El berger de Picardie, conegut també com a pastor de Picardia o berger Picard, és una raça de gos pastor d'origen francès, classificat al grup I de la FCI (Fédération Cynologique Internationale). És una raça poc coneguda, però molt estimada per tots aquells que la tracten, vols saber per què? T'ho explicarem en aquesta fitxa de raça del nostre lloc on parlarem detalladament del berger de Picardie: els seus orígens, característiques, caràcter o educació entre d' altres, no t'ho perdis.
Origen del berger de Picardie
Es considera una raça especialment antiga i si bé el seu nom fa referència a la regió de Picardie del nord de França, no es pot assegurar amb detall que sigui endèmic daquesta zona. Tot i així, sabem que està distribuïda al llarg d'Europa i que les seves característiques encaixen amb molts dels gossos de tipus pastor més habituals d'aquesta regió.
Els primers exemplars de què es té constància van competir en una exposició l'any 1863, competint en la mateixa categoria que Briards i Beacordons. Anys més tard, ja el 1898, la raça va anar augmentant la seva popularitat i molt després, el 1922 es va elaborar el primer estàndard oficial a mans de Paul Megnin No obstant, no va ser reconeguda de forma oficial i definitiva fins al 1925.
Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, els criadors van abandonar el manteniment del berger de Picardie. Un cop acabada, va ser molt complicat trobar exemplars típics de la raça i per aquest motiu el Club de Raça no va admetre un reconeixement oficial del pastor de Picardia. A causa d'això, un aficionat de la raça de gos, Robert Montenot, va fundar el Club dels Amis du Berger Picard (CABP) l'any 1955.
Finalment, el 1959 la raça va tenir el reconeixement definitiu i es va aprovar l'estàndard oficial escrit per Mr. J. C. Larive, en col·laboració amb el Sr. R. Triquet.
Característiques del berger de Picardie
El berger de Picardie és un gos de mida mitjana, que mesura entre 60 i 65 cm. a la creu en gossos mascle i entre 55 i 60 cm. a la creu en gosses femella. Mostra un aspecte agradable i fort alhora, acompanyat d'una cara especialment amigable. En destaquem les orelles, en forma de spitz, una tòfona negra ben distingida i un cos equilibrat. Destaquem les proporcions del gos, que han de ser entre un 5 i 8% més llargues que altes. El mantell del rostre no ha de cobrir l'ull i fa uns 4 cm. de llarg. Els ulls són foscos.
La cua és d'un llarg natural i el mantell, de pèl aspre semillarg, ha de ser cruixent al tacte. Compta amb una capa de subpèl molt fina i espessa, ideal per protegir-lo del fred. La capa externa fa entre 5 i 6 cm. i pot ser de color lleonat, lleonat tigrat, lleonat amb capa exterior fosca o gris Es permet una petita taca blanca a l'ampit però no grans marques.
Caràcter del berger de Picardie
El gos berger de Picardie destaca pel seu caràcter equilibrat, obedient i intel·ligent Parlem també d'un gos molt sociable, tant amb les persones com amb altres animals, encara que per descomptat això dependrà del seu procés de socialització, del qual parlarem a l'apartat següent. Pel seu passat (i present en determinades regions) com a gos pastor guardià d'ovelles, el pastor de Picardia sol ser un gos molt fidel i protector amb els seus, especialment amb els nens, amb els quals es relaciona estupendament.
Cures del berger de Picardie
El pastor de Picardia necessita rebre una cura regular del mantell, per això li raspallarem entre 2 i 3 vegades per setmana de forma aproximada, augmentant aquesta freqüència durant les èpoques de muda. Pel que fa al bany, ho farem quan el gos estigui brut o cada 1 o 2 mesos. Utilitzarem per a això productes i accessoris específics per a gossos, mai xampú per a ús humà.
Li oferirem també una alimentació de qualitat, ja estigui basada en pinso sec, dieta BARF o altres dietes casolanes, això sí, recordem que l'alimentació casolana no és sinònim de sobres i que ha d'estar sempre pautada per un veterinari per evitar deficiències nutricionals. Consultarem amb l'especialista sempre que tinguem dubtes sobre això.
Finalment assenyalar que el berger de Picardie és un gos molt actiu, per la qual cosa necessitarà fer exercici regular. Podem estimular-lo amb jocs simples, com buscar i portar la pilota, o iniciar-lo en esports més complexos, com pot ser el Agility per gossos Recordem, això sí, que els esports d'impacte practicats regularment poden provocar danys a l'organisme del can, per la qual cosa convé fer revisions veterinàries més freqüentment.
Educació del berger de Picardie
Com ja hem esmentat, el pastor de Picardia és un gos especialment intel·ligent, per la qual cosa no tindrà dificultats en l'educació i l'ensinistrament. Començarem aquest apartat parlant de la socialització del cadell, un procés especialment important que comença a les 3 setmanes i finalitza als 3 mesos, en què el gos haurà d'aprendre a relacionar-se amb tota mena de persones, animals i entorns. És essencial, per tant, no separar el cadell no vacunat de sa mare i germans fins a una edat òptima (entre els 2 i 3 mesos), i evitar qualsevol experiència negativa.
El cadell haurà d'aprendre en aquell moment a fer les seves necessitats al diari ia gestionar la mossegada. També serà important que en aquesta etapa estimulem la seva ment amb jocs i activitats variades, sempre de forma positiva i molt progressiva, per millorar-ne la cognició.
Més endavant, quan el cadell tingui al dia les primeres vacunes, ja podrem ensenyar-lo a orinar al carrer i, quan comenci a madurar, l'iniciarem a les ordres bàsiques d'obediència per a gossos, imprescindible per a la seva seguretat i per a una correcta comunicació amb el propietari. Arribada l'etapa de joventut, el nostre gos es podrà iniciar en exercicis més complexos i habilitats canines. I ja a l'etapa adulta podrem iniciar-lo en esports canins.
Salut del berger de Picardie
Existeix poca informació pel que fa a les mal alties hereditàries que pot patir la raça, però, destaquem com les més importants i freqüents la displàsia de maluc, comú en gossos pastors de mida mitjana a gran, i els problemes oculars Per prevenir-los i detectar-los de forma ràpida és aconsellable fer visites veterinàries regulars, cada 6 o 12 mesos com a màxim, així com seguir de forma estricta el calendari de vacunes per a gossos i les desparasitacions periòdiques Seguirem les instruccions del nostre veterinari.
L'esperança de vida del berger de Picardie se situa entre els 12 i els 13 anys de forma aproximada.
