El guineu àrtica (Vulpes lagopus o Alopex lagopus), també anomenat guineu polar, és un tipus de guineu de mida petita que destaca per posseir un bell i voluminós mantell completament blanc. Però més enllà del seu aspecte, aquests cànids destaquen per ser una de les poques espècies capaces de caçar i sobreviure a les gèlides tundres d'Amèrica del Nord i Euràsia.
Origen de la guineu àrtica
La guineu àrtica és un petit cànido pertanyent al gènere Vulpes, que comprèn les anomenades "guineus veritables" originàries de l'hemisferi Nord (com la guineu vermella i la guineu grisa, per exemple). Particularment, és l'única mena de guineu que forma part de la fauna de la Tundra Àrtica, expandint-se àmpliament a les regions polars d'Euràsia i Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Sibèria. El seu hàbitat comprèn també les anomenades illes àrtiques, com Groenlàndia, Islàndia i les Illes Bering
Malgrat la seva mida petita, les guineus polars són animals molt resistents, capaços de suportar els hiverns d'aquestes regions, que poden registrar temperatures de fins a - 50 ºCActualment, es reconeixen quatre subespècies de la guineu àrtica, sent elles:
- Zorro àrtic de Groenlàndia (Alopex lagopus foragorapusis)
- Zorro àrtic d'Islàndia (Alopex lagopus fuliginosus)
- Zorro àrtic d'Illes Bering (Alopex lagopus beringensis)
- Zorro àrtic d'Illes Pribilof (Alopex lagopus pribilofensis)
Aspecte i anatomia de la guineu polar
L'organisme de les guineus àrtiques està preparat per permetre la seva supervivència en un entorn extrem com és el Pol Nord. El seu cos compacte, la pell gruixuda i el mantell dens i ben espès els ajuden a conservar calor i aïllar-se de les adversitats climàtiques del medi exterior. A l'edat adulta, les guineus polars solen mesurar entre 35 i 55 centímetres , amb un pes corporal mitjà de 1, 5 a 2, 9 kg per a les femelles, i de 3, 2 a 9, 4 kg per als mascles.
Amb l'arribada de l'hivern, la guineu àrtica adopta el seu espectacular mantell hivernal, molt voluminós, llarg i completament blanc. Aquest pelatge permet que la guineu àrtica es camufli fàcilment entre la neu abundant que recobreix els paisatges de la tundra àrtica durant l'estació més freda de l'any. Però durant les estacions més caigudes, el mantell de la guineu polar sol presentar-se menys dens i més curt per suportar les temperatures més elevades, i la seva tonalitat es mostra més grisenca o lleugerament marróAquest procés de muda és indispensable perquè aquesta espècie aconsegueixi adaptar-se als canvis climàtics extrems que experimenten les zones polars.
La llarga i voluminosa cua de les guineus àrtiques també és un aspecte important de la seva anatomia. A més d'ajudar-los a mantenir el seu equilibri, també els ajuden a mantenir-los protegits durant l'hivern, servint com una manta natural els dies més freds.
Complementant les característiques físiques més destacades de la guineu àrtica, cal esmentar també el musell allargat, que us permet gaudir d'un olfacte molt ben desenvolupat, les orelles punxegudes que solen romandre alertes per detectar fàcilment qualsevol possible amenaça al seu entorn, i els seus ulls foscos que són indispensables per a la poderosa visió que els permet caçar mateix amb la baixa disponibilitat de llum a les nits de l'hivern àrtic.
Comportament de la guineu àrtica
Les guineus àrtiques són animals enèrgics que mantenen una alta activitat durant tot l'any. Si bé el seu metabolisme es torna una mica més lent durant l'hivern, amb l'objectiu d'estalviar energia i conservar calor, les guineus àrtiques no hibernen i romanen actius inclusivament amb l'extrem fred del seu hàbitat. Parlem també d'animals nocturns, ja que solen sortir a caçar durant el moment de més tranquil·litat que regna a les nits de la tundra àrtica, en les quals es poden moure amb gran facilitat gràcies a la seva òptima visió nocturnai poderós olfacte.
Respecte a la seva nutrició, la guineu àrtica és un animal carnívor oportunista, podent alimentar-se tant de les preses que caça, com de la carronya deixada per darrere pels óssos polars. En el cas que detectin escassetat d'aliments al seu entorn, les guineus àrtiques poden migrar altres regions a la recerca de menjar i refugi.
És molt comú que les guineus polars segueixin els óssos polars, intentant aprofitar-se de balenes o foques encallades que van ser abandonades per aquests superdepredadors de l'Àrtic. Així mateix, són uns caçadors intel·ligents i discrets que poden atrapar aus i mamífers, sent la seva principal presa el lemming, així com consumir eventualment ous per complementar la seva dieta.
Reproducció de la guineu àrtica
Tot i ser força sociables, les guineus polars són animals solitaris que solen viure i migrar sols en el seu hàbitat natural. Les parelles només es troben durant les èpoques de reproducció, que poden passar durant pràcticament tot l'any, excepte els mesos de juliol i agost. Així mateix, la guineu polar és un animal monògam i fidel a la seva parella, trobant-se sempre amb la mateixa parella en cada època reproductiva, fins que un dels dos mori. En alguns casos, poden passar uns quants anys fins que una guineu àrtica s'apareix amb un altre individu després de la mort de la seva habitual parella.
Com la majoria dels mamífers, les guineus àrtiques són éssers vivípars, és a dir que la fecundació i el desenvolupament de les ries ocorren a l'interior del ventre matern. Després de l'aparellament, les femelles experimenten un període de gestació de 50 a 55 dies, després del qual solen donar la llum a cadellades abundants, a causa de l' alta taxa de mortalitat dels nadons associada a les condicions climàtiques del seu entorn.
A cada part, solen néixer almenys de 6 a 12 cries, encara que poden arribar a produir-se ventrada de més de 20 cadells. El seu desenvolupament és força ràpid, i les cries ja poden començar a independitzar-se de les seves progenitores a partir del seu vuitè mes de vida. La majoria de les guineus àrtiques assoliran la seva maduresa sexual en assolir el seu desè mes de vida, encara que la data exacta anirà variar segons l'organisme de cada individu.
Estat de conservació de la guineu polar
En l'actualitat, la guineu àrtica està classificada com una espècie de "preocupació menor",segons la Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
El seu estat de conservació és degut, en gran part, a la gran capacitat d'adaptació als hàbits humans. Les guineus àrtiques han estat inclusivament adoptades com a "animals de companyia" per les poblacions que resideixen a les rodalies de les zones àrtiques. Així mateix, tenir una guineu com a mascota no només no és recomanable, tractant-se d'un animal silvestre que es pot veure fàcilment afectat per l'estrès i transmetre certes zoonosis als éssers humans, sinó que està prohibit a la majoria dels països.
També és cert que les guineus àrtiques tenen pocs depredadors en el seu hàbitat natural, ja que generalment els óssos polars tendeixen a ignorar-los, sent els llops i els mussols nivells les seves principals "amenaces naturals". Sumat a això, cal esmentar que la caça a les guineus àrtiques ha disminuït en els darrers anys, com a resultat tant dels canvis en l'estil de vida de la població, com de les campanyes de conscienciació sobre la seva importància per als ecosistemes.
