Per desgràcia, la insuficiència renal és un trastorn molt comú, especialment en gats d'edat més avançada. Aquesta insuficiència, que consisteix en la decisió de la funció d'un o dels dos ronyons, es pot presentar de manera crònica o aguda En tots dos casos requerirà maneig veterinari, amb tractaments, alimentació especialment formulada per tractar aquest problema i revisions periòdiques.
Quan rebem el diagnòstic que el nostre gat pateix aquesta patologia, la primera pregunta que ens fem sol ser: quant viu un gat amb insuficiència renal?En aquest article del nostre lloc donarem les claus per poder respondre aquesta pregunta.
La insuficiència renal en gats
A grans trets, la insuficiència renal consisteix en un mal funcionament dels ronyons, podent estar afectat només un o tots dos. El principal problema és que el dany renal triga molt a manifestar-se perquè l'organisme va activant mecanismes de compensació amb què va aguantant.
Quan comencem a apreciar la simptomatologia, els ronyons poden estar ja molt lesionats. La insuficiència renal pot presentar-se de manera aguda, sobtada, amb una simptomatologia que inclourà vòmits, anorèxia, deshidratació o una postració més que evident. Si no es tracta, el gat morirà. Altres vegades la insuficiència renal es presenta de manera crònica. Podrem observar que el nostre gat s'aprima, està una mica deshidratat, vomita, beu molt, etc. També requereix tractament veterinari però la situació encara no seria de mort imminent.
Una analítica de sang pot informar-nos de l'estat dels ronyons i també és possible fer un examen d'orina i una ecografia. Amb totes aquestes dades el veternari classificarà l'estadi de la mal altia en què està el nostre gat, ja que en dependrà el tractament a seguir.
En la insuficiència renal aguda el més important és recuperar l'animal i serà una vegada estabilitzat quan es valorarà el dany resultant i el tractament més adequat. La insuficiència renal no es cura però sí que podem oferir qualitat de vida al nostre gat el temps que romangui amb nos altres. A això s'orienta el tractament, ja que el dany renal no només afecta els ronyons sinó que té conseqüències progressives a tot l'organisme i és aquest deteriorament el que acaba provocant la mort.
Com que la simptomatologia pot aparèixer quan la mal altia està ja molt avançada, és imprescindible que sotmetem el nostre gat a revisions cada 6-12 mesosa partir de, aproximadament, els 7 anys. Amb una simple anàlisi de sang podem detectar dany renal (i altres mal alties) a les primeres fases. Com més aviat iniciem el tractament, més gran serà l'esperança de vida. Però quant viu un gat amb insuficiència renal? Veiem què tenir en compte a l'apartat següent.
Factors a tenir en compte en la insuficiència renal
Cal començar per afirmar que és impossible determinar amb exactitud quant viu un gat amb insuficiència renal. Aleshores assenyalarem alguns aspectes rellevants que poden augurar un major o menor temps de vida per al gat afligit d'aquest trastorn.
Factors que influeixen en l'esperança de vida d'un gat amb insuficiència renal:
- Insuficiència renal aguda o crònica: una presentació aguda pot arribar a ser mortal en qüestió d'hores, en canvi, si el que el nostre gat pateix és una insuficiència crònica es pot mantenir amb una bona qualitat de vida durant anys.
- L'estadi de la mal altia: els veterinaris classifiquen la fase de la insuficiència en què es troba un gat atenent diversos factors, com són la simptomatologia o els seus nivells de fòsfor. En funció d'aquests indicadors la mal altia serà més o menys greu i això, lògicament, repercutirà en l'esperança de vida. Per tant, els gats en estadis que revisten menor gravetat tindran, a priori, una esperança de vida més gran i viceversa.
- El tractament: aquest consistirà en una dieta específica per a mal alts renals i més o menys medicació, en funció de la gravetat del quadre. Descobreix quins són els millors pinsos per a gats amb insuficiència renal del mercat, així com els passos a seguir si es vol oferir una alimentació casolana per a gats amb insuficiència renal.
- El maneig de l'animal: si el gat es nega a consumir l'aliment prescrit o no hi ha manera d'administrar-li la medicació, la seva esperança de vida disminuirà. En aquest punt és important valorar si volem forçar el nostre gat a seguir el tractament, cosa que li produirà un estrès que no col·laborarà a mantenir la seva qualitat de vida, o decidim deixar-ho, encara que això suposi que visqui menys temps. És una circumstància que es pot donar i haurem de valorar.
L'esperança de vida
Ja que no podem donar una xifra exacta sobre quant viu un gat amb insuficiència renal, ja que són múltiples i imprevisibles els factors a tenir en compte, podem apuntar la pauta d'esperança de vida que sol produir-se en gats afligits d'insuficiència. Seria la següent:
- Per als casos d'insuficiència renal aguda les primeres 24-48 hores són crucials ja que, si hi ha millora, és a dir, remeten els símptomes, l'animal comença a menjar i podem retirar la fluidoteràpia i la medicació intravenosa, podem dir que el gat s'ha recuperat, però generalment sol esdevenir un mal alt crònic, havent de seguir unes cures veterinàries de per vida.
- En la insuficiència crònica l'esperança de vida dependrà molt de la fase en què es trobe el gat, sent més elevada com més lleus siguin els símptomes i al contrari. Generalment, i tenint en compte aquesta dada, els gats amb aquest tipus d'insuficiència poden viure des de diversos mesos a uns quants anys
Quan el felí es troba a la fase terminal, sense cap possibilitat de recuperació, el veterinari pot recomanarl'eutanàsia en gats que presenten insuficiència renal, per alleujar així el dolor i el patiment que poguessin patir. Aquests gats que es troben en fase terminal poden experimentar un greu malestar durant els dies propers a la mort, impedint que puguin dur a terme les rutines bàsiques del dia a dia.
Per aquest motiu, com a darrer recurs i per evitar el patiment greu d'aquesta mal altia, alguns veterinaris poden arribar a recomanar l'eutanàsia del gat. Si aquest és el teu cas, medita bé la decisió i segueix els consells i les recomanacions de l'especialista. Si no hi estiguessis d'acord, acudeix a un segon professional per fer una segona avaluació que asseguri el diagnòstic o la recomanació del primer especialista que hagis visitat.
Com a darrer apunt és important assenyalar i valorar la importància de la qualitat de vida, per sobre del temps.
