Les aus aquàtiques conformen un dels components més cridaners i carismàtics de la fauna que habita els aiguamolls. Tenen una plasticitat més elevada que altres animals, per exemple els peixos, però algunes espècies no exhibeixen adaptacions al medi aquàtic i utilitzen aquests ambients durant una o diverses estacions de l'any per passar una part de la seva cicle biològic, per nidificar i criar, o per canviar el plomatge. Altres espècies van desenvolupar adaptacions anatòmiques i fisiològiques que els permet utilitzar de manera òptima aquest tipus d'ambients i d'aquesta manera en depenen gairebé per complet per poder desenvolupar el seu cicle de vida amb èxit.
Si vols seguir coneixent les aus aquàtiques, segueix llegint aquest article del nostre lloc i t'explicarem tot sobre elles, des dels seus tipus i característiques, fins als seus noms i exemples.
Tipus d'aus aquàtiques
Totes les aus, igual que la resta de vertebrats, necessiten aigua per viure. Però quan ens referim a aus aquàtiques, podem afirmar que són espècies que fan ús d'ecosistemes aquàtics durant tota la vida o una etapa del seu cicle vital.
Aquestes aus són variades pel que fa a la seva forma, mida i adaptacions al medi aquàtic. Entre elles, trobem espècies que fan migracions, o que aprofiten aquests ambients aquàtics a la recerca d'aliment i àrees on criar.
Existeix una classificació per a les aus aquàtiques segons el seu tipus i són:
- Aquàtiques estrictes: la principal característica d'aquest grup és la presència de certes adaptacions anatòmiques i fisiològiques com un plomatge molt dens ia la majoria dels casos impermeable gràcies a l'acció de greixos o pols que es produeixen per glàndules especials (cormorans), o l'escassa irrigació sanguínia que presenten les potes (pingüins), la temperatura de les quals es manté per sota de la de la resta del cos, per a evitar així la pèrdua de calor en el contacte amb l'aigua.
- Aquàtiques no estrictes o semiaquàtiques: si bé no presenten adaptacions característiques per a la vida en ambients aquàtics com les altres, aquí s'agrupen espècies que s'associen a la vegetació que envolta aiguamolls i cossos d'aigua i necessiten estar a prop per desenvolupar una part del seu cicle o certes activitats, com nidificar o alimentar-se.
Característiques de les aus aquàtiques
Les aus aquàtiques són animals vertebrats que depenen, en algun grau, de aiguamolls o cossos d'aigua per completar una part del seu cicle biològic, de manera que el grau de dependència a aquests ambients varia segons l'espècie. Aquestes aus compleixen importants rols ecològics com a consumidors, aportadors de matèria orgànica i com a modificadors de l'ambient que els envolta. D' altra banda, les zones humides serveixen com a llocs de nidificació on poden arribar a concentrar-se milers d'individus, de refugi i com a font d'aliment a les aus aquàtiques.
Aquestes espècies tenen característiques que són úniques, ja que es tracta d'adaptacions a un mitjà on no totes les aus hi poden accedir. Entre aquests trets únics, es troben les membranes interdigitals , les quals poden tenir diferent grau de desenvolupament segons l'espècie i cobrir per complet els dits de la pota (pelicans), només la base de la mateixa (ànecs, oques i gavines, per exemple) o desenvolupar-se en cada dit individual (alguns capbussadors).
Aquestes espècies a més, posseeixen plomes impermeables com a adaptació al nadó, ja que moltes d'elles es capbussen o bussegen per buscar el seu aliment. D' altres, tenen els dits i ungles molt llargs que els permet desplaçar-se per zones negades i superfícies toves sense enfonsar-se (jacanes). Espècies com les cigonyes i agrons tenen potes molt llargues que els permet buscar el seu aliment en aigües poc profundes sense arribar a mullar el seu plomatge. D' altra banda, el desenvolupament de les ales també és un factor clau, ja que hi ha espècies les ales de les quals es troben adaptades a mode de rem per al nadó, així com el seu cos fusiforme, com el cas dels pingüins.
La forma de els seus becs també s'inclou entre els trets més importants de les aus aquàtiques, ja que algunes espècies posseeixen becs que els permeten alimentar-se en àrees negades o fangoses. Les aus de platja, per exemple, posseeixen becs allargats i fins amb els quals vadegen zones poc profundes, i altres espècies, com els flamencs o ànecs, posseeixen becs filtradores.
La presència d'un tipus d'ocells aquàtics o un altre en un aiguamoll dependrà del grau de vegetació present, de la seva estacionalitat i de la seva grandària i forma.
Noms i exemples d'aus aquàtiques
A continuació, veurem alguns exemples d'ocells aquàtics.
Aus aquàtiques marines
Són un grup d'aus associades als mares i les seves costes on busquen el seu aliment i altres recursos. Les seves adaptacions morfològiques els permeten nedar, capbussar-se i bussejar a la recerca del seu aliment, a més, algunes espècies tenen glàndules especialitzades per eliminar l'excés de sal. És un grup variat que inclou diferents espècies, des d'aus grans, com l'albatros reial (Diomedea epomophora), amb bosses gulars com el pelicà comú (Pelecanus onocrotalus), els mascarells o piquers, com per exemple el piquer patiroig (Sula sula), fins a espècies mitjanes i petites amb becs més petits però potents, com ara la gavina cuinera (Larus dominicanus) i el paíño europeu (Hydrobates pelagicus).
Anàtids i capbussadors
Aquí s'agrupen espècies que estan especialitzades en el nado i el busseig, per exemple els ànecs, com l'ànec real (Anas platyrhynchos), corbs marins com el magellànic (Phalacrocorax magellanicus) i capbussadors com el colllinegre (Podiceps nigricollis), espècies que a més són herbívores o omnívores bussejadores
Aus que vadegen
En general, aquestes aus s'adapten als ambients aquàtics, però el que la diferència respecte a altres aus aquàtiques és la seva capacitat de caminar dins l'aigua(vadeu), tècnica que utilitzen per capturar els peixos que conformen una part substancial de la seva dieta. Això ho fa gràcies al fet que posseeixen potes, coll i bec llargs. Dins d'aquest grup podem anomenar garses com la real (Ardea cinerea) i les cigonyes com l'americana (Ciconia maguari), per exemple.
Aus limícoles
Són les que estan adaptades a una gran varietat d'ambients aquàtics, com aiguamolls d' alta muntanya, platges sorrenques o de roques, manglars, entre altres. Es tracta d'aus petites o mitjanes amb potes llargues, amb becs amples i de poca longitud com el corriol noi (Charadrius dubius), o allargats i fins, com l'avoceta andina (Recurvirostra andina), per nomenar-ne alguns.
Pollones d'aigua, gallinetes, fotges i similars
La majoria d'aquestes espècies utilitzen la vegetació present al marge de llacs, llacunes o altres cossos d'aigua és abundant on poden protegir-se i cercar aliment Estan adaptades tant per al nadó, com el cas de la fotja comuna (Fulica atra), com per a caminar per a sobre de la vegetació com les jacanes (Jacana jacana). Els membres d‟aquest grup en general tenen cossos que els permet moure's amb facilitat a través de la densa vegetació.
Rapaços aquàtiques i martí pescadors
Aquest grup es compon per espècies que no són aquàtiques estrictes ni posseeixen adaptacions per al nadó, però que a través de diferents tècniques utilitzen la depredació aèria per capturar les seves preses, que en la majoria de vegades són peixos. Exemples d'aquestes aus són l'àliga pescadora (Pandion haliaetus) i el martí pescador gegant (Megaceryle torquata).
Altres aus aquàtiques
Igual que el grup anterior, aquestes espècies no presenten adaptacions per a la vida en ambients aquàtics, però s'associen a la v egetació que envolta els cossos d'aigua, i d'on obtenen el seu aliment. La merla aquàtica europea (Cinclus cinclus), per exemple, és l'únic passeriforme (referent a l'ordre Passeriformes) que és estrictament aquàtic, ja que posseeix un plomatge dens i impermeable i altres adaptacions fisiològiques que els permet submergir-se diversos segons usant les seves ales i maniobrar sota d'ella.
