Com passa en els mascles de la majoria de les espècies, fins i tot en l'ésser humà, hi ha una etapa en què els testicles han de baixar de la cavitat abdominal a la borsa escrotal.
A vegades tenim dubtes de quin és el temps correcte, si varia entre les espècies, la qualitat de vida o l'alimentació. Segurament afectin aquests i altres factors també, però com saber si he de continuar esperant o consulto al veterinari?
En aquest article del nostre lloc intentarem respondre a diversos dels teus dubtes en aquest tema, per descobrir si al meu cadell no li baixen els testicles, per què ?
Què és el criptorquidisme? Per què passa?
El criptorquidisme o retenció d'ambdós testicles, com hem dit a la introducció, és una afecció força comuna avui dia entre els cadells. Normalment baixen a l'escrot quan el nostre cadell és molt jove, variant entre les races, però s'estima que abans dels 2 mesos d'edat ja haurien de ser-hi. En algunes races pot passar més tard, però mai després dels 6 mesos de vida
La criptorquídia pot donar-se per un descens incomplet, d'un sol testicle (monòrquid) o la manca de tots dos a la cavitat escrotal. Quan detectem que el nostre cadell als sis mesos encara no té els testicles al seu lloc, hem d'anar al veterinari per veure què passa amb el nostre petit.
Símptomes que podem observar
Quan el descens d'un o ambdós testicles no succeeix, s'entén que van ser retinguts a algun lloc de la part inferior del cos. Poques vegades el podrem associar amb dolor o algun altre signe de mal altia.
Per exemple, de vegades es retenen al canal inguinal, és com un pont on es comuniquen en cordó espermàtic amb els testicles. Si hi són, l'especialista ho podrà diagnosticar mitjançant un examen físic. Però en els casos on encara no han baixat de cavitat abdominal, on són al naixement, haurem de recórrer a l'ecografia per veure on estan situats i la mida que tenen. Moltes vegades encara no es van desenvolupar correctament o tenen una mida excessiva.
Les races miniatura, pastors i bòxer són les que tenen més incidència en aquestes patologies. Es creu que són de transmissió genètica com un tret cromosòmic recessiu lligat al sexe. Si bé no s'associa a cap símptoma en particular, hem d'estar atents a alguns senyals que puguin aparèixer, entre els quals trobem:
- Dolor abdominal agut: pot ser perquè el cordó espermàtic s'ha enredat i està tallant la irrigació a la zona. Veurem el nostre cadell deprimit, potser amb febre i dolor en tocar-li la panxa.
- Pene que s'encongeix i mames que creixen: es pot deure a una manca de desenvolupament d'algun o ambdós testicles per una segregació anormal d'hormones femenines.
Tot això pot produir un alt risc de càncer testicular, per la qual cosa és imprescindible acudir al veterinari, especialment davant l'aparició dels símptomes que hem esmentat.
Diagnòstic i tractaments
Com comentàvem anteriorment, el veterinari podrà diagnosticar el gos a través d'un examen físic mitjançant la palpació de la zona. Moltes vegades amb això n'hi haurà prou. Però altres vegades, quan es necessitin mètodes complementaris, recorrerà a l'ultrasò oa l'ecografia.
Dins dels tractaments que el veterinari ens pot recomanar trobarem una gran varietat ja que dependrà de la gravetat del cas amb què es trobe en el diagnòstic. Molt pocs casos responen a medicació, però de vegades val la pena intentar-ho amb una injecció d'hormones si és que veiem que fisiològicament tot és correcte. Normalment es recorre a la castració, per diversos motius:
- Poden desenvolupar tumors als testicles que no han baixat.
- Evitar la transmissió genètica als seus descendents ja que no impedeix la reproducció.
- Disminuir la reactivitat (molt present en gossos monòrquids).
