La ictiosi és una mal altia de la pell que consisteix en un procés seborreic caracteritzat per l'aparició de escames grisenques a la pell dels gossos. De vegades, poden aparèixer infeccions secundàries, butllofes, onicogrifosi i hiperqueratosi.
És una mal altia poc freqüent que afecta els cadells. Els terriers presenten major predisposició a la mal altia i especialment els golden retriever, que molts són portadors de la mal altia. Continua llegint aquest article del nostre lloc per conèixer més sobre la ictiosi en gossos, símptomes i tractament
Què és la ictiosi en gossos?
La ictiosi és un problema dermatològic que pot afectar els gossos i amb molta menor freqüència els gats. Es tracta d'una alteració seborreica primària que es caracteritza, principalment, per presentar una gran descamació de la pell.
Cal esmentar que és una mal altia poc freqüent i que sol ser evident des del naixement, afectant els gossos joves en els seus primers mesos de vida.
Tipus d'ictiosi en gossos
La ictiosi pot ser de dos tipus:
- Ictiosi epidermolítica: apareix als cadells més joves, des del naixement. Es formen butllofes a la pell.
- Ictiosi vulgar: es presenten més freqüentment escates gruixudes i seques a la pell. De vegades es pot manifestar com a pell molt seca. Pot passar després del naixement o en els seus primers mesos de vida.
Símptomes de la ictiosi canina
Durant els primers mesos de vida del cadell, comença a desprendre's caspa grisenca per tota la pell, focalitzada a l'abdomen. La pell està a més seca i en determinades zones enfosquida, com les cuixes o el ventre. Altres signes d'ictiosi en gossos són:
- Pell engrossida (en concret, la capa granulosa epidèrmica).
- Hiperpigmentació cutània.
- Hiperqueratosi dels coixinets.
- Hiperqueratosi del pla nasal.
- Escames grises a la pell que poden acumular-se a la superfície cutània com a escates més petites o descamar-se en làmines extenses.
- Seborrea pudent.
- Onicogrifosi (gran augment del gruix de la làmina unguial de l'ungla, que adopta forma de garfi en diferents angles i adreces).
- Infeccions secundàries pel fong Malassezia.
Causes de la ictiosi en gossos
La ictiosi en gossos sol tenir una causa genètica, i és més freqüent a:
- West highland white terrier.
- Cavalier King Charles spaniel.
- Golden retriever.
- Pinscher.
- Jack russell terrier.
- Yorkshire terrier.
Els golden retriever són els més predisposats i els que més freqüentment porten la mal altia, al voltant d'un 50 % dels gossos d'aquesta raça a Europa són portadors d'aquesta mutació genètica.
Una prova d'ADN a partir d'un frotis bucal identifica els que la posseeixen, per evitar que es creuin i impedir-ne la transmissió a els cadells, limitant l'expansió de la mal altia en aquesta raça, begut que un gos portador, encara que no mostri la mal altia, la passarà a la meitat de la seva descendència.
Diagnòstic de la ictiosi en gossos
El diagnòstic de la ictiosi canina es basa en un diagnòstic dermatològic i un diagnòstic histològic mitjançant biòpsia. D'aquesta manera, les proves que se us faran són les següents:
- Citologia: s'observaran les lesions i es realitzarà una citologia per visualitzar-la al microscopi. Cal sospitar d'ictiosi quan un cadell jove presenta molta descamació, crostes, seborrea i hiperqueratosi; especialment les crostes grises. Cal diferenciar altres mal alties dermatològiques més freqüents del gos.
- Biòpsia: s'ha de prendre una biòpsia de la lesió, prenent mostra de teixit de pell afectat per al seu enviament al laboratori. La histologia mostrarà que definitivament estem davant d'aquest problema.
- Test d'ADN: el diagnòstic també es pot aconseguir amb els tests d'ADN per frotis bucal. Com que es tracta d'una mal altia congènita, la millor manera de prevenir la mal altia en la descendència és evitar la reproducció dels gossos portadors, cosa que es pot aconseguir fàcilment a través de l'esterilització. A més, esterilitzar la teva mascota us ajudarà a prevenir mal alties de l'aparell reproductor, com ara tumors, i millorarà problemes de comportament o agressivitat.
Tractament de la ictiosi en gossos
La ictiosi no té cura però sí control perquè el gos creixi amb una bona qualitat de vida. Cal tenir en compte que el tractament és permanent, si es deixa, les lesions tornen a aparèixer. El tractament consistirà en el següent:
- Hidratació: a causa de la gran sequedat i l'aspecte costrós de la pell, la hidratació és summament important, tant interna amb aigua com externa amb productes tòpics hidratants per donar més brillantor i suavitat a la pell i els cabells del nostre gos. Els principis tòxics amb propietats hidratants són la glicerina, el propilenglicol o la urea, per exemple.
- Dieta rica en àcids grassos: els àcids grassos omega 3 i omega 6 són claus per a la salut de la pell i els cabells, per la qual cosa deuen ser consumits en bones quantitats als gossos amb ictiosi. La dieta ha de ser rica en aquests àcids grassos.
- Xampú especial: s'han de banyar amb xampús especials per a aquest tipus de pell i de forma més freqüent que en un gos sense ictiosi, almenys una vegada a la setmana. Un cop acabat el bany cal aplicar ungüents o cremes hidratants.
- Evitar temperatures extremes: cal evitar les cremades solars o el fred extrem, ja que aquests gossos tenen una pell més sensible i empitjoraria el quadre.
- Antibiòtics o antimicòtics: si presenta infeccions secundàries bacterianes s'usaran antibiòtics, mentre que si són per Malassezia, antimicòtics com l'itraconazole o el ketoconazol.
- Agents queratolítics: si heu desenvolupat hiperqueratosi s'ha de reduir aquesta sobreproducció d'estrat còrni amb agents queratolítics que s'encarregaran d'acabar amb l'excessiva producció de queratina d'aquest estrat, a més d'emol·lients i hidratants per suavitzar i estovar la pell.
