Al nostre lloc sabem que cuidar la salut del teu gat és essencial perquè tingui la qualitat de vida que tant es mereix. Els felins solen ser animals forts i resistents, poc propensos a contraure mal alties. Tanmateix, això no vol dir que hagis de baixar la guàrdia davant de qualsevol comportament estrany.
Que un gat convulsioni és una situació que genera alts nivells de malestar en els seus companys humans, ja que és una situació molt angoixant de presenciar. També ho és per al nostre felí, que no entén què li passa. No obstant això, mantenir la calma, auxiliar-lo en el moment i acudir al teu veterinari és la forma indeicada d'ajudar-lo. És per això que et volem parlar de les convulsions en gats, causes i què fer quan passen. D'aquesta manera sabràs com enfrontar aquest problema de la manera més adequada.
Què són les convulsions?
Es tracta d'una sèrie de moviments repetitius i incontrolables , produïts per una alteració del funcionament normal de l'activitat cerebral. Una forma senzilla d'explicar el procés és a dir que són ocasionades quan les neurones, encarregades de portar els impulsos elèctrics a través del sistema nerviós, reben una excitació més gran de la que poden suportar, provocant descàrregues elèctriques anormals al cervell com a producte de laestimulació excessiva
Quan el cervell rep aquestes descàrregues anormals, respon amb els signes evidents d'una convulsió. El perill resideix no només en l'atac en si, sinó que a més a més pot ocasionar dany cerebral i afectar altres òrgans, com els pulmons. A causa d'això, un diagnòstic d'hora i un tractament aplicat a temps són crucials per evitar conseqüències letals
Les convulsions no són comunes en els felins, i usualment es presenten com a símptoma d'una altra patologia No cal confondre-les amb l'epilèpsia. L'epilèpsia es dóna per si sola i és de per vida, sense que es presenti una altra mal altia que pugui influir en la seva aparició; les convulsions, per contra, vénen acompanyades d' altres patiments i en són producte, encara que pot ser que amb el tractament tampoc aconsegueixin desaparèixer del tot, tot i que sí que és possible controlar-les.
Causes de les convulsions en gats
Són múltiples els trastorns que poden tenir com a símptoma les convulsions als gats, a continuació t'expliquem quins són:
- Mal alties infeccions: toxoplasmosi, encefalitis, meningitis, peritonitis, entre d' altres.
- Deformacions congènites: hidrocefàlia, etcètera.
- Traumatismes al cap.
- Mal alties cerebrovasculars.
- Intoxicacions: amb insecticides, verins contra plagues, antiparasitaris d'ús extern, productes per a la llar amb etiquetes de tòxic i perillós.
- Mal alties d'origen metabòlic: hipoglucèmia, patologies a la tiroide, problemes hepàtics, entre d' altres.
- Tumors cerebrals.
- Ràbia.
- Ús de certs medicaments.
- Deficiència de tiamina.
- Leucèmia felina.
- Presència de certs paràsits que han migrat de forma anormal en el cos del gat.
- Immunodeficiència felina.
Símptomes de les convulsions
En els felins, les convulsions es presenten de diferents maneres. En alguns casos, els símptomes són força obvis, mentre que en altres els senyals poden ser difícils de detectar. Els signes més comuns són:
- Moviment descontrolat de les potes
- Cos rígid
- Pèrdua de la consciència
- Masticació descontrolada
- Caiguda cap a un costat
- Salivació
- Defecació i micció
La crisi pot durar de 2 a 3 minuts, i abans d'ella, el gat pot intentar atraure l'atenció dels humans o, per contra, amagar-se. Aquest tipus d'episodis són senzills d'identificar, encara que també se'n poden donar altres de signes més lleus, manifestant-se en comportaments com perseguir-se la cua de manera obsessiva, moviment descontrolat de les faccions i persecució d'alguna cosa que no hi és, entre d' altres. En aquests casos, el gat només perd la consciència del que passa de manera parcial. Qualsevol tipus de comportament anormal ha de ser consultat amb el veterinari immediatament.
Què fer durant l'atac?
Quan es presenta un episodi de convulsions al gat cal que estiguis preparat per saber què fer, ja que algun error farà que el felí o tu surtis ferit, o que l'atac duri més. Per això et recomanem:
- Mantenir la calma: Evita plorar, fer algun so fort i fins i tot parlar-li, ja que aquest tipus d'estímuls pot excitar encara més el sistema nerviós del felí.
- Retira qualsevol objecte que pugui fer mal al gat, però evita tocar-lo, doncs podria mossegar-te o esgarrapar-te ja que no tindrà consciència del que fa. Només hauràs de tocar-lo si es troba en perill de caure d'algun lloc, i en aquest cas et recomanem agafar-lo amb una tovallola i col·locar-lo a terra o manipular-lo amb uns guants de cuina.
- Elimina qualsevol so que pugui existir a l'ambient, com televisió o música, apaga els llums i fins i tot tanca les teves finestres si entra llum solar intensa.
- No emboliquis el gat si no és necessari ni ho exposis a la calor de la calefacció.
- No intentis donar-li aigua o menjar, ni els hi ofereixis quan els tremolors hagin cessat.
- Mai automediques al teu gat,només un veterinari podrà dir-te com procedir en endavant.
- Una vegada passat l'atac, porta'l a un lloc fresc sota la teva vigilància i posa't en contacte amb el teu veterinari.
Diagnòstic
A fi que el diagnòstic sigui satisfactori, hauràs de proporcionar al veterinari tota la informació sobre els senyals que hagis pogut detectar, això li ajudarà a saber quins són els exàmens més adients per detectar l'arrel del problema. El diagnòstic està orientat a determinar si es tracta d'epilèpsia o convulsions, i què les podrien ocasionar. En aquest sentit, pot incloure:
- Història clínica completa: informació sobre totes les mal alties, traumatismes i patiments diversos del gat al llarg de la seva vida. Vacunes administrades i medicaments utilitzats.
- Examen físic general.
- Estudis neurològics.
- Electroencefalogrames, electrocardiogrames, radiografies i ressonàncies magnètiques, entre d' altres.
- Anàlisi d'orina i sang.
Per descomptat, no en tots els casos caldrà fer cadascun d'aquests estudis mèdics.
Tractament
El tractament contra les convulsions està enfocat tant a reduir la freqüència i intensitat de les mateixes, com aeradicar allò que la provoca Per descomptat, d'acord amb la causa serà necessari un tractament en específic, que ha de ser prescrit pel teu veterinari.
Respecte a les convulsions, en els animals se sol utilitzar el fenobarbital per prevenir els episodis convulsius, i diazepam per controlar-los quan ocorren. No obstant això, els fàrmacs han de ser receptats pel teu metge, així com també les dosis i la freqüència de les mateixes. Aquests dos components en específic no poden ser utilitzats en gats amb problemes hepàtics.
Usualment, els medicaments han de ser administrats de per vida, sempre a la mateixa hora i en una mateixa dosi. Les convulsions poden tornar a aparèixer, però l'animal serà capaç de fer una vida normal si se segueixen les recomanacions del veterinari.
Un diagnòstic primerenc i la continuïtat del tractament poden millorar considerablement la condició del gat, però mentre més s'espera per consultar amb l'especialista pitjor serà el pronòstic final, reduint-se les possibilitats que el gat porti una vida normal i augmentant el risc que els episodis convulsius passin amb més freqüència.
Com a recomanació extra, el millor és que consideris que en endavant el teu gat no surti de casa, per evitar que pateixi un atac estant a l'exterior, exposant-se a perills de tota mena davant dels quals no seràs capaç d'auxiliar-lo.
