Els gossos spitz alemanys comprenen cinc races separades que la Federació Cinològica Internacional (FCI) agrupa sota un sol estàndard, però amb diferències per a cada raça. Les races compreses en aquest grup són:
- Spitz tipus llop o keeshond
- Spitz gran
- Spitz mitjà
- Spitz petit
- Spitz nan o pomerania
Totes aquestes races són pràcticament idèntiques, excepte per la mida i el color dels cabells en algunes. Encara que la FCI agrupa totes aquestes races en un sol estàndard i les considera d'origen alemany, el keeshond i el Pomerània són considerats per altres organitzacions com a races amb estàndards propis. Segons altres societats canines, el keeshond té origen holandès.
En aquesta fitxa de raça del nostre lloc, ens centrarem en els spitz grans, mitjans i petits, però si vols saber-ho tot sobre el keeshond o el pomerania, no dubtis a visitar també aquests articles.
Origen de l'spitz alemany
Els orígens de l'spitz alemany no estan gaire definits, però la teoria més comuna assenyala que aquesta raça de gossos descendeix dels gossos de la tundra de l'Edat de Pedra(Canis familiaris palustris Rüthimeyer), la qual es va reconèixer posteriorment com a "spitz de les comunitats lacustres", refermant-se així com la raça de gossos més antiga d'Europa Central. Per això, una bona quantitat de races posteriors provenen d'aquesta primera, que està classificada com a gossos de "tipus primitiu", pels seus orígens i característiques heretades dels llops, com les orelles erectes i voltejades per davant del cap, el musell punxegut, i una cua llarga col·locada sobre el dors.
L'expansió de la raça al món occidental es va fer gràcies a la preferència de la reialesa britànica pels spitz alemanys, que van arribar a Gran Bretanya al bagatge de la reina Charlote, la dona de George III d'Anglaterra.
Característiques físiques de l'spitz alemany
Els spitz alemanys són gossos bonics que destaquen pel seu bell pelatge. Tots els spitzs (grans, mitjans i petits) tenen la mateixa morfologia i, per tant, la mateixa aparença. L'única diferència entre aquestes races és la mida i en algunes el color.
El cap de l'spitz alemany és mitjà i vista de d alt té forma de falca. És semblant al capdavant de la guineu La depressió naso-frontal (stop) pot ser marcada, però no és abrupta. El nas és rodó, petit i negre, excepte en els gossos de color marró, en els que és de color marró fosc. Els ulls són mitjans, allargats, oblics i foscos. Les orelles són triangulars, punxegudes, alçades i d'inserció alta.
El cos és tan llarg com la seva altura a la creu, per la qual cosa té un perfil quadrat. L'esquena, el llom i la gropa són curts i forts. El pit és profund mentre l'abdomen és moderadament recollit. La cua és d'inserció alta, mitjana i el gos la porta enrotllada sobre l'esquena. Està coberta d'abundant pèl espès.
El mantell dels spitz alemanys està format per dues capes de pèl. La capa interna és de pèl curt, dens i llanós. La capa externa està formada per pèl llarg, recte i separat El cap, les orelles, la part anterior de les potes i els peus presenten pèl curt, dens i vellutat. El coll i les espatlles presenten una cabellera abundant.
Els colors acceptats per als spitz alemanys són:
- Spitz gran. Negre, marró o blanc.
- Spitz mitjà. Negre, marró, blanc, ataronjat, grisenc, crema, crema-sabre, ataronjat-sabre, negre amb foc o tacat.
- Spitz petit. Negre, marró, blanc, ataronjat, grisenc, crema, crema-sabre, ataronjat-sabre, negre amb foc o tacat.
A més de les diferències de coloració entre les diferents races de spitz alemany, també hi ha diferències en la mida. Les mides (alçada a la creu) acceptades per l'estàndard FCI són:
- Spitz gran. 46 ± 4 cm.
- Spitz mitjà. 34 ± 4 cm.
- Spitz petit. 26 ± 3 cm.
Caràcter de l'spitz alemany
Malgrat les diferències en mida, tots els spitzs alemanys comparteixen unes característiques fonamentals de temperament. Aquests gossos són alegres, alertes, dinàmics i molt aferrats a les seves famílies humanes. També són reservats amb els estranys i lladres, per la qual cosa poden ser bons guardians, encara que no són bons gossos de protecció.
Quan estan ben socialitzats poden tolerar de bona gana gossos desconeguts i persones estranyes, però poden ser conflictius amb gossos del mateix sexe. Amb les altres mascotes de la casa solen emportar-se molt bé, igual que amb els seus humans.
Malgrat la socialització, no solen ser bons gossos per a nens molt petits. El seu temperament és reactiu, per la qual cosa poden mossegar si són m altractats. A més, l'spitz petit i el pomerania són molt nois i fràgils per al tracte de nens molt petits. En canvi, són bons companys de nens grans que saben cuidar i respectar un gos.
Cures de l'spitz alemany
Aquests spitz alemanys són dinàmics però poden alliberar les seves energies amb els passeigs diaris i una mica de joc Tots poden adaptar-se bé a la vida en pisos, però és millor si es compta amb un petit jardí per a les races més grans (spitz gran i spitz mitjà). Les races de menor alçada, com l'spitz petit, no necessiten el jardí.
Totes aquestes races toleren molt bé els climes freds a temperats, però no toleren gaire la calor. A causa del seu pelatge protector poden viure a l'exterior, però és millor si viuen dins de casa ja que necessiten la companyia de les seves famílies humanes. El pelatge de qualsevol de les races ha de ser pentinat i raspallat almenys tres vegades al dia per mantenir-lo en bon estat i lliure d'embolics. A les èpoques de muda cal raspallar-lo diàriament.
Educació de l'spitz alemany
Aquests gossos són fàcils d'entrenar mitjançant estils d'ensinistrament en positiu. Pel seu dinamisme, l'ensinistrament amb clicker es presenta com una bona alternativa per educar-los. El principal problema de comportament amb qualsevol dels spitz alemanys són els lladrucs, ja que tendeixen a ser una raça de gossos molt lladradors.
Salut de l'spitz alemany
Totes les races de spitz alemanys són generalment saludables i no presenten incidències elevades de mal alties canines. No obstant això, les mal alties més comunes en aquest grup de races, a excepció del pomerània, són: displàsia de maluc, epilèpsia i problemes de pell.
