Els titís són el nom vulgar d'uns simis platirrins de la família dels callitrícids que només es distribueixen per Centreamèrica i Sud-amèrica. Algunes de les espècies de micos tití són mascota encara que el nostre lloc està totalment en contra d'aquesta pràctica.
El nombre registrat actualment de callitrícids és de 42 espècies, que es reparteixen entre 7 gèneres: Calibella, Cebuella, Callimico, Leontophithecus, Callithrix, Mico i Saguinus.
Si continueu llegint aquest article del nostre lloc, veureu alguns exemples d'aquest peculiar gènere de primats entre els diversos tipus de mono tití. Descobreix-los!
Tití cap de cotó
Aquest preciós animal pertany al gènere Saguinus. El tití cap de cotó, Saguinus oedipus, també es coneix com a tití cap blanc, tití pèl-roja o tamari cotó, entre molts altres noms més. Es distribueix per algunes zones de Colòmbia.
La seva mida és petita, ja que el seu cos més la cua amb prou feines arriba als 37 cm, amb un pes de 500 gr. S'alimenta d'insectes, fruits madurs, saba i nèctar.
Es troba en estat crític de conservació, encara que algunes entitats colombianes estan batallant per aconseguir la salvació d'aquest espectacular tití, creant santuaris forestals i plans de conservació per a aquesta espècie.
Gènere Cebuella
El tití pigmeu, Cebuella pygmaea, és el menor entre les 42 espècies. Per desgràcia és cobejat per la seva bellesa i mansuetud relativa, pels traficants de mascotes. Aquest tití és l'únic representant del gènere Cebuella.
Mida entre 14 i 18 cm, més la cua no prensil que supera la longitud del cos. S'alimenta de la saba d'algunes plantes, fruites i insectes. Fins i tot de vegades s'alimenta de sargantanes.
Llueix un mantell molt espectacular jaspiat de tons negres, groguencs i taronges. Orla el seu cap amb una mena de cabellera compacta. Per aquest motiu també se'l reconeix com a tití lleó.
No es considera amenaçat encara, encara que se'n constata la disminució. Resideix a l' alta Amazònia, abastant els països següents: Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Brasil.
Gènere Callimico
El mic de Goeldi, Callimico goeldii, és l'únic representant del gènere Callimico.
Habita una zona molt restringida de l'Alt Amazones, trobant-se exemplars a Colòmbia, Perú, Bolívia, Equador i Brasil. Fa uns 30 cm de longitud més la seva llarga cua que supera la longitud del cos. Pesen uns 400-680 gr.
El seu mantell és sedós i compacte a tot el cos, excepte al ventre que és molt esclarissat. El color és negre llustrós. S'alimenta de saba, nèctar, insectes i fongs. Està amenaçat, ja que es caça per a la seva tinença com a mascota.
Gènere Leontopithecus
Aquest Gènere es compon de 4 espècies: tití lleó rosat; tití lleó de cap daurat; tití lleó negre i el tití lleó de cara negra. Totes aquestes espècies estan molt amenaçades.
Tití lleó de cara negra, Leontopithecus caissara. Aquest tití es troba en estat crític. És endèmic del Brasil i tot el seu cos està cobert per un dens mantell daurat-rogenc, excepte la seva cara, cua, braços i mans que són de color negre.
Gènere Callithrix
El Gènere Callithrix es compon de 6 espècies: tití comú; tití d'orelles negres; tití de pinzells negre; tití de cap beix; tití d'orelles blanques; tití de Geoffroy. La majoria d'aquestes espècies són endèmiques de Brasil, i estan amenaçades.
El tití de Geoffroy, Callithrix geoffroyi, també anomenat tití de cap blanc, és el tití més comú com a mascota, ja que existeixen vivers d'aquesta espècie. No està amenaçat.
Aquesta espècie és endèmica de Brasil, en concret dels departaments de Mines Gerais, Rio de Janeiro i Espírito Santo. Fa uns 24 cm, més la cua que mesura alguna cosa més que la longitud del cos. És una espècie espectacular, ja que el seu mantell està jaspiat amb diversos tons de negre, gris, blanc i taronja. La seva faç està orlada per pèl de color blanc ia les orelles llueix uns plomalls.
Gènere Mico
Gènere Mico es compon de 14 espècies : tití platejat; tití blanc; tití de cua negra; tití Marca; tití de Snethlange; tití de cap negre; tití de Manicoré; tití d'Acari; tití d'orelles de borla; tití d'Aripuana; tití de Rondón; tití daurat i negre; tití del Maues i tití cara blanca.
El tití platejat, Mico Argentatus, viu en grups de 6 a 10 individus. Només la femella dominant es reprodueix, ja que emet una feromona que impedeix ovular les altres femelles.
Mida entre 18 i 28 cm, amb un pes de 300-400 gr. No està amenaçat. Viu a l'oest del Brasil i Bolívia oriental. S'alimenta d'ous, insectes, fruita, saba i rèptils.
Tití de cua negra
El tití de cua negra, Mico melanurus, pertany al gènere Mico. És el més austral entre els titís, ja que es distribueix pel sud del Brasil, el Chaco Paraguayo, i l'est de Bolívia. No està amenaçat. Fa uns 22 cm, més els 25 de la cua. Pesa una mitjana de 380 gr.
Llueix al cos un dors marronós jaspiat de blanc, delimitat per ambdós costats per unes bandes blanquinoses. La seva gruixuda cua és negra.
Gènere Saguinus
Aquest gènere és el més nombrós entre els titís, ja que es compon de 15 espècies: tamari calb; mico bebeleche; tamarino panameny; tití emperador; tamarino jaspiat; tamarí labiat; tití gris; tamarinde de Martins; tamarinde de mantell blanc; vaig titllar mans rosses; tamarin bigotut; tamari negre; tití colllinegre; tití cap de cotó i tamari de mantell daurat.
El tití emperador, Saguinus imperator, habita a l'Amazònia boliviana, peruana i brasilera. El seu enorme mostatxo és el que en el seu moment li va proporcionar el nom, ja que recordava el característic bigoti de l'emperador alemany Guillem II.
El vostre cos fa fins a 30 cm, més la cua no prensil d'uns 40 cm. Alguns exemplars poden pesar fins a 500 gr. S'alimenta de saba, fruits, insectes, petits vertebrats, ous, flors i fulles. No està amenaçat. Hi ha 2 subespècies.
