La vocalització excessiva és un dels problemes de conducta més complicats de tractar, però, si identifiquem de forma adequada les causes que provoquen aquest comportament al nostre gos podem aprendre a manejar-lo, seguint sempre els conceptes del condicionament operant i aplicant tècniques adequades que no perjudiquin el seu benestar.
En aquest article del nostre lloc et guiarem perquè sàpigues què fer si el teu gos borda per cridar la teva atenció, no obstant, si no ets capaç de resoldre'l per tu mateix, t'aconsellem consultar amb un especialista, com pot ser unveterinari especialitzat en etologia , un educador caní o un ensinistrador amb experiència en modificació de conducta.
Per què borren els gossos?
Els gossos són animals sociables que es comuniquen de forma constant amb altres éssers vius i amb l'entorn. L'etologia, la ciència que estudia el comportament dels animals, ha revelat al llarg dels darrers anys detalls sobre el llenguatge caní corporal, més conegut com "els senyals de calma", però també s'ha revelat que els cànids utilitzen un ampli ventall de vocalitzacions en les seves relacions socials, que poden tenir a més múltiples significats
Hem de saber que el lladruc del gos és una eina més de comunicació i que és totalment normal que el dugui a terme per expressar les seves emocions, com pot ser l'excitació, la por o l'enuig, així mateix, també podeu utilitzar-lo per trucar l'atenció o com una conducta estereotipada (compulsiva) per alleujar l'estrès.
Significat dels lladrucs dels gossos
Abans de començar a treballar per poder solucionar els problemes de lladrucs excessius, hem d'aprendre a interpretar de forma correcta les diferents vocalitzacions. Què volen dir els lladrucs d'un gos? A continuació us mostrem les claus per esbrinar-ho:
- Lladruc: els lladrucs per cridar l'atenció solen tenir un to mitjà i tendeixen a estar ben espaiats.
- Udol: si el lladruc es transforma en udol pot estar indicant solitud, aïllament i por.
- Gimoteu: els plors solen manifestar una petició d'atenció per por, dolor, cansament, estrès o ansietat.
Per què els gossos criden l'atenció?
Els gossos poden mirar de cridar la nostra atenció per diversos motius: petició de menjar o cerca d'atenció, alerta davant la presència de persones i animals desconeguts, sol·licitud de joc… Com a tutors hem d'aprendre a reconèixer les necessitats i les inquietuds del nostre gos, cosa que ens ajudarà a determinar la causa que està provocant que el gos bordi.
Recorda que, a més dels lladrucs, hi ha altres senyals que utilitzen els gossos per cridar l'atenció.
Com educar un gos perquè no bordi?
Per poder solucionar aquest problema de conducta pot ser molt útil visitar un especialista en comportament caní, com pot ser un veterinari especialitzat en etologia, un educador caní o un ensinistrador. Aquestes figures professionals ens poden ajudar a trobar la causa i origen del problema, a més d'oferir-nos pautes específiques per al cas en concret.
L'ideal és treballar mitjançant l'educació en positiu utilitzant els següents reforços i càstigs del condicionament operant:
- Reforç positiu: premiarem el gos amb un reforç d' alt valor per a ell (menjar, carícies, joguines, felicitacions…) quan porti a terme un comportament que ens agrada, com és demanar la nostra atenció sense bordar, amb l'objectiu que ho repeteixi i ho aprengui més fàcilment. [1]
- Càstig negatiu: retirarem un estímul agradable per al gos (la nostra atenció) quan dugui a terme el comportament que ens desagrada, en aquest cas el lladruc.
Per tant, per solucionar aquest problema de vocalització, haurem de ignorar el nostre gos quan bordi però, alhora, l'haurem d'atendre quan demani la nostra atenció de forma tranquil·la i en silenci. Serà molt important que siguem constant i que tota la família treballi seguint les mateixes pautes, ja que només així el gos associarà correctament la feina.
Una vegada el gos comprengui que, mitjançant el lladruc no obté cap resposta per part nostra, deixarà de bordar per cridar la nostra atenció i apostarà per realitzar altres conductes, com acostar-se en silenci. Tot aquest procediment es coneix com a " corba d'extinció".
Pot passar que el gos comenci a manifestar els lladrucs de forma molt més intensa quan us comencem a ignorar, però, si som constants, es produirà l'extinció amb èxit, encara que pugui portar una mica més de temps. Recordem que cada cas és únic i particular. No hem d'oblidar tampoc que, per mantenir un comportament adequat la resta de la vida del gos, haurem de seguir reforçant al gos sempre que es mostri tranquil i ens demani atenció de forma silenciosa.
Mètodes contraproduents
Desafortunadament, és freqüent que els tutors arribin a reganyar o castigar al gos per bordar de forma excessiva, però, hem de saber que quan castigem el gos per bordar li estem fent cas, el que tira a terra tota la feina feta amb l'ús del reforç positiu i el càstig negatiu. A més, haurem provocat també por, inseguretat, confusió i fins i tot el trencament d'enllaç amb el can.
També hi ha persones que busquen una solució fàcil i ràpida amb l'ús del collaret antilladrits, però la Societat Europea d'Etologia Clínica Veterinària (ESVCE) assenyala el següent: [2]
- No és possible determinar la intensitat apropiada per a un gos en particular, cosa que pot causar l'aparició de por, agressivitat, fòbies i estrès. Tot això provoca a més que el gos no aprengui.
- L'animal pot habituar-se al dolor i continuar bordant.
- En tractar-se d'una màquina, el timming pot ser incorrecte, fet que provoqui resultats negatius.
- Existeix un risc d'abús quan l'animal presenta agressivitat.
- Es pot produir un augment de la freqüència cardíaca, cremades físiques i fins i tot necrosi a la pell.
- Poden aparèixer altres conductes i comportaments negatius com l'estrès, els espetecs o la inhibició.
A més, cap estudi no ha demostrat que el collaret antilladres tingui una eficàcia superior que l'ús del reforç positiu, per tot això, no aconsellem l'ús d'aquesta eina.
Què fer si un gos no para de bordar?
Existeixen alguns casos especialment complexos que requeriran el seguiment d'un professional (preferiblement un veterinari especialitzat en etologia) per solucionar el problema de manera definitiva, ja que algunes patologies o certs problemes del comportament eviten que el gos aprengui de forma adequada ia un ritme normal. Un exemple podrien ser aquells gossos que presenten la síndrome de privació sensorial.
En aquests casos és freqüent que es duguin a terme sessions individualitzades de modificació de conducta, l'aplicació de pautes específiques i fins i tot ús de medicació, cosa que únicament prescriure un veterinari. Per tot això, si ens trobem davant d'un cas especialment complex o amb un individu que no respon a les pautes descrites anteriorment, aconsellem consultar amb un especialista.
