Els falcons són aus rapinyaires diürns, excel·lents en vol, sent les aus que millor volen. Localitzen les preses des de l'aire, mentre es mantenen en un punt aletejant, i quan estan a punt, baixen en picat, a velocitats de fins a 200 metres per segon, com és el cas del falcó pelegrí (Falco peregrinus). Aquesta velocitat posiciona els falcons com els animals més ràpids del planeta. La forma de les plomes, les ales, i la cua, fines, còniques i esmolades, fan que aquests animals siguin tan ràpids i puguin fer girs espectaculars. Els falcons de menys d'un any d'edat, juvenils, tenen les plomes encara més llargues per facilitar-vos el vol fins que aprenguin les destreses del vol pròpies de l'adult. No només cacen animals terrestres, també animals aeris, com petites aus o fins i tot ànecs de mida més gran a ells.
Existeixen quatre tipus de falcons diferents, tots ells pertanyents al mateix gènere, el gènere Falco. En aquest article del nostre lloc explicarem els diferents grups de falcons, les seves característiques i alguns exemples.
Quants tipus de falcons hi ha?
Com ja hem avançat, hi ha quatre grups de falcons, i cadascú ells comprèn diferents espècies. Els falcons estan distribuïts per tot el planeta. Cada mena de falcó té la seva pròpia estratègia de caça. Solen preferir zones de camp i prades. Els seus nius solen estar col·locats en penya-segats, muntanyes o arbres molt alts, ja que els seus ous i pollets, a diferència dels adults, són molt vulnerables a la depredació. Els adults, a terra, poden ser depredats per llops i en aire, per àguiles o mussols de grans dimensions, encara que no és habitual per la gran agilitat d'aquests.
Els quatre grans tipus de falcons són els següents:
- Esmerejón
- Xoriguers
- Alcotanes
- Halcons
A continuació, explicarem les característiques de cadascun i anomenarem exemples de falcons de cada grup.
1. Esmerada
Els esmerejones (Falco columbarius) són els falcons més petitsLes femelles són més grans i més corpulentes que els mascles, l'envergadura d'aquestes aus oscil·la entre 55 i 69 centímetres d'envergadura i hi ha un marcat dimorfisme sexual al plomatge. Els mascles presenten un color blavós al píleo (part alta del cap) ia la zona dorsal del seu cos. La femella és en general més marró i clapada, amb estries blanques longitudinals a la zona ventral.
Viuen per tota Europa, Islàndia, Amèrica del Nord i Àsia central Prefereixen les zones de matoll o planes poc o gens arbrades, evitant zones muntanyoses. Els esmerejones són especialistes en la caça de petites aus, com caderneres i cogujadas, molt típics de les zones on viuen. Les femelles, en ser més grans, poden caçar aus de mida similar a una garsa. Així mateix, es poden alimentar de micromamífers i insectes grans.
Existeixen diverses subespècies d'esmerilló segons la regió. A Islàndia, trobem la subespècie Falco columbarius subaesalon, a Amèrica del Nord n'hi ha tres, Falco columbarius columbarius, Falco columbarius richardsonii i Falco columbarius suckleyi ia Àsia quatre, una d'elles a Sibèria, Falco columbarius insignis, mFalco columbarus pac columbarius lymani.
2. Xoriguers
Existeixen 16 espècies de xoriguers, distribuïts arreu del món. A Espanya hi ha dues espècies, el xoriguer vulgar (Falco tinnunculus), àmpliament distribuït per Europa i el xoriguer petit (Falco naumanni), present tot l'any al sud d'Espanya i nord d'Àfrica. Durant l'hivern es pot veure per altres zones d'Europa del sud i est. Ambdues espècies tenen una forma molt semblant, la cua és llarga i estreta, de color llis en mascles i veteades en femelles, amb una franja negra a prop de la punta. En totes dues espècies hi ha dimorfisme sexual. La femella és marró i clapejat, el mascle té el cap gris-blavós amb les g altes llises en el cas del cosí i amb bigoteres (zona sota l'ull i al costat del bec) fosques. A menys que tinguem un “ull expert”, diferenciar les femelles de les dues espècies és complicat, però els mascles sí que són fàcils. El mascle de primilla té el cap molt blau, igual que les cobertores majors, que són les plomes de l'ala situades a prop del cos a la zona posterior, i el bisbelet, part final de l'esquena. La resta del plomatge és marró-vermellós llis El mascle de vulgar segueix un patró similar, el seu cap i cua són blaus, però no les cobertores més grans. La resta de plomes són marró-vermelloses però clapejades
L'envergadura del xoriguer vulgar oscil·la entre 68 i 78 centímetres, més gran que la primilla, entre 63 i 72 centímetres. Una altra gran diferència entre ambdues espècies és que els xoriguers petits són aus colonials, viuen en grup, a diferència dels xoriguers vulgars, que són solitaris. Ambdues espècies aniden en nius abandonats de garses o cornelles, però prefereixen fer servir buits en murs i edificacions humanesAquesta és una de les raons per les quals els xoriguers estan amenaçats, els humans destruïm els seus nius o impedim que els estableixin, tot i ser aus molt beneficioses, ja que s'alimenten sobretot de micromamífers com ratolins o insectes de grans dimensions.
A l'Àfrica trobem altres tipus de falcons xoriguers com el xoriguer africà (Falco rupicolus), el xoriguer de dors negre (Falco dickinsoni) i el xoriguer d'ulls blancs (Falco rupicoloides). Distribuït per Euràsia i Àfrica, viu el xoriguer de potes vermelles (Falco vespertinus) i, només a Àsia, el xoriguer de l'Amor. Al continent americà hi ha una mena de xoriguer, el falconet vermell o la qual (Falco sparverius), igual que a Austràlia, que també hi ha una única espècie, el xoriguer australià (Falco cenchroides).
3. Alcotans
Els alcotans, en qüestió d'envergadura, estan a mig camí entre els xoriguers i els falcons. L'alcotà euroasiàtic (Falco subbuteo) té una envergadura de 70 a 84 centímetres.
Una característica comuna a tots els alcotans és que no construeixen el seu propi niu, utilitzen altres abandonats o fins i tot expulsen altres aus dels seus nius per utilitzar-los. Les femelles són més grans que els mascles, encara que aparentment són molt similars en plomatge. Per exemple, els alcotans euroasiàtics femella i mascle tenen un plomatge gris fosc, la gola i g altes blanques amb bigoteres molt fosques. Les plomes al voltant de la claveguera i les potes són vermelles. El pit i ventre són clapejats sobre fons blanc. Com a part del seguici d'aquesta espècie, el mascle, durant el vol, passa menjar a la femella a velocitats vertiginoses.
A excepció d'Amèrica i l'Antàrtida, hi ha alcotans a tots els continents, les espècies són:
- Alcotán africà (Falco cuvierii)
- Alcotan australià (Falco longipennis)
- Alcotán oriental (Falco severus)
- Alcotán turumti (Falco chicquera)
4. Falcons
Els falcons, pròpiament dit, són els més grans. Al voltant del món estan distribuïdes unes 18 espècies de falcons, moltes poden hibridar entre si. Fet que es repeteix constantment a falconeria, on són molt usats.
Tots els falcons tenen una bigotera fosca més o menys marcada, amb alguna excepció, com el falcó gerif alte (Falco rusticolus) que, a Groenlàndia són blancs amb zones clapejades de les ales, esquena i cua. Aquest falcó també és conegut per ser el més gran, tenint una envergadura de 109 a 134 centímetres. A més de Groenlàndia, el falcó gerif alt també habita la costa nord de noruega, on no hi ha individus blancs. El seu aspecte és molt similar al falcó pelegrí (Falco peregrinus), però més gran. Aquest segon falcó, té la bigotera més ampla, el plomatge gris al dors amb el bisbet més clar i blanc amb barres fosques transversals al pit i ventre. El falcó pelegrí caça les preses a l'aire, mentre que el gerif alt ho fa a terra, havent-la cansat en vol prèviament.
En regions continentals aïllades al voltant del mar Mediterrani habita el falcó de borní (Falco biarmicus). És un falcó de deserts i zones estepàries àrides. Sent la femella més gran, tenen una envergadura de 95 a 105 centímetres. El plomatge de les ales i el dors és gris blavós amb un aspecte escatós. La zona del píleo és daurada, la gola, pit i ventre són blancs amb algunes zones clapejades fosques.
Més allunyat d'Euràsia i Àfrica, a Amèrica, trobem el falcó aleto (Falco femoralis). El seu plomatge és, principalment, gris blavós amb bigoteres fosques. Darrere els ulls tenen una franja blanca. La gola és també blanca. Les plomes al voltant de la claveguera i sobre les potes són de color marró clar. Aquest falcó està molt associat a una mena de cànid, el llop de crinera (Chrysocyon brachyurus), que en córrer aixeca petites aus facilitant al caça d'aquest falcó.
La resta de tipus de falcons són:
- Falcó berigora (Falc berigora)
- Falcó pech-roig (Falco deiroleucus)
- Falcó d'Eleonor (Falc eleonorae)
- Falcó gris (Falc hypoleucs)
- Falcó maori (Falco novaeseelandiae)
- Halcó mexicà (Falco mexicanus)
- Falcó ratpenat (Falco rufigularis)
- Falcó negre (Falco subniger)
- Falcó opac (Falc concolor)
- Falcó sacre (Falco cherrug)
- Falcó tagarot (Falco pelegrinoides)
- Falcó taita (Falco fasciinucha)
- Falcó àggar (Falco jugger)
