Tots els éssers vius requereixen energia per complir els seus processos vitals, i aquesta s'obté dels nutrients que es consumeixen. La vasta diversitat d'espècies animals que existeixen posseeix diferents característiques, entre les quals es troben la manera com s'alimenten, de manera que cada grup aconsegueix i processa el aliment d'una forma particular, la qual està vinculada a les seves pròpies condicions anatòmiques i fisiològiques, però també té relació amb l'hàbitat en què es desenvolupen.
Un exemple d'això el tenim en els anomenats animals filtradores, que separen el seu aliment d'un medi aquós gràcies a unes estructures especialitzades per a aquest propòsit. Al nostre lloc, volem presentar-vos informació sobre aquests éssers vius, de manera que conegueu en què consisteix aquesta manera particular d'alimentar-se i quins són els animals que s'inclouen en aquest grup.
Què són els animals filtradors?
Els animals filtradors reben aquest nom per la seva peculiar forma d'alimentar-se. L'alimentació per filtració sol realitzar-se als medis aquàtics i consisteix a capturar l'aliment (que pot ser tant d'origen vegetal com animal) i després deixallar l'aigua per poder ingerir únicament la presa
Què mengen els animals filtradors?
La dieta dels animals filtradors pot ser molt variada i en alguns casos més específica, i pot estar constituïda per:
- Plancton.
- Altres animals.
- Plantes.
- Algues.
- Bacteris.
- Restos de matèria orgànica.
Tipus d'animals filtradors
Els animals filtradors poden alimentar-se de diverses maneres:
- Animals actius: alguns filtradors es mantenen actius dins del medi aquàtic buscant constantment el seu suport.
- Animals sèssils: també podem trobar espècies sèssils que depenen dels corrents de l'aigua perquè aquestes passin pel seu cos i aconseguir així atrapar l'aliment.
- Animals que absorbeixen l'aigua: en altres casos, on els corrents no faciliten aquest procés, els animals absorbeixen l'aigua i amb aquesta a l'aliment, de manera que aquest queda retingut per l'animal.
Aquestes espècies són presents en diversos grups, des d'aus, mamífers fins a una gran varietat d'invertebrats. Aquests tenen un rol fonamental dins de les xarxes tròfiques dels ecosistemes. A més, poden jugar un paper important a la clarificació i purificació de l'aigua, com és el cas de les ostres. Coneguem amb més detall alguns exemples d'animals filtradors.
Exemples de mamífers filtradors
Dins dels mamífers filtradors trobem els misticets, que són les balenes barbades, on trobem el mamífer més gran de la terra. Aquests animals no tenen dents, i al seu lloc tenen unes làmines flexibles constituïdes de queratina, les quals s'anomenen barbes i estan ubicades al maxil·lar superior. Així, la balena en nedar manté la boca oberta perquè entri l'aigua. Després, amb ajuda de la llengua, l'expulsa, i les preses de la mida apropiada queden retingudes a les barbes, les quals passin a ser ingerides.
Aquest grup d'animals consumeix peixos, krill o zooplàncton, ja que són carnívors, però sigui quin sigui l'aliment s'ha de presentar en grans quantitats perquè s'interessin a atrapar-lo. Les balenes barbades poden alimentar-se a diferents profunditats, tant al fons com a la superfície.
Alguns exemples de mamífers filtradors són:
- Ballena franca austral (Eubalaena australis).
- Ballena blava (Balaenoptera musculus).
- Ballena gris (Eschrichtius robustus).
- Ballena franca nana (Caperea marginata).
- Rorcual del nord (Balaenoptera borealis).
Exemples d'aus filtradores
Dins de les aus, també en trobem algunes que s'alimenten a través de la filtració. Específicament, són individus que viuen la major part del temps en cossos d'aigua i fins i tot algunes poden ser excel·lents nedadores. Aquestes poden ser:
- Aus exclusivament filtradores: com és el cas dels flamencs.
- Aus amb alimentació mixta: altres poden combinar aquest mode d'alimentació amb altres estratègies adaptatives, com és el cas dels ànecs, que posseeixen estructures filtradores, però a més, presenten espècie de petites “dents” dins dels seus becs, amb els quals poden subjectar directament a la presa.
Entre els aliments que filtren aquestes aus podem trobar gambetes, mol·luscs, larves, peixos, algues i protozoaris. En alguns casos, poden ingerir petites quantitats de fang per consumir certs bacteris presents en aquest sediment.
Exemples de peixos filtradors
En el grup dels peixos, també hi ha diverses espècies que són filtradores, i el seu aliment pot consistir en plàncton, petits crustacis, altres peixos més petits i en alguns casos algues. Entre els peixos filtradors, trobem per exemple:
- Tauró balena (Rhincodon typs).
- Tauró pelegrí(Cetorhinus maximus).
- Tauró boquiancho (Megachasma pelagios).
- Dissabte atlàntic (Brevoortia tyrannus).
Generalment, aquests animals deixen entrar l'aigua per la boca, la qual passa fins a les brànquies, en les quals es troben estructures espinoses que retenen laliment. Quan l'aigua és expulsada, passen a consumir l'aliment.
Exemples d'invertebrats filtradors
Dins dels invertebrats, trobem la major diversitat d'animals filtradors, i igual que en el cas dels mamífers filtradors, són exclusivament aquàtics. Coneguem exemples de diversos invertebrats filtradors:
- Mol·luscs bivalves: dins d'aquest grup trobem les ostres, musclos i vieires. En el cas de les ostres, amb el moviment dels seus cilis, succionen l'aigua i l'aliment queda atrapat en una substància viscosa que tenen a les papades. Les ostres són filtradores de diversos agents contaminants que arriben a l'aigua, processant-los de manera que deixen de ser perillosos. Per la seva banda, els musclos s'alimenten del fitoplàncton i de la matèria orgànica suspesa, utilitzant també cilis perquè el líquid marí flueixi cap a dins del cos.
- Esponjas: els porífers són també invertebrats filtradors que tenen un sistema corporal molt ben adaptat per a aquest procés, el qual té múltiples càmeres amb flagels que retenen les partícules orgàniques, bacteris, protozoaris i en general el plàncton, per alimentar-se. Aquest grup també és capaç d'emmagatzemar substàncies contaminants presents a l'aigua.
- Crustacis: dos membres d'aquest grup que representen molt bé els filtradors són el krill i els missidacis, tots dos d'hàbitat marí. Malgrat la seva mida diminuta, són força eficients per realitzar el procés de filtrat i recollir partícules suspeses o el fitoplàncton, dels quals s'alimenten. La filtració es dóna a través d'unes estructures anomenades "cistelles d'alimentació", on queda retingut per després ser consumit.
Els animals filtradors tenen un rol ecològic important dins dels ecosistemes aquàtics, ja que renoven el agua mitjançant el seu procés de filtratge, per la qual cosa mantenen estables les quantitats de partícules suspeses en aquest mitjà. D'aquesta manera, la seva presència és molt important dins d'aquests espais. A més, com hem comentat, tenen una gran rellevància en les relacions tròfiques per constituir un dels primers nivells d'aquestes complexes trames.
