El spaniel bretó, també conegut pel seu nom en francès "epagneul bretón", és el més petit dels gossos de mostra francesa. Malgrat la seva mida petita, aquesta raça canina sorprèn per la seva vitalitat i energia, ja que parlem d'un gos especialment àgil i d'olfacte privilegiat.
El bretó és un gos de mostra que, tradicionalment, ha destacat com a gos de caça al llarg de la seva història al centre de Bretanya. Actualment és considerat també un excel·lent gos de companyia, que destaca també en diversos esports canins, com l'agility.
En aquesta fitxa del nostre lloc et parlarem detalladament del spaniel bretó o epagneul bretó, detallant-ne l'origen, característiques físiques més notables, caràcter habitual de la raça, cures i problemes de salut més freqüents. Continua llegint per descobrir-ho tot sobre aquest petit gos de mostra francès, et captivarà!
Origen del spaniel bretó
El spaniel breton pertany a les races de gossos franceses, doncs és originària de la regió de Bretanya, d'aquí que el seu nom original sigui épagneul breton. En francès "epagneul" significaria ajupir-se o acoblar-se, cosa que aquests animals fan amb molta perfecció en els seus labors de mostra
És una de les races spaniel més antigues, la qual cosa es demostra amb el fet que el 1907 ja s'havia establert el primer estàndard de la raça a Nantes, fundant-se aquell mateix any elClub de l'Epagneul Bretón de cua curta al natural. És a dir, al principi la raça es denominava epagneul bretó de cua curta, però el qualificatiu que fa referència a la longitud de la cua va acabar perdent-se, quedant reduït a spaniel bretó. La raça va ser reconeguda el 31 de maig de 1907 per la Societat Central Canina.
La raça va sorgir de la cruïlla de diferents races de spaniels, com setters o springers anglesos Hi ha proves que la primera ventrada en què es va obtenir el que avui coneixem com a spaniel bretón va néixer a la dècada dels 90 del segle XIX. El naixement va ser Fougères, una localitat francesa, més concretament va succeir a la casa del vescomte francès Du Pontavice, el qual era un gran criador de setters i amant de la caça.
La ventrada es va aconseguir per hibridació d'una femella de setter britànic amb un spaniel francès, els seus cadells destacaven pels seus dots per al rastreig i la recerca de preses. Aquestes qualitats els van convertir en uns companys de caça molt valorats a la regió, estenent-se la raça per tot França al llarg del segle XX.
Característiques del spaniel bretó
Els bretons són gossos de mida mitjana, presentant un rang de pesos comprès entre els 15 i els 18 quilograms, podent arribar a assolir els 20 en cas d'exemplars una mica més grans del que és habitual. L'alçada a la creu oscil·la entre els 44, 45 i els 52, 07 cm, sent normalment les femelles de mida menor al dels mascles. La Federació Cinològica Nacional els recull al grup 7: gossos de mostra continentals.
El cos del spaniel bretó és compacte i robust, la longitud de l'alçada a la creu serà la mateixa que la longitud escàpol- isquial. És a dir, el cos presenta les mateixes proporcions que si fos un quadrat. L'esquena és rectilínia i curta, amb un llom també curt i ample. Tant les extremitats com el llom són musculosos i flexibles, les potes són amples i les posteriors són una mica més llargues que les anteriors. La cua és d'inserció alta, havent-hi exemplars que neixen sense ella, normalment és penjant o horitzontal.
El cap, així com el perfil, és rodó. Una característica clau en els spaniel bretó és que el crani és més llarg que el seu broc nasal, el qual és rectilini, sempre en una proporció 3:2. El musell presenta stop, que encara que no és dràstic si és prou perceptible, finalitza en una tòfona ampla i d'orificis oberts, el color dels quals variarà en funció del que presenti el pelatge. Les orelles són, igual que la cua, d'inserció alta, amples i curtes, de formes triangulars, però sent els seus extrems arrodonits, cosa que fa que guardin la harmonia del conjunt facial. Els ulls són ovalats, oblics i d'un color preferentment fosc, que harmonitzarà amb el color de la capa, els dota d'una mirada dolça que transmet la sagacitat d'aquests gossos.
El pelatge dels bretons és molt fi i pot ser tant laci com amb petites ondulacions. Tenen els cabells més curts al cap i al llom, però aquest és llarg a la cua, i les extremitats, les que, juntament amb el ventre, presenten un tupido serrellPel que fa a colors s'accepta una àmplia gamma, sense ser acceptats els colors sòlids. Això vol dir que com a mínim han de presentar dos colors, tres en cas que mostrin taques color foc a més dels altres dos. Les combinacions més freqüents són: blanc i negre, blanc i marró , o blanc i taronja. Els patrons acceptats són el piu o el ruà.
Caràcter del spaniel bretó
De forma general, el caràcter del spaniel bretó destaca per ser molt flexible, és a dir, que s'adapta sense problemes a tota mena ambients i famílies. És capaç de desenvolupar-se perfectament tant en un medi rural com al nucli urbà. Això sí, és un gos molt actiu que necessita alliberar energia de forma diària mitjançant passejades, jocs, exercici i estimulació mental.
Donada la seva intel·ligència, ens trobem també davant d'un gos atent i perspicaç, cosa que fa notablement fàcil la seva educació i entrenament. Gràcies a això podem aconseguir, no només una convivència fantàstica, sinó també el gos perfecte per a diversos esports canins, la realització d'habilitats canines i la convivència a casa. És també una raça molt aferrada, que adora passar temps amb els seus familiars i rebre atenció per la seva banda.
Si tenim fills o rebem visites de nens amb certa freqüència, és destacable esmentar l'extrema tendre i sociabilitat que mostrarà el gos bretó, així com amb altres animals, sempre que hàgim parat atenció a la socialització del cadell. Així mateix, és també un gos alegre i sociable amb els estranys, motiu pel qual mai no ha destacat com a gos guardià.
Cures del spaniel bretó
Quant a cures del spaniel bretó, hem de saber que ens trobem davant d'una raça que és fàcil de mantenir. El spaniel bretó necessitarà raspallats regulars per mantenir el seu mantell en bones condicions, lliure de brutícia, pèls morts o embolics. Amb dos o tres raspallats setmanals serà suficient. Pel que fa al bany, el podem fer cada un o tres mesos, depenent de l'acumulació de brutícia. Recordem la importància de fer servir un xampú específic per a gossos, en cap cas sabó d'ús humà.
En ser gossos molt vitals i dinàmics, necessiten passejades llargues que incloguin un temps de relaxació en què puguin olorar i fer les seves necessitats, així com jocs i activitat física L'ideal és oferir un mínim de tres passejades al dia d'entre trenta minuts i una hora com a mínim. Disposar de, com a mínim, quinze minuts lliures sense corretja també serà molt recomanable. Una bona opció per a la raça són els jocs d'olfacte, que estimulen un dels sentits més privilegiats, ja que gaudirà molt d'aquelles activitats que impliquin enriquiment olfactiu. Una bona idea és, si tenim fills, apostar per activitats conjuntes, que faran les delícies dels petits i del nostre gos alhora.
Si el nostre spaniel bretó surt a passejar o exercitar-se en zones rurals caldrà revisar les seves potes i coixinets per detectar possibles ferides o objectes estranys, com espigues o estelles, que puguin desencadenar una perillosa infecció. També revisarem el seu mantell, per tal de descobrir si alguna paparra o puça ho ha parasitat. Com més aviat les eliminem millor, ja que aquests paràsits poden contagiar mal alties força greus, per això és aconsellable protegir les nostres mascotes amb l'ús de repel·lents, pipetes o collarets antiparàsits.
Educació del spaniel bretón
En ser gossos de gran capacitat i intel·ligència, la seva educació serà relativament senzilla. Utilitzarem sempre el reforç positiu, ja que ens permet que el gos assimili una conducta més fàcilment i promou que la torni a repetir. Això també millora l'enllaç amb el cuidador i un comportament equilibrat en general.
Abans de la vostra arribada a la llar fixarem de forma conjunta amb tota la unitat familiar les normes bàsiques, d'aquesta manera serà més fàcil que el gos les pugui assimilar. Parlem de la rutina de passeig, els horaris de menjar, l'accés del gos a determinats llocs, com el sofà, on dormirà, etc. Així mateix, ens informarem per ensenyar-lo a orinar al diari i, posteriorment, ensenyar-lo a orinar al carrer. Un altre aspecte molt important de l'educació del cadell serà ensenyar-lo a gestionar la mossegada, que de vegades pot ser massa forta.
Més endavant, en la seva etapa de joventut, ensenyarem al gos les ordres bàsiques per a gossos, com asseure's, estirar-se, venir aquí o quedar-se quietTotes elles són fonamentals per a una bona comunicació i per a la seva pròpia seguretat. Un cop estiguin totalment apreses i fixades, procedirem a ensenyar-li ordres més avançades, habilitats canines, esports per a gossos, etc. En cas d'aparèixer complicacions o l'aparició de problemes de comportament és aconsellable acudir a un educador caní professional.
Salut del spaniel bretó
Com passa amb la majoria de races canines, el spaniel bretó és susceptible a patir certes mal alties hereditàries, com és el cas de la displàsia de maluc. Per això hem de parar esment al seu historial familiar sempre que sigui possible, per estar alertes i detectar a temps l'aparició d'aquesta o qualsevol altra patologia. Així mateix aconsellem realitzar revisions veterinàries periòdiques 6 o 12 mesos. També, i especialment en climes humits, hem de mantenir les seves oïdes netes i realitzar revisions tant a casa com a la consulta veterinària, ja que a causa de la morfologia dels seus orelles es poden mostrar propensos a les otitis.
D' altra banda, és molt important col·locar el microxip al nostre spaniel bretó, seguir el calendari de vacunació i realitzar desparasitacions periòdiques, tant internes com a externes. Amb tot això, l'esperança de vida del spaniel bretó se situa entre els 14 i els 16 anys
