Has acollit un cadell a casa teva? Aquest és un moment preciós però també ha de ser l'etapa en què com a propietari acceptis plenament totes les teves responsabilitats en benefici de brindar-li a la teva mascota tot allò que necessita per ser feliç.
És un gos mascle o femella? Aquesta és una decisió completament individual, encara que independentment del sexe escollit, una reproducció controlada, responsable i desitjada pels propietaris resultarà imprescindible per a la salut animal, en aquest sentit, el control de la reproducció de la teva mascota ha de ser un assumpte que mereixi tota la teva atenció.
No obstant això, en aquest article d'Expert Animal, no analitzem el tema de la castració com a part d'una tinença responsable, sinó com a mitjà per millorar el comportament caní. Descobrirem junts si és necessari castrar els gossos mascles per a una millor conducta
La castració en gossos
Primerament has de saber que la castració no és el mateix que un procés d'esterilització, sinó que és una cirurgia més invasiva, però que també pot presentar més avantatges. La castració consisteix en la extracció dels testicles, conservant la bossa escrotal. Aquesta tècnica no només impedeix la reproducció de l'animal sinó que inhibeix el comportament sexual del gos, però què vol dir això?
Un gos mascle posseeix un fort instint de reproducció i n'hi ha prou que percebi una femella en zel propera a ell perquè això pugui causar un veritable caos…. Això succeeix per diferents mecanismes:
- La testosterona augmenta, això es relaciona directament amb un augment de l'agressivitat i la irritabilitat.
- El teu gos de sobte ha tornat a orinar a casa? No és simplement una funció renal en aquest cas, sinó un marcatge del territori a causa del seu instint de dominància.
- Un gos que detecta a prop una femella en zel farà tot el possible per escapar-se, per tant la nostra atenció haurà de ser màxima.
- El gos pateix una gran ansietat si no pot arribar a la femella en zel, plora, udolla, deixa de menjar i fins i tot, encara que un bon ensinistrament caní hagi estat la teva prioritat, el nivell d'ansietat arriba a ser tan alt que el gos entra en un absolut estat de desobediència.
Amb la castració, aquest intens ball hormonal no té lloc, cosa que repercuteix positivament sobre el gos i també sobre la seva llar humana, però, aquesta pràctica va més enllà i redueix el risc que el gos presenti determinades patologies d'origen hormonal com les següents: quists a la pròstata, hiperplàsia de pròstata, tumors testiculars i tumors a la zona perianal.
Castrar el gos per millorar la seva conducta?
Aquesta és la pregunta que es fan molts propietaris, però no és la pregunta adequada ja que està mal formulada. Hem d'aclarir en primer lloc que un mascle no presenta una mala conducta sexual, simplement presenta una conducta sexual i natural que pot resultar problemàtica.
Els gossos que presenten una mala conducta ho fan per una mala intervenció reiterada dels seus propietaris, no perquè es posi de manifest la seva fisiologia sexual. En tot cas ens hauríem de preguntar. És adequat castrar el gos per reduir la seva dominància, agressivitat i desobediència quan detecta una femella en zel?
La resposta és sí, és adequat, encara que això no implica que un mascle que manifesti un comportament sexual sigui un mascle que no es pugui controlar. Podríem afirmar que la castració redueix l'ansietat del gos ocasionada pel seu fort instint reproductiu i els problemes que han d'afrontar els propietaris.
Aquesta explicació no et convenç? Potser tinguis al cap alguns mites, així que els desmuntarem de forma molt ràpida:
- Un gos castrat no s'engreix automàticament. als seus nous requeriments nutricionals i energètics.
- Un gos castrat no deixa de ser mascle, si bé no s'observa la seva conducta sexual, conserven una anatomia de mascle, i si no aixequen la pota en orinar, no vol dir que s'hagin "feminitzat", simplement això obeeix a uns nivells hormonals disminuït.
- El teu gos mascle és un excel·lent gos de guàrdia i defensa? La castració no afectarà les seves habilitats, sinó que a més, serà un millor gos guardià, ja que el gos millor entrenat pot perdre la concentració molt fàcilment amb una femella en zel a prop.
Una decisió completament individual
No tots els gossos són iguals i per això m'encantaria compartir l'experiència que vaig tenir amb el meu primer gos i sens dubte un dels éssers més estimats per a mi. Pucki era una barreja de pequinès i va voler acompanyar-nos durant 19 anys, convertint-se així en un membre més de la família, i estimat i cuidat a més no poder.
Si mai va manifestar un comportament sexual típic d'un gos mascle…. Aquest degué ser insignificant, ja que mai no observem en ell tots els senyals que això comporta. També és just que sàpigues, que als 15 anys vam haver d'operar-lo per un tumor perianal, que si bé no era maligne, causava opressió a la zona anal i era clarament hormonodependent.
Amb això vull dir-te que hi ha gossos que amb prou feines es veuen afectats quan una gossa en zel es troba propera, per tant, pot ser que no castres al teu gos, però que tampoc t'hagis d'enfrontar mai a un comportament sexual.
Però això no és l'únic que has de tenir en compte… Potser no has decidit adoptar un pequinès sinó un husky siberià, un gos robust, preciós i molt proper al llop.
En aquest cas el problema no només passa perquè el gos pugui causar un caos més gran dins de la llar en posseir una estructura molt robusta, el problema és que la castració pot suposar per a tu la intervenció sobre la bellesa salvatge d'aquest animal.
Vols conservar tots els instints de la teva mascota, intentant respectar al màxim possible la seva naturalesa, o per contra decideixes que aquesta no és una opció per a tu? No hi ha una decisió millor que l' altra sinó que la castració no és un tema genèric, ja que s'ha d'individualitzar en funció de cada gos i de cada propietari.
