A dir veritat, el déu egipci gat és en realitat una gata i es tracta de la deessa egípcia Bastet o Bast, protectora de allò humans i de la llar, i deessa de la felicitat i l'harmonia. Aquesta divinitat egípcia tenia el seu temple de culte a la ciutat de Bubastis, a la regió oriental del Delta del Nil, i allà és on es van trobar multitud de felins momificats en tombes a la seva mida pel fet que eren considerats com a reencarnacions de Bastet a la Terra, pel que podien viure als temples, eren gats sagrats i en morir, se'ls momificava com si fos un faraó o un noble egipci.
Si vols saber com es diu el déu gat egipci realment, com la deessa egípcia lleona es va convertir en la deessa egípcia gata i com eren considerats els gats a l'Antic Egipte, segueix llegint aquest article del nostre lloc i resol tots els teus dubtes.
El mite de Sejmet, la deessa lleona
Com en totes les religions, hi ha una sèrie de mites que serveixen per explicar coses que a priori són difícils d'entendre, i aquest és el cas del mite de Sekhmet o Sehkmet, la deessa egípcia encarnada en una humana amb cap de lleona i alter-ego de la deessa gata egípcia.
Segons la llegenda, un dia el pare de Sejmet, el gran déu egipci Ra (creador del món, dels humans i dels déus), sent ja vell va enviar a un dels seus ulls a veure què estava passant per la terra. Quan va veure que després d'haver-los creat, els humans li mostraven f altes de respecte i se'n burlaven desobeint les lleis que ell havia creat, Ra es va enfadar moltíssim i va decidir castigar-los enviant la seva estimada i poderosa filla Sejmet a la Terra.
Quan va baixar, Sejmet es va transformar en una lleona amb una set de sang incalculable, per la qual cosa va començar a devorar tot humà que veia. I com més sang bevia més set tenia. Va ser llavors quan el seu pare Ra i els seus germans es van començar a preocupar perquè, el que ells volien era donar una lliçó d'humilitat als humans però no extingir-los. Així que el déu Ra va parlar amb Sejmet però aquesta no li va fer ni cas i va seguir devorant tots els humans que es creuaven pel seu camí.
Com que Sejmet no entrava en raó, al déu Ra se li va acudir una bona idea per domesticar-la, i una tarda en què la deessa lleona estava dormint una migdiada, va ordenar a uns humans que aboquessin al seu costat un munt de vi de magranes (famós per emborratxar molt ràpid) perquè quan despertarà s'ho begués pensant que era un toll de sang, i així va ser. Quan la deessa egípcia Sejmet es va despertar i va veure aquell toll de vi, pensant-se que era sang s'ho va beure tot i es va emborratxar molt ràpid, cosa que el va fer adonar de la catàstrofe que estava provocant a la Terra ientrà en raó, transformant-se en la deessa gata egípcia Bastet Per això expliquen que les dues deesses, Bastet i Sehkmet, són oposades i representen l'equilibri de les forces de la natura, sent Sejmet la part destructora i Bastet la part pacificadora.
La deessa gata egípcia: Bastet
Així doncs, la deessa egípcia Bastet, representada com una humana amb cap de gata o simplement com una gata negra domèstica, es va convertir en protectora dels humans, de la llar i de la màgia. Es diu que protegia els mortals de les plagues, les mal alties, els mals esperits i els mals d'ull i que simbolitzava l'alegria de viure. Així mateix, també protegia tant les famílies com els animals domèstics que vivien a les cases, sobretot els gats, que eren considerats les seves representacions a la Terra.
Cada any la deessa gata egípcia volia que se celebrés un festival en el seu honor en què es bevia molt vi de magranes, per la qual cosa els humans s'emborratxaven sense fre i feien grans bacanals. Així, la deessa gata egípcia es va convertir també en símbol de la fertilitat i la maternitat i en protectora de les embarassades. Normalment era representada amb un instrument musical anomenat sistro, ja que li encantava veure com els humans tocaven música i ballaven en honor seu, per això també és considerada com la deessa de la música i la dansa
Però compte, perquè si els humans no complien amb els seus desitjos Bastet podia enfurir i ser tan dolenta com Sejmet. Per això la dualitat entre la tendra i pacífica gateta, i la ferotge i violenta lleona en què es podia convertir. En ser el seu pare Ra un déu solar, Bastet personificava els càlids raigs del Sol i tots els poders benèfics que aportaven, a diferència de la calor abrasadora representada per Sejmet. Així mateix, a la deessa gata egípcia també era considerada com la "Senyora de l'Est" que és per on neix el Sol, en contraposició a la deessa lleona coneguda també com a "Senyora de l'Oest", que és per on mor l'astre rei.
Els gats a l'Antic Egipte
La primera prova que demostra la convivència dels gats amb els egipcis es remunta al setè mil·lenni aC, en una tomba del cementiri predinàstic de Mostaggeda en què van trobar un humà i un gat junts dins. Segons expliquen els experts, els egipcis van intentar domesticar tots els animals que trobaven però no va ser fins al tercer mil·lenni aC. que ho van aconseguir només amb els gats. Si bé van aconseguir domesticar-los, els humans admiraven el caràcter i la independència dels mininos, per la qual cosa els tractaven com a companys i no com una raça inferior, sabent que no podien ser els seus amos, sinó els seus amics.
Així doncs, els gats ajudaven els egipcis a acabar amb les rates i altres rosegadors que entraven a casa a la recerca d'aliments collits, per la qual cosa gràcies a ells, els humans tenien menjar durant tot el any. Anys més tard, els gats a l'Antic Egipte també van ser emprats per caçar sobretot aus, per la qual cosa van substituir el gos en aquestes tasques.
Els humans admiraven dels gats el caràcter misteriós, tranquil i tendre però de vegades ferotge i desafiador, i l'habilitat per caçar les seves preses amb molta agilitat i elegància. A més, segons el Llibre Sagrat dels Morts, els egipcis creien que Ra, el déu del Sol creador de totes les coses, va prendre la forma defensiva d'un gat per destruir amb un ganivet la serp Apofis, déu del mal absolut, a l'arbre Ished d'Heliòpolis "la nit en què van ser destrossats els enemics del Senyor de l'Univers", per la qual cosa no només es consideraven les reencarnacions de la deessa Bastet sinó també del seu pare Ra (el déu gat egipci) i per tant, els gats a l'Antic Egipte eren sagrats
En conseqüència, els Miw o Mau ("gat" en egipci) eren adorats i molt apreciats pels antics egipcis, que preferien morir de gana abans que menjar-se'ls. A més de ser enterrats amb els seus amos, momificats perquè renessin al més enllà com ells i enterrats amb el seu corresponent ritu funerari, les lleis d'Egipte eren molt protectores i matar un gat es castigava amb la pena de mort.
