El pot eivissenc és un gos mitjà alt i prim procedent de les Illes Balears, en concret, de l'illa d'Eivissa, Espanya. Antigament, aquests gossos eren utilitzats per caçar conills i altres preses, per la qual cosa encara perduren els seus instints naturals de caçadors. El seu caràcter independent i actiu fan que aquest gos sigui molt curiós i necessiti una gran dosi d'activitat física i mental cada dia per convertir-se en un gos sa i feliç.
No et perdis aquesta fitxa de raça que el nostre lloc posa a la teva disposició perquè sàpigues tota la informació que has de tenir el compte a l'hora d'adoptar un pot eivissenc com a mascota, perquè abans d'adoptar un animal de companyia has d'assegurar-te que pots fer-te'n càrrec sense cap problema.
Origen del pot eivissenc
El pot eivissenc es va originar a les illes de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. En elles, així com en altres regions d'Espanya, és emprat per a la caça del conill, de la llebre i per a la caça major.
Es pensa que aquests podencs baixen de gossos egipcis portats a les illes per comerciants fa molt de temps, per la qual cosa se'ls considera gossos molt antics. Tot i això, els estudis del genoma caní suggereixen que en realitat es tracta d'una raça recent
Sigui com sigui, l'eivissenc és un gos molt apreciat a Espanya per les seves qualitats com a caçador, però poc conegut fora del seu país d'origen.
Característiques físiques del pot eivissenc
El pot eivissenc és un gos mitjà alt i prim que pesa entre 20 i 25 kg i té una alçada a la creu de 60 a 67 cm en femelles i de 66 a 72 cm en mascles.
El cap d'aquest pot és allargat, té forma de con truncat, és esbandit i petit amb relació al cos. La depressió naso-frontal (stop) és poc definida. El nas és de color carn. Els ulls són petits, oblics i de color ambre clar. Les orelles són rígides, allargades, romboides i grans. El gos les porta dretes quan està atent.
El cos és molt prim i lleugerament més llarg que alt. L´esquena és recta, llarga i flexible. El llom és arquejat. El pit és profund, estret i llarg. El ventre és ben recollit, però no afligit. La cua és llarga i de baixa inserció. En repòs, el gos la porta penjant, però durant l'acció forma una falç més o menys tancada.
La pell és molt tensa i enganxada al cos. El pelatge es pot presentar a tres varietats:
- Pel llis. És fort i brillant, però no sedós.
- Pel dur. Aspre, dens i pot formar una barba.
- Pel llarg. D'almenys cinc centímetres de longitud i suau.
Totes les varietats de pèl es poden presentar en combinacions de blanc i vermell, unicolor blanc o unicolor vermell.
Caràcter del pot eivissenc
El pot eivissenc és molt independent, curiós, dinàmic i enèrgic, capaç d'animar qualsevol persona mandrosa. Els seus instints caçadors són molt forts i es fan evidents a edats primerenques, però tot i així és un gos que gaudeix d'una vida casolana al costat de la seva família humana com el que més i per descomptat, fent qualsevol tipus d'activitats a l'aire lliure.
La socialització és molt important en aquesta raça, ja que els pots eivissencs tendeixen a ser desconfiats amb els estranys i busca-raons amb gossos del mateix sexe. Però ben socialitzats poden ser excel·lents gossos familiars, però tot i així cal ser cauts si es tenen altres mascotes petites, ja que els forts instints caçadors d'aquests gossos poden portar-los a atacar animals petits.
Cures del pot eivissenc
La cura del pelatge depèn de la varietat de pèl Els gossos de pèl llis no requereixen més que el raspallat ocasional. Per als de pèl dur sol ser suficient el raspallat setmanal, mentre que els de pèl llarg necessitaran dos raspallats per setmana.
Aquesta raça necessita molt d'exercici diari amb diferents activitats físiques. Les passejades diàries són una necessitat, però cal assegurar-se de no deixar anar el gos en llocs perillosos (prop d'avingudes, etc.).) perquè pels seus instints poden sortir corrents darrere de qualsevol cosa que cridi la seva atenció. Per això és útil comptar amb un jardí gran on pugui córrer lliurement, o tenir accés a algun espai públic tancat. Però no es recomana tenir-lo a pisos o casa petits.
Els podencs eivissencs toleren bé els climes càlids a temperats, sempre que tinguin un bon refugi. De tota manera, és millor si viuen dins de la casa i no pas en una caseta fora. A causa de la seva baixa quantitat de teixit adipós no toleren bé el fred.
Educació del pot eivissenc
Aquests podencs responen bé a l'ensinistrament caní sempre que es faci amb el reforç en positiu. L'ensinistrament tradicional no dóna bons resultats amb aquesta (ni cap raça), a causa del seu temperament independent i que són gossos molt sensibles al càstig. Educant al pot eivissenc de males maneres només aconseguirem causar-li danys mentals i físics greus. Començarem ensenyant-li les ordres bàsiques per a gossos i anirem augmentant la dificultat a mesura que les va assimilant.
Aquests gossos no són particularment llauradors, però poden desenvolupar l'hàbit de bordar si es queden sols per períodes perllongats. També es poden tornar gossos destructors. Cal tenir en compte que són grans s altadors i poden superar amb facilitat tanques que són suficients per mantenir tancats altres gossos.
Salut del pot eivissenc
La raça no presenta problemes particulars de salut, però ocasionalment es poden donar casos de sordera unilateral o bilateral Alguns cadells quan neixen són sords i cecs perquè els seus canals auditius i visuals estan tancats i se solen obrir entre els 12 i 16 dies de vida. Però tot i així, en el cas d'alguns nounats, hi ha un grup de cèl·lules nervioses que detecten els sons que es van deteriorant fins que el cadell compleix les 6 setmanes aproximadament i no és reversible.
Per això és recomanable acudir a un bon veterinari en el moment en què detectem qualsevol anomalia al gos i assegurar-nos de seguir de forma estricta el seu calendari de vacunació per prevenir i controlar altres mal alties possibles.
