Amb el nom de jubarta, gubarto o balena geperuda, l'espècie animal Megaptera novaeangliae, constitueix una de les espècies de rorquals més cridaneres i especials.
Característiques de la balena geperuda
La balena geperuda és un cetaci misticet, compartint família amb altres espècies com la balena blava, el rorqual comú o el minke comú. El 1756, el zoòleg francès Mathurin Jacques Brisson la va batejar com a ballena de Nova AnglaterraActualment, el seu nom científic pren aquest primer nom, però en llatí. No obstant això, al començament del segle XIX, va començar a anomenar-se balena jubarta o geperuda, a causa de la curvatura que mostra la seva columna quan se submergeix a l'aigua.
Les balenes geperudes presenten una anatomia molt especial, destacant les seves grans aletes pectorals, arribant a mesurar una tercera part que la resta del cos. En contraposició, la seva aleta dorsal és petita, mostrant formes que van des de similars a una falç fins a ser pràcticament imperceptibles.
El cap de la balena geperuda és únic, sent nusos i força allargat, presenta uns bonys denominats tubercles cefàlics que només estan presents en aquesta espècie. La cua, que surt de l'aigua quan realitza les immersions, presenta un patró exclusiu de cada exemplar, on es barregen el blanc i el negre. El color del seu cos és variable al ventre, anant del blanc al negre o al clapejat, però en tots els individus el dors és negre.
Mida de la balena geperuda
La balena geperuda és un cetaci de grans dimensions, sent un dels torquals més grans En concret, destaca el dimorfisme sexual de la espècie, doncs les femelles són sensiblement més grans que els mascles. La diferència és notòria, ja que mentre que una femella sol mesurar entre 11, 9 i 13, 9 metres, amb màxims de fins a 15, 5, els mascles solen trobar-se en el rang comprès entre els 11 i els 13 metres, encara que s'han registrat exemplars de fins a 14 metres.
Hàbitat de la balena geperuda
Existeixen poblacions de balena geperuda tant al hemisferi nord com al sud Viuen en oceans que es troben entre les latituds 60º sud i 65º nord, realitzen una complexa migració anual. Durant l'estiu, viu a mars d'aigües més fredes, a latituds altes, mentre que a l'hivern prefereix mobilitzar-se fins a aigües més càlides.
Se solen distingir poblacions en funció de la seva localització, sent les tres més importants les presents a l'Atlàntic nord, les de l'hemisferi sud i les del Pacífic nord. No és comú que les poblacions de diferents llocs interaccionin entre elles.
Migració de la balena geperuda
La migració de les joubartes és estacional, realitzant una migració al començament de l'estiu, quan prefereixen aigües fredes, romanent-hi fins a l'hivern, quan viatgen a aigües més càlides.
Com hem comentat abans, hi ha tres poblacions principals de yubarta, la migració de cadascuna és diferent Per exemple, les balenes del Pacífic viuen a l'hivern a les costes de Hawaii, Costa Rica, Mèxic o Japó, mentre que l'estiu ho solen passar a les costes compreses entre els territoris de Califòrnia i Alaska.
Les distàncies recorregudes durant la migració poden ser increïblement llargues, arribant a assolir cada balena un recorregut de fins a 25.000 quilòmetres en un sol any. Durant el temps en què estan traslladant-se a penes descansen, ni tampoc paren a alimentar-se, sobrevivint gràcies a les reserves corporals de greix.
Comportament i costums de la balena geperuda
Les jubartes són animals gregaris, que viuen en comunitats. Aquests grups de balenes són petits, només sent fiable i estable l'enllaç present entre les mares balenes i els balenats. Un dels motius pel que els grups van canviant en la seva composició és la forta rivalitat que es dóna entre els mascles de yubarta. Aquesta competència és especialment ferotge durant l'època d'aparellament, que té lloc a l'estiu. En aquell moment, els mascles s'han d'imposar, ja que les balenes geperudes són polígames, és a dir, no tenen una parella estable.
Aquests cetacis es comuniquen entre si per mitjà de vocalitzacions Aquestes, igual que la mida, difereixen en funció del sexe En els mascles, el cant és llarg, complicat i molt sonor, mentre que a les femelles són més febles i curts. Aquests cants tenen una durada mitjana de entre 10 i 20 minuts, podent repetir-se constantment al llarg de la jornada.
Aquest cant serveix per a distingir els individus d'una població, ja que s'ha observat que les geperudes d'una àrea presenten totes el mateix cant, que va canviant amb el pas dels anys. Tot i ser un cant molt estudiat, se'n desconeix l'objectiu exacte. Algunes hipòtesis apunten que podria servir com a eina dels mascles per atraure femelles, i d' altres que són un mecanisme d'ecolocalització.
Quant a la seva nutrició, les balenes presenten una limitació en el consum d'aliment, ja que en ser misticets, no tenen dentadura. Això les porta a consumir aliments de mida molt petita, ja que no poden triturar ni mastegar els que són més grans. Per això, les balenes geperudes basen la seva dieta en krill, uns crustacis diminuts, i placton, a més de peixos de mida petita com les arengades o les cavalles.
Està la balena geperuda en perill d'extinció?
La balena geperuda es troba dins de la categoria de conservació de preocupació menor, encara que aquesta va en descens, segons les dades de la UICN [2] Encara que fa uns anys la situació de la balena geperuda es considerava com a vulnerable, actualment les poblacions semblen haver anat recuperant-se, passant a la situació de preocupació menor.
No obstant això, aquesta millora no és present en totes les subpoblacions, ja que n'hi ha dues que en lloc de créixer, continuen disminuint. El fet que aquesta espècie s'hagi trobat tan amenaçada es deriva que anteriorment era un dels objectius de la caça comercial Actualment, això està prohibit, per això les poblacions s'han pogut recuperar.
