A la natura es donen relacions simbiòtiques entre els diferents organismes per aconseguir un fi. Hi ha relacions on una de les parts obté resultats molt negatius, com en els casos de depredació o del parasitisme. En altres relacions, de vegades, ni tots els implicats saben que formen part d'una relació. Aquest és el cas del comensalisme.
En aquest article del nostre lloc descobrirem la definició de comensalisme, veurem quins tipus existeixen i alguns exemples de comensalisme. Continua llegint!
Què és el comensalisme?
El comensalisme en biologia es defineix com la relació entre dos organismes d'espècies diferents, on un surt beneficiat i l' altre no obté res, ni positiu ni negatiu. El resultat de la relació per a un és neutre.
El comensalisme és un tipus de simbiosi que, a diferència d' altres, com el parasitisme o la depredació, no resulta en un final negatiu per a cap de les parts implicades. D' altra banda, la diferència entre mutualisme i comensalisme és que, en el primer cas, ambdós individus obtenen beneficis.
El comensalisme en microbiologia també ha estat àmpliament estudiat. Per exemple, en una columna d'aigua, els microorganismes que viuen més a prop de la superfície solen beneficiar-se de la llum solar, indispensable per al desenvolupament. Les substàncies de deixalles viatgen per la columna d'aigua fins arribar al fons, on escasseja la llum solar i l'oxigen. Aquí, microorganismes anaerobis (que no necessiten oxigen per viure) prenen com a font de nutrients i energia les substàncies que arriben des de la superfície.
Els microorganismes del fons es beneficien dels microorganismes de superfícies, mentre aquests no obtenen res. Cal destacar aquí el terme amensalisme Contrari al comensalisme, en aquestes relacions una de les parts surt perjudicada mentre l' altra roman immutable. És el cas de certs fongs com Penicillium, que segreguen antibiòtics impedint la proliferació de bacteris.
Tipus de comensalisme
En estudiar les relacions que s'estableixen entre els éssers vius, la gran varietat existent ens obliga a subclassificar el comensalisme en tres tipus diferents, ja que no existeix una única via en què es beneficiïn els animals del mutualisme:
- Foresis: el terme foresi fa referència a la relació que s'estableix entre dues espècies quan una transporta l' altra. En la majoria dels casos, el transportador ni tan sols és conscient que està transportant un altre ésser viu.
- Inquilinisme: l'inquilinisme passa quan una espècie ocupa el cos d'una altra per viure, sense suposar cap tipus de molèstia.
- Metabiosi: aquest tipus de comensalisme és molt comú en el regne animal. Es dóna quan una espècie s'alimenta de les deixalles d'una altra, com la femta o el propi cos en descomposició o el cas dels microorganismes anaerobis que comentem abans.
Exemples de comensalisme
Existeixen multitud de relacions comensalistes al regne animal. Moltes d‟aquestes relacions es donen entre membres d‟aquest regne amb organismes del regne vegetal. Alguns d'aquests exemples són:
1. Comensalisme entre opilions i formigues
A certes zones d'Argentina, on s'ha descobert aquesta relació, el clima és molt sec, cosa que impossibilita la presència de opiliones, uns animals socials que pertanyen a l'ordre dels aràcnids. Els formiguers ofereixen un microclima més humit que afavoreix els opilions. Aquests viuen dins dels formiguers sense causar a les formigues beneficis o perjudicis.
2. Comensalisme entre el llangardaix gegant de l'illa del Ferro (Gallotia simonyi) i el gavià argentat (Larus michahellis)
Els pollastres no volantons d'aquesta mena de gavina regurgita parteix del menjar quan se senten molt plens o són molestats per altres gavines adultes. Aleshores, el llangardaix gegant es beneficia alimentant-se dels insectes regurgitados pel pollastre de gavina.
3. Comensalisme entre pinsans vulgars (Fringilla coelebs) i estornells negres (Sturnus unicolor)
Els estornells, a Lleó, al nord-oest d'Espanya, s'alimenten a l'estiu de móres. Quan mengen deixen caure llavors a terra o sobre les fulles de la morera. Els pinsans, animals granívors, busquen entre les fulles i el terra, les llavors llavors rebutjades pels estornells, prenent-les fins i tot directament de la femta dels estornells.
4. Comensalisme entre mosques i àcars del pernil
Aquest és un exemple molt curiós de foresi En els assecadors de pernil, de vegades tenen problemes amb els àcars, que piquen el pernil i ho invaliden per a la venda. Els pernils estan penjats al sostre de manera que la invasió per àcars semblaria complicada. Aquests animals es munten a les mosques que van visitant els pernils. Quan arriben a un pernil, els àcars baixen de la mosca. Les mosques no obtenen res, ni tan sols s'adonen que estan transportant àcars.
5. Comensalisme entre aus i arbres
Les aus que aniden als arbres, obtenen d'aquest protecció i un lloc on construir el seu niu. Els arbres no treuen res, ni positiu ni negatiu.
