Has observat que el teu gos ronca molt fort i et preguntes si és normal? Ha començat a fer-ho recentment i vols saber si has d'acudir al veterinari?
En aquest article del nostre lloc explicarem per què un gos ronca i aprendrem a diferenciar quan un ronc pot ser completament normal o, per el contrari, ens està indicant que el gos presenta alguna patologia.
Aquests casos solen ser més freqüents en gossos braquicefàlics, amb una anatomia que els fa més propensos als roncs. Veurem també quines mesures podem adoptar per afavorir la respiració en aquests gossos.
El meu gos ronca quan dorm
Abans d'explicar per què un gos pot roncar hem de deixar clar que, de vegades, quan el gos està adormit adopta postures en què el seu nas resulta comprimiti, per això, en obstaculitzar el pas de l'aire, es produeix el ronc. Aquesta situació no resulta preocupant.
Si movem el gos el més habitual és que el ronc cessi immediatament. En canvi, si el nostre gos ronca despert pot deure's a alguna de les causes que esmentarem a continuació. Finalment, si el nostre gos ronca quan l'acaronem tampoc es correspondria amb una patologia ja que és un so que emet en relaxació.
El meu gos ronca en respirar
En primer lloc veurem per què un gos ronca sense ser braquicefàlic. El ronc es produeix per una obstrucció al flux de l'aire i entre les causes més habituals es troben les següents:
- Cossos estranys: de vegades hi ha petits objectes que s'introdueixen a la cavitat nasal del gos i poden obstaculitzar parcialment o completament el trànsit del aire, originant el ronc. Parlem d'espigues, fragments vegetals i, en general, qualsevol objecte amb la mida adequada per introduir-se per les fosses nasals. En un primer moment el gos esternudarà per intentar expulsar-lo i es fregarà amb les potes. Quan el cos estrany roman al nas pot generar una infecció. En aquests casos veurem una secreció espessa sortint de la fossa nasal afectada. Tret que vegem treure el cap per poder retirar-lo amb pinces, hem d'acudir al veterinari perquè s'encarregui de localitzar-lo i extreure'l.
- Afeccions a les vies respiratòries: la secreció nasal també pot obstruir el nas, en major o menor mesura, cosa que dificulta la respiració i permet que escoltem el ronc. Aquesta secreció pot ser més o menys espessa i presentar diferents coloracions. Darrere seu hi pot haver una rinitis, una al·lèrgia, una infecció, etc. El gos presentarà altres símptomes com nàusees, secreció ocular, tos o esternuts en funció de la mal altia que pateixi. El veterinari serà l'encarregat de diagnosticar i tractar.
- Pòlips nasals: es tracta d'uns creixements que parteixen de la mucosa nasal amb aspecte similar al d'una cirera amb cua, que és la base del pòlip. A més d'obstruir el pas de l'aire, que és el que provoca el ronc, poden originar hemorràgies. És possible eliminar-los amb cirurgia però cal saber que en poden tornar a sortir.
- Tumors nasals: sobretot en els gossos de més edat i de races com l'airedale terrier, el basset hound, el bobtail o el pastor alemany, poden trobar-se tumors a la cavitat nasal. És comú que la fossa afectada elimini secreció o sang. Els tumors més grans arriben a deformar la cara del gos. Si aconsegueixen afectar l'ull, poden protruir-lo. El tractament d'elecció és la cirurgia encara que els tumors malignes solen estar molt avançats i potser només s'aconsegueix perllongar la vida, que no guarir, a base de cirurgia i radioteràpia.
Com veiem en totes aquestes situacions, el que passa si el nostre gos ronca és que no està podent respirar correctament. Hem d'acudir al veterinari.
Síndrome del gos braquicefàlic
Encara que les circumstàncies que hem comentat a l'apartat anterior també poden afectar gossos braquicefàlics, l'explicació a per què aquests gossos ronquen es pot trobar en aquesta síndrome.
Razes com el pug, el pequinès, el chow chow i, en general, qualsevol gos de crani ample i musell curt, per la seva pròpia anatomia, presenta de manera habitual, obstruccions a les vies respiratòries que van a produir roncs, esbufecs, esbufecs, etc., que s'agreugen amb la calor, l'exercici o l'edat.
En el síndrome del gos braquicefàlic solen concórrer aquestes malformacions:
- Estenosi nasal: es tracta d'un problema congènit. Les obertures del nas són petites i el cartílag nasal tan flexible que en inspirar obstrueix les fosses nasals. El gos ronca, respira per la boca i de vegades presenta secreció nasal. Es pot solucionar amb cirurgia per engrandir les obertures, encara que no tots els gossos la necessiten perquè en alguns els cartílags es poden endurir abans dels sis mesos de vida, per això s'espera aquesta edat per intervenir, llevat d'emergència.
- Elongació del paladar tou:: aquest paladar és una solapa mucosa que tanca la nasofaringe durant la deglució. Quan està elongada obstrueix parcialment les vies respiratòries, produint roncs, nàusees, arcades, etc. Amb el temps es pot produir col·lapse laringi. S'escurça amb cirurgia i s'ha de fer abans que es faci malbé la laringe. És congènit.
- Eversió dels ventricles laringis: es tracta de petites bosses mucoses cap a l'interior de la laringe. Quan hi ha obstrucció respiratòria perllongada, aquests ventricles augmenten de mida i es donen la volta, incrementant l'obstrucció. La solució passa per la seva extirpació.
Manejo del gos que ronca
Ara que ja sabem per què un gos ronca, aquestes són algunes mesures que podem adoptar en el cas que el nostre gos mostri dificultats respiratòries:
- Netejar diàriament les fosses nasals. Podem utilitzar sèrum.
- Utilitzar arnès en lloc de collar.
- Evitar exposar el gos a temperatures elevades.
- Passejar per zones d'ombra.
- Portar sempre una ampolla d'aigua per poder refrescar el gos.
- Controlar el menjar i l'aigua per evitar ennuegaments, cosa que podem fer oferint racions petites, elevant les menjadores, etc.
- Evitar l'obesitat.
- No propiciar moments d'estrès o excitació ni permetre l'exercici intens.
