Les aus són un grup d'animals que van evolucionar a partir dels rèptils. Aquests éssers tenen com a característica principal que el seu cos està cobert de plomes i que volen però, totes les aus volen? La resposta és no, moltes aus, o bé per la manca de depredadors o perquè han desenvolupat una altra estratègia de defensa, han perdut la capacitat de vol.
Què és la migració d'animals?
La migració animal és un tipus de moviment en massa d'individus d'una espècie. És un moviment molt fort i persistent, al qual és impossible resistir-se segons els investigadors. Sembla dependre d'algun tipus d'inhibició temporal a la necessitat de les espècies a mantenir el seu territori i està intervingut pel rellotge biològic, el canvi en les hores de llum i la temperatura. No només les aus realitzen moviments migratoris, també altres grups animals com ara el plàncton, molts mamífers, rèptils, insectes, peixos i molts altres.
El procés de la migració ha fascinat els investigadors durant segles. La bellesa dels moviments en grup dels animals al costat de la proesa de superar barreres físiques impressionants, com deserts o muntanyes, ha provocat que la migració hagi estat l'objectiu de molts estudis, sobretot quan tenien com a objectiu els petits ocells migratoris.
Característiques de la migració animal
Els moviments migratoris no són desplaçaments sense sentit, estan rigorosament estudiats i són predictibles per als animals que la realitzen. Les característiques de la migració animal són:
- Involucra el desplaçament d'una població completa d'animals de la mateixa espècie. Els moviments són molt més grans que la dispersió que duen a terme els juvenils, els moviments diaris a la recerca d'aliment o els desplaçaments típics de defensa del territori.
- La migració té una adreça, una meta. Els animals saben on van.
- S'inhibeixen algunes respostes particulars. Per exemple, encara que les condicions siguin ideals al lloc on són, si arriba el moment, la migració comença.
- Els comportaments naturals de les espècies poden variar. Per exemple, aus diürnes poden volar durant la nit per evitar depredadors o, si són solitàries, s'agrupen per fer la migració. Pot aparèixer la "inquietud migratòria" Les aus comencen a veure's molt nervioses i intranquil·les els dies previs al començament de la migració.
- Els animals acumulen energia en forma de greix per evitar haver de menjar durant el procés migratori.
Exemples d'aus migratòries
Moltes aus realitzen llargs moviments migratoris. Aquests desplaçaments solen ser des del nord, on tenen els seus territoris de nidificació cap al sud, on passen lhivern. Alguns dels exemples d'ocells migratoris són:
1. Oreneta comuna
La golondrina comuna (Hirundo rustica) és una au migratòria present en diferents climesi rangs altitudinals. Habita principalment a Europa i Amèrica del Nord, hivernant a Àfrica Subsahariana, el sud-oest d'Europa i Àsia del Sud i Amèrica del Sud. Segons la IUCN, la seva població decreix, per la qual cosa es considera una mena de preocupació menor. els individus com els seus nius estan protegits per llei a diversos països.
2. Gavina regidora
La gavina regidora (Chroicocephalus ridibundus) habita principalment a Europa i Àsia, encara que també podem trobar-la a Àfrica i Amèrica a les èpoques de cria o de pas. Se'n desconeix la tendència poblacional i encara que no s'estimen riscos importants per a la població, aquesta espècie és susceptible a patir grip aviària, botulisme aviària, vessaments de petroli costaner i contaminants químics. Segons la IUCN, el seu estat és de preocupació menor.
3. Cigne cantor
El ciscne cantor (Cygnus cygnus) està amenaçada principalment per la desforestació, encara que també es considera una mena de preocupació menor per a la IUCN [3] Existeixen diferents poblacions que poden migrar d'Islàndia al Regne Unit, de Suècia i Dinamarca als Països Baixos i Alemanya, de Kazakstan a Afganistan i Turkmenistan i de Corea al Japó. També es tenen dubtes d´una població que emigra de Sibèria Occidental a Kamnchatka[4], Mongòlia i la Xina[5]
4. Flamenc comú
El flamenc comú (Phoenicopterus roseus) realitza moviments nòmades i parcialment migratorissegons la disponibilitat d'aliments. Viatja des d'Àfrica Occidental fins a la Mediterrània, incloent-hi també sud-oest i sud d'Àsia i Àfrica Subsahariana. Viatgen regularment a regions càlides a l'hivern, situant les seves colònies reproductores al Mediterrani i Àfrica occidental principalment[6]
Aquests animals gregaris es desplacen en colònies grans i denses, de fins a 200.000 individus Fora de la temporada de reproducció les esbarts són del voltant de 100 individus. Es considera un animal de preocupació menor, encara que afortunadament la seva tendència poblacional és creixent, segons la IUCN, gràcies als esforços realitzats a França i Espanya per contrarestar l'erosió i la manca d'illes de nidificació per millorar la reproducció de l'espècie [6]
Descobreix també al nostre lloc per què els flamencs són roses.
5. Cigonya negra
La ciguenya negra (Ciconia nigra) és un animal completament migratori, no obstant això, algunes poblacions també són sedentàries, per exemple a Espanya. Viatja formant un front estret al llarg de rutes ben definides, individualment o en petits grups, d'un màxim de 30 individus. Se'n desconeix la tendència poblacional, per això, segons la IUCN, és considerada una espècie de preocupació menor[7]
Més noms d'aus migratòries
T'has quedat amb ganes de més? T'oferim una llista amb més exemples d'aus migratòries perquè et puguis informar tu mateix en detall:
- Ánsar careto (Anser albifrons)
- Barnacla colliroja (Branta ruficollis)
- Cerceta carretona (Spatula querquedula)
- Negró comú (Melanitta nigra)
- Colimbo noi (Gavia stellata)
- Pelicà comú (Pelecanus onocrotalus)
- Garcilla cangrejera (Ardeola ralloides)
- Garza imperial (Ardea purpurea)
- Milà negre (Milvus migrans)
- Aguila pescadora (Pandion haliaetus)
- Aguiló laguner occidental (Circus aeruginosus)
- Aguiló cendrós (Circus pygargus)
- Canastera comuna (Glareola pratincola)
- Chorlito gris (Pluvialis squatarola)
- Avefria europea (Vanellus vanellus)
- Correlimos tridàctil (Calidris alba)
- Gaviota ombrívola (Larus fuscus)
- Pagaza piquirroja (Hydropogne caspia)
- Avió comú (Delichon urbicum)
- Benzill comú (Apus apus)
- Lavandera boyera (Motacilla flava)
- Ruisenyor pechiazul (Luscinia svecica)
- Colliroig real (Phoenicurus phoenicurus)
- Collalba gris (Oenanthe oenanthe)
- Calassó comú (Lanius senator)
- Escribano palustre (Emberiza schoeniclus)
Les migracions d'aus més llargues
L'au la migració de la qual és la més llarga del món, arribant a recórrer més de 70.000 quilòmetres és la delcharran àrtic (Sterna paradisaea). Aquest animal cria a les fredes aigües del pol nord quan és estiu en aquest hemisferi. A finals d'agost, comencen a migrar cap al pol sud i arriben aquí a mitjans del mes de desembre. Aquesta au pesa al voltant de 100 grams i la seva envergadura es troba entre 76 i 85 centímetres.
La pardela ombrívola (Puffinus griseus) és una altra au migratòria que poc ha d'envejar al xatrac àrtic. Els individus d'aquesta espècie que tenen com a ruta migratòria aquella que va des de les illes Aleutianes al mar de Bering fins a Nova Zelanda, recorren també una distància de 64.000 quilòmetres
A la imatge us mostrem les rutes de migració de cinc xatracs àrtics, rastrejats des dels Països Baixos. Les línies negres representen el viatge cap al sud i les grises cap al nord.