Els gossos són amos d'una audició privilegiada que els permet reconèixer un gran nombre de sons, fins i tot a distàncies considerables. Aquesta capacitat adaptativa va ser essencial per a la supervivència de l'espècie, permetent evitar exposar-se a amenaces i depredadors, a més de tenir més èxit en la seva cacera. Per això, és perfectament natural que un gos se sobres alt davant de sorolls forts o violents, i vulgui amagar-se o fugir per preservar el seu benestar. És una resposta adaptativa de l'organisme.
Et preguntes per què el teu gos té por dels sorolls forts? Has arribat al lloc adequat! En aquest article del nostre lloc, us explicarem les principals causes d'aquest comportament caní i com podeu tranquil·litzar un gos espantat i com treure la por.
El meu gos té por dels sorolls forts, per què?
La audició dels gossos és més sensible que la dels humans i pot captar un impressionant rang de freqüències i vibracions. És natural que el teu gos es mostri molt alerta quan està a l'aire lliure i percep nombrosos sons nous per a ell (sons aquests que moltes vegades resultaran imperceptibles per a nos altres). També és absolutament normal que senti por en percebre alteracions desconegudes o violentes al seu entorn, com són els coets, el soroll dels cotxes, els crits, les baralles o els trons.
El seu instint de supervivència fa que, davant d'un estímul desconegut que amenaci el seu benestar físic i psicològic, el gos intenti fugir o amagar-se, això no obstant, també pot reaccionar o quedar-se immòbil. Si no dediquem temps a la socialització del cadell amb els diferents sorolls del seu entorn (entre la 3a i la 12a setmana), és molt probable que ell reaccioni negativament i es mostri molt espantat davant dels diversos sorolls forts o desconeguts durant tota la vida.
Si el teu gos va experimentar una experiència negativa o va ser exposat de forma prolongada a sorolls que li ocasionen temor, pot haver desenvolupat un trauma o una fòbiaEn tots dos casos, l'animal podrà associar el so a certs objectes, persones, animals o ambients, i mostrar por fins i tot quan el so no és present, però la "font sorollosa" sí. Alguns gossos, per exemple, poden amagar-se només de veure l'aspiradora o l'assecador, per associar aquests estris amb el so sorollós.
A més, hem de tenir en compte que algunes patologies que afecten les seves funcions sensorials o la pèrdua progressiva d'audició, també afavoreixen el desenvolupament de fòbies i traumes. Per això, és fonamental consultar amb el veterinari si observes que el teu gos es mostra molt poruc, tímid, agressiu o s'aïlla molt sovint.
Un gos amb historial d'abusos físics i emocionals es pot mostrar molt poruc davant d'una gran diversitat d'estímuls. La seva inseguretat és tan forta que no mostra conducta exploratòria (curiositat per l'entorn) i fins i tot mai no es plantejaria enfrontar-se a una situació desconeguda. De fet, la violència i els ambients negatius estan entre les principals causes de traumes entre els animals.
Si vas adoptar un cadell o un gos adult, has d'estar especialment atent si el teu company es mostra constantment nerviós o poruc. Els gossos que han estat aïllats de tota mena d'estímuls i/o convivència social poden desenvolupar l'anomenada "síndrome de privació sensorial"
Finalment, cal esmentar que la por pot aparèixer com un patró comportamental que també pot ser heretat genèticament És a dir, un cadell pot tenir més predisposició a la por o més sensibilitat enfront de sorolls forts per haver heretat aquesta característica dels seus progenitors.
Com treure la por del gos als sorolls forts?
Davant de qualsevol de les causes enumerades anteriorment, és indispensable que acudeixis a un veterinari etòleg per descartar causes patològiques o deficiències en els sentits que puguin provocar aquests comportaments relacionats amb la por. Aquest tipus de veterinari també serà capaç d'orientar-te davant d'un problema de comportament, facilitant-te un diagnòstic i pautes a seguir
Si no trobes aquesta figura professional, pots acudir primer a un veterinari i després a un educador caní Per millorar l'avaluació, et recomanem fer-te les preguntes següents: "Quins sorolls forts fan que el teu gos se sobres alt?" "La seva por apareix quan veu alguns objectes que emeten sorolls o només quan escolta els sorolls?" "Ell se sobres alta només quan escolta determinats sorolls o es mostra poruc davant de diversos estímuls desconeguts?" Tot això ajudarà el professional a reconèixer si el teu gos té una por, una fòbia o un trauma i t'ajudarà a treballar-lo adequadament.
Tractament per a gossos amb por
En general, els gossos que presenten un trauma o una por aconsegueixen superar la seva inseguretat després d'una desensibilització sistemàticaEn aquest procés, intentem que el nostre gos s'acostumi gradualment al so que genera temor a partir de l'exposició controlada i recompensa de conductes desitjables amb l'ús del reforç positiu. És important ress altar que les sessions de modificació de conducta les ha de dur a terme un especialista que estigui familiaritzat amb aquests mètodes, si no és així, és fàcil que la por augmenti i fins i tot es converteixi en fòbia si es treballa de forma inadequada amb el gos.
Tractament per a gossos amb fòbia
No obstant això, un diagnòstic de fòbia és molt més difícil de tractar, requereix més temps i pot no tenir una cura definitiva. Per millorar el benestar del gos pot ser fins i tot necessari el ús de farmacologia De totes maneres, podràs ajudar el teu gos a tranquil·litzar-se en contextos de por o ansietat, emprarteràpies alternatives per millorar la seva qualitat de vida i oferir-li una sensació de calma, a més d'evitar exposar-lo a situacions d'estrès que involucren els objectes i sons que li provoquen sentiments negatius.
Com tranquil·litzar un gos espantat pels sorolls forts?
Ara ja coneixes quina és la metodologia que utilitzen els professionals per treure la por als gossos dels coets o qualsevol altre estímul. Tot i això, mentre esperes la visita de l'educador caní, et proposem una sèrie de consells que pots utilitzar a l'hora de saber com tranquil·litzar un gos espantat pels coets, els crits o, en definitiva, qualsevol dels sorolls forts que l'espanten.
Com actuar davant d'un gos amb por dels sorolls?
Molts propietaris senten l'impuls d'acariciar i abraçar el gos quan es mostra notablement alterat, però, en fer això estan reforçant la seva actitud alterada i incentivant que el gos repeteixi un comportament negatiu i que a més afecta el seu benestar.
Al contrari, si el gos es mostra molt espantat però es manté tranquil i relaxat sí que podrem acariciar-lo i premiar-lo per millorar el seu estat emocional. L'important és que mantinguis una titud calmada i actuïs amb normalitat és aquestes situacions de por o estrès. Recorda que les emocions no es reforcen, el que sí que es pot reforçar és un comportament calmat o ansiós.
Consells per a un gos espantat per sorolls
Pren nota dels tips que et proposem, però recorda que sense sessions de modificació de conducta és impossible treure la por als gossos de manera definitiva:
- Evita deixar el teu gos sol en ambients sorollosos o en dates en què s'espera l'ús de pirotècnia (com a Cap d'any, per exemple). En estar sol, el gos se sentirà encara més insegur i podrà dur a terme conductes destructives a la llar.
- Disminueix la intensitat del soroll tancant les finestres i portes per reduir la intensitat amb què el soroll ingressa a la llar des de l'exterior. A més, pots posar una mica de música relaxant per a gossos en un volum més alt que l'usual, i intentar distreure el teu gos amb alguna joguina de llarga durada, com el kong, un os per rosegar o joguines d'intel·ligència.
- Intenta crear un "refugi": els gossos se senten més protegits quan poden refugiar-se en un lloc tranquil en escoltar sons forts o estranys. Pots utilitzar un transportí, una casa per a gossos o simplement una caixa de cartró per reconfortar el teu gos amb la seva pròpia "cova". Recorda ubicar el refugi lluny de finestres i portes (on el soroll entra amb més intensitat) i deixar endins la joguina favorita del teu gos.
- Premia el seu bon comportament: cada vegada que el teu gos sigui valent i/o es comporti bé en el seu "refugi", recorda premiar-lo amb una llaminadura que li agradi molt, carícies i veu alegre. D'aquesta manera, afavorim que el nostre gos associï la presència d'un soroll estrany amb una situació positiva.
- Valora l'ús de fermones: les feromones sintètiques (DAP) són compostos que imiten les feromones naturals que les gosses produeixen durant la lactància. La seva acció permet baixar els nivells d'ansietat i ajuden a restablir l'estat de calma a l'organisme del gos. Podràs trobar diverses marques i presentacions de les DAP, però és important que consultis el teu veterinari de confiança per triar-ne una que tingui estudis que n'avalin l'eficàcia.
- Ús de farmacologia: els ansiolítics i altres calmants per a gossos actuen directament en el seu sistema nerviós. Poden ser recomanats pel veterinari després del diagnòstic d'un trastorn psicològic delicat i complex, generalment per impedir que la reacció nerviosa continuï danyant la salut de l'animal. Hem de recordar que els calmants no han de ser oferts a cap gos sense la deguda orientació mèdica. A més, recorda evitar els fàrmacs que contenen acepromacina i apostar per aquells que tenen estudis científics positius que els donen suport, com ara SILEO.
Remeis naturals per calmar un gos
- Herbes: la camamilla, la valeriana i l'herba de Sant Joan són herbes amb bona acció calmant a l'organisme dels éssers humans i dels gossos. Pots fer una infusió de camamilla, deixar-la refredar i barrejar amb l'aigua del teu gos. L'herba de Sant Joan i la valeriana també es poden trobar en forma de tintures. Pots oferir algunes gotes de tintura, segons el seu pes, directament a la boca del teu pelut per obtenir un efecte més ràpid.
- Avena: la civada és molt eficaç per proporcionar una sensació de calma i disminuir l'ansietat d'un gos. És veritat que molts gossos no accepten menjar en situacions de por o nerviosisme, però pots intentar oferir d'1 a 2 cullerades de civada cuita en aigua al teu pelut per ajudar-lo a tranquil·litzar-se.
- Teràpies alternatives: l'aromateràpia, les flors de Bach, l'homeopatia i l'acupuntura són molt recomanables per millorar la qualitat de vida i ajudar a alleujar la tensió de gossos que pateixen de fòbies, estrès o altres trastorns psicològics.
