lora (Lepidochelys kempii)
Quant a algunes espècies de tortugues d'aigua dolça o semiaquàtiques, ens trobem amb:
- galàpag de Florida o tortuga esmunyedissa (Trachemys scripta)
- tortuga de nas de porc (Carettochelys insculpta)
- tortuga tacada (Clemmys guttata)
- tortuga mesquera (Sternotherus carinatus)
Encara que les tortugues posseeixen certs trets comuns que les fan visiblement similars, d' altra banda, cada grup presenta algunes característiques particulars, i una d'aquestes és la forma del cap i en especial la boca o musell, que en alguns casos sembla un bec ganxut, com el de certes aus, i en altres més aviat pot ser arrodonit.
Ara bé, responguem a la pregunta, les tortugues d'aigua tenen dents? Hi ha un tret peculiar que comparteixen aquests vertebrats, i és que les tortugues aquàtiques no tenen dents., al paladar i al voltant de la mandíbula hi ha la presència d'unes estructures conegudes com papil·les orals que s'estenen cap a l'esòfag, són força esmolades i estan formades per queratina. Un exemple d'aquest tipus el tenim a la tortuga llaüt, que presenta aquestes formes esmolades a la boca. Aleshores, les tortugues mosseguen? En comptar amb aquestes estructures, una espècie com l'esmentada no posseeix una mossegada potent, però supera aquest obstacle usant les papil·les per mossegar l'aliment, per la qual cosa sí, les tortugues mosseguen. En altres casos, sobre la mandíbula hi ha una forma dentada, però que no correspon realment amb estructures dentals.
A la imatge següent veiem la boca d'una tortuga marina per dins, concretament la de l'esmentada tortuga llaüt.
Les tortugues de terra tenen dents?
A més de les espècies d'aigua i les semiaquàtiques, també hi trobem tortugues de terra. Alguns exemples d'aquests animals són:
- tortuga morrocoi (Chelonoidis carbonària)
- tortuga de caixa comuna (Terrapene carolina)
- tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
- tortuga de Florida (Gopherus polyphemus)
- tortuga gegant de Santiago (Chelonoidis darwini)
Les tortugues de terra tampoc no tenen dents i en menor grau desenvolupen les papil·les o estructures de queratina que caracteritzen diverses espècies marines. La força a la mossegada de les tortugues terrestres varia d'una espècie a una altra, però, en general, és prou potent per poder prendre el seu aliment.
Com tallen les tortugues l'aliment?
El tipus d'alimentació de les tortugues depèn principalment de l'espècie, així, trobem tant tortugues carnívores com omnívores i herbívores. En aquest sentit, depenent del tipus d'aliment que consumeixi l'animal, realitzarà d'una manera particular la manera de mossegar i tallar la presa o la planta. Aquests animals posseeixen musells similars a becs, alguns amb més forma de ganxo que altres, però les mandíbules poden estar recobertes de queratina per oferir duresa a la boca. En certs casos hi ha vores dentades per facilitar el tall de l'aliment o l'ús de les papil·les filoses que ajuden a atrapar i processar tot allò que consumeixen.
A continuació, coneguem certs exemples particulars sobre la mossegada i forma de tallar l'aliment d'algunes tortugues:
- Les tortugues verdes (Xelònia Mydas), quan són joves, s'alimenten tant d'animals com d'algues i plantes. Tot i això, a mesura que creixen es van centrant en una dieta principalment herbívora. Per arrencar la vegetació o les algues, utilitzen la boca, que és forta i amb un bec curt sense forma de ganxo. A més, encara que no tenen dents, la vora de la mandíbula presenta una característica dentada, cosa que sens dubte us facilita prendre i desprendre l'aliment per consumir-lo.
- Una altra forma d'alimentació a Testudines és la que realitza la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la qual no posseeix la capacitat d'una forta mossegada, però és un animal carnívor que s'alimenta principalment de meduses. Per això, es val de les seves estructures espinades formades de queratina, amb la qual cosa atrapa i processa l'animal un cop està dins de la boca. A més, aquestes eviten que l'animal s'escapi.
En aquest article hem pogut conèixer que les tortugues no tenen dents, però això no les limita en absolut per poder nodrir-se de manera apropiada i, depenent de l'espècie, portar un tipus particular d'alimentació. Una dada peculiar és que, malgrat la manca d'estructures dentals, diverses espècies de tortugues terrestres, per exemple, són capaces de devorar una fruita d'una manera ràpida i precisa, que sens dubte sorprèn per l'agilitat que se'l pot observar mentre s'alimenta.
Les tortugues mosseguen els humans?
D' altra banda, és comú que ens sorgeixi el dubte de si les tortugues poden mossegar els éssers humans. Sobre això podem dir que, comparats amb altres rèptils, en general, les tortugues no tenen la mateixa força en la mossegada, però hi ha certes excepcions que poden causar algunes lesions a una persona. Un exemple a esmentar és la tortuga caiman (Macrochelys temminckii), que posseeix una potent mossegada capaç de generar dany en un ésser humà que no vagi amb compte. Una altra espècie amb una mossegada molt forta és Mesoclemmys dahli, la qual fins i tot s'alimenta d' altres animals amb petxines o closques.
