El fet que un felí es relacioni amb altres gats resulta molt beneficiós, ja que gaudirà d'una companyia més gran i en conseqüència no existirà cabuda per a l'avorriment, a més, quan els gats que es relacionen juguen, es dóna sortida al seu instint de depredadors, cosa que òbviament també és saludable.
No obstant això no podem esperar una bona resposta de tots els gats, de vegades, alguns felins romanen molt poc inclinats a entaular contacte amb un altre animal de la seva mateixa espècie i si aquesta situació és la que et toca viure, segurament cerquis respostes. Si us heu preguntat, per què el meu gat no es relaciona amb altres gats? No deixis de llegir aquest article del nostre lloc, on intentem resoldre els teus dubtes.
L'entorn del gat
Si bé les sortides a l'exterior en llibertat són fonamentals per al gat, de vegades la llar on la nostra mascota és acollida no permet gaudir d'aquest espai, en canvi, en altres ocasions encara que es disposi d'espai al aire lliure no es deixa sortir al gat pels perills que això pugui comportar.
Inicialment has de saber que encara que l'entorn exterior sembli perillós, dins de la nostra llar hi ha perills comuns que poden matar un gat, però també has de saber que els gats que es mantenen a l'entorn domèstic estadísticament viuen més que aquells que surten a l'exterior sense cap control.
Si el teu gat només viu dins de la llar i no té possibilitat d'explorar el seu entorn també serà més normal que no es vulgui relacionar amb altres gats i això moltes vegades pot venir motivat per una situació d'estrès. En aquest cas, quina és la solució? La veritat és que abans de tenir dos gats a casa cal estudiar bé aquesta situació, però hi ha altres opcions, per exemple, ensenyar el teu gat a passejar amb corretja.
Això et permetrà que surti a l'exterior sota el teu control, que tingui més probabilitats de relacionar-se amb altres gats i que a més disminueixi el seu estrès.
La socialització del gat
Durant les primeres setmanes de vida un gat absorbirà gran informació del seu entorn i això marcarà en gran part la seva conducta i també determinarà el risc que en una etapa adulta mostri un comportament agressiu.
Si bé és cert que el comportament agressiu té un component genètic, la resta de factors influents són ambientals i el més recomanable per modelar-los al nostre favor i al de la nostra mascota és que el gat romangui aproximadament fins a les 8 setmanes amb la seva mare, ja que serà de la gata de qui rebi la socialització primària.
Després ens queda a nos altres un llarg camí per davant on hem d'exposar al gat de la forma adequada aels estímuls que l'envoltaran al llarg de la seva vida i on també l'hem d'exposar a la companyia d' altres animals.
Si no has pogut estar amb el teu gat des de cadell perquè l'has acollit posteriorment, no et dess altis, has de saber que és possible socialitzar un gat adult.
El gat mal alt i ancià
Si el nostre gat es troba ja en l'etapa més longeva de la seva vida és normal que no estigui predisposat a relacionar-se de manera freqüent ni activa amb altres gats, i encara que això no implica que no hagi de ser estimulat, la veritat és que és un comportament natural en el gat ancià, que busca més que mai el descans i la tranquil·litat.
En canvi, un gat jove o adult que no es relacioni amb altres gats, més encara quan sí que ho feia, pot ser un gat mal alt. Observa la teva mascota per saber si pateix alguna mal altia i acudeix al veterinari davant de la mínima condició anòmala que observis.
Òbviament si no pots localitzar la causa de la manca de relació del teu gat amb altres congèneres i no pots solucionar aquest problema, és recomanable que acudeixis a un etòleg, el professional expert en comportament felí.
