Utilitzem el terme "mosquit" per denominar nombroses espècies que conformen diverses famílies d'insectes dípters nematòcersMalgrat la seva mida petita, els mosquits són responsables de diversos riscos per a la salut de la nostra família i de les nostres mascotes.
Si bé algunes espècies són totalment inofensives, les femelles de les famílies Culicidae i Pychodidae són hematòfagues i poden actuar com a vectors i hostatgeres intermediàries) de diversos agents patògens. Per això, la seva picada pot transmetre mal alties no només als éssers humans, sinó també als animals domèstics i silvestres.
En aquest article del nostre lloc, et mostrem les principals mal alties que transmeten els mosquits als gossos També et donem alguns consells per evitar les picades i foragitar aquests insectes de casa nostra. Continua llegint per assegurar un bon estat de salut dels teus animals:
Quines mal alties poden transmetre els mosquits als gossos?
Les dues mal alties més comunament transmeses pels mosquits als gossos són la dirofilariosi (també coneguda com "cuc del cor") i la leishmaniosi.
Desafortunadament, aquestes patologies comprenen quadres clínics complexos, que necessiten ser tractats ràpidament per permetre un pronòstic favorable. Per això, és important estar atent als seus primers símptomes i anar ràpidament al veterinari en observar-los al teu millor amic. A continuació, et presentem una mica millor aquestes mal alties i els seus principals símptomes perquè puguis reconèixer-ho fàcilment a la teva mascota.
La dirofilariosi o el cuc del cor en gossos
La dirofilariosis, més coneguda com cuc de cor, és una de les patologies parasitàries més severes en els gossos, sent ocasionada per una mena de filària anomenada Dirofilaria immitis. Actualment, aquesta mal altia està estesa a tot el món, a excepció de l'Antàrtida.
Les femelles hematòfagues dels mosquits dels gèneres Culex, Aedes i Anophelesson són les principals vectors del cuc del cor. Com que aquests paràsits no poden desenvolupar les seves larves al medi exterior, necessiten un hostatger intermediari per dur a terme el seu cicle reproductiu. Per això, s'allotgen al cos d' altres animals, per permetre que les larves es transformin en cucs immadurs.
Quan un mosquit contaminat pica un gos, es converteix en la porta d'entrada dels cucs immadurs a l'organisme caní. Després d'ingressar al cos, aquests paràsits immadurs es reprodueixen molt ràpidament i s'estenen per tots els teixits del cos a través del corrent sanguí.
Quan assoleixen la seva maduresa (el que pot trigar entre 80 i 120 dies), aquests cucs s'allotgen principalment al cor i al pulmó per donar continuïtat al seu cicle de vida.
Símptomes de la dirofilariosi canina
Molts gossos no manifesten símptomes després de dies o setmanes de ser infectats pel cuc Dirofilaria immitis. Per això, les visites periòdiques al veterinari solen ser de gran ajuda per a la detecció primerenca d'aquests paràsits.
No obstant això, els símptomes següents es poden presentar als gossos amb dirofilariosi:
- Tos
- Dificultat de respirar i cansament excessiu després de realitzar tasques simples
- Intolerància a l'exercici
- Pèrdua de pes i de gana
- Acceleració del ritme cardíac
- Sangrats per la boca i/o pel nas
- Debilitat generalitzada, apatia o depressió
- Desmais
- Anorèxia i desnutrició (com a conseqüències extremes de la f alta de gana)
El pronòstic de la dirofilariosi canina depèn fonamentalment del diagnòstic primerenc, ja que el tractament ha de ser iniciat ràpidament per eliminar les larves i els cucs adults, a més d'evitar danys irreversibles als òrgans. Per això, és essencial estar atent als primers símptomes d'aquesta mal altia iacudir ràpidament al veterinari per constatar l'estat de salut del teu millor amic.
La leishmania o leishmaniosi canina
La leishmaniosi, leishmaniasi o leishmania és una mal altia parasitària severa que comprèn diversos processos infecciosos severs. Pot afectar gossos de totes les edats, ja siguin mestissos o de raça definida, i també ser transmeses a altres espècies. Els "mosquits flebotoms" de la família Psychodidae són els vectors d'aquesta mal altia, causada per protozous microscopis del gènere Leishmania.
Es tracta d'una mal altia crònica, el tractament de la qual ha de ser iniciat ràpidament per evitar lesions greus i preservar l'estat de salut de l'animal. Un gos que és diagnosticat aviat i rep un tractament eficaç pot tenir una bona qualitat de vida per diversos anys. Per això, recordem novament la importància d'acudir al veterinari en observar qualsevol alteració en l'aspecte o en el comportament del teu pelut.
Moltes persones creuen que la leshmaniasi en gossos és contagiosa, però és important assenyalar que no existeix el contagi de leishmaniasi en humans, així mateix, tampoc no s'encomana d'un gos a un altre.
Símptomes de la leishmània en gossos
Després de ser infectat amb la leishmania, els gossos experimenten un període d'incubació que pot durar de 3 a 18 mesos. Quan comença la fase simptomàtica, els signes de la leishmaniosi poden ser diversos, però solen afectar principalment la pell de l'animal Entre els símptomes més freqüents de la leishmania en gossos, trobem:
- Pèrdua de pèl (sol ser més intensa a les potes i al voltant del cap)
- Descamació o "caspa" (dermatitis exfoliativa)
- Lesions cutànies, principalment al voltant dels ulls, a les orelles ia les extremitats
- Pèrdua sobtada de gana i de pes (podent arribar a la desnutrició en casos més greus)
- Infeccions secundàries a la pell (derivades de les ferides exposades o no curades)
- En casos més greus, l'animal pot presentar una simptomatologia complexa associada a la pèrdua parcial o total de les funcions renals
Existeixen algunes vacunes contres la leishmania que podem aplicar en centres veterinaris, com una forma més de prevenció, però, moltes persones segueixen preguntant-se com es cura la leishmaniosi canina, sense saber que el tractament de la leishmania serà crònic, ja que no existeix una cura definitiva
Com evitar picades de mosquits en gossos?
La forma més eficaç de prevenir les picades de mosquits i, per tant, les mal alties que poden provocar als gossos, és mitjançant una adequada medicina preventiva. La desparasitació regular del gos amb productes específics és el mètode més segur. Al mercat podem trobar diferents formats, que inclouen pastilles, pipetes, collarets i aerosols Recomanem sempre consultar amb el veterinari per triar el producte més indicat segons els paràsits presents a el nostre país o l'historial clínic del can.
A més, hi ha alguns remeis casolans molt útils que podem utilitzar per evitar les picades de mosquits als gossos. Descobreix al nostre lloc com elaborar un repel·lent de mosquits casolà per a gossos.
Remeis casolans per repel·lir mosquits de la llar
A més de protegir els nostres gossos amb productes específics i remeis naturals, també podem dur a terme mesures extres per repel·lir els mosquits de la nostra llar, protegint-nos així a nos altres ia tots els integrants de la nostra família. A continuació us mostrem alguns remeis casolans per repel·lir mosquits de la llar que no us podeu perdre:
- Instal·la mosquiteres als avantatges i portes de la casa.
- Evita tenir vegetació densa o acumular humitat a l'entorn de la llar.
- Neteja i buida tots els recipients que puguin acumular aigua de pluja i servir com a dipositari per a les larves dels mosquits.
- Utilitza repel·lent comercial per a mosquits o aprèn a fer repel·lent casolà per a insectes. És essencial recordar que els repel·lents per a ús humà no han de ser aplicats als gossos.
- Els mosquits proliferen principalment en climes més càlids. Per això, quan s'aproximen les temperatures més altes, recorda reforçades les mesures preventives, principalment en exposar-se a l'aire lliure.
