L'hipertiroïdisme no és un trastorn molt habitual en gossos però, tot i així, no és sobrer conèixer aquesta mal altia, així com les seves causes, símptomes i possible tractament. En aquest article del nostre lloc començarem explicant les característiques principals de la glàndula tiroide, ja que és on s'origina el problema hormonal que suposa la base d'aquest trastorn. Descriurem els canvis que podem notar al nostre gos, que són els que ens portaran a procurar-li assistència veterinària. Un cop a la clínica, veurem les proves necessàries per al diagnòstic, a més del tractament de l'hipertiroïdisme en gossos
Què és l'hipertiroïdisme en gossos?
La glàndula tiroide es localitza al coll, a la tràquea, darrere de la laringe o superposada a ella, de manera que és possible sentir-la a la palpació si pateix un augment de mida, i això ajuda la seva consistència. Aquesta mida és molt variable i mostra relació amb la ingesta de iode a la dieta. L'extensió del consum de pinsos, fets amb fórmules molt similars, està uniformitzant la mida de la tiroide als gossos i, per això, l'hipertiroïdisme no acostuma a ser un trastorn molt comú.
La tiroide està acompanyada de quatre glàndules paratiroides, al seu costat o incloses en ella, per això cal tenir molta cura en les cirurgies de tiroide, per no extirpar de més. Les hormones tiroïdals compleixen a l'organisme diverses i importants funcions relatives al metabolisme i al creixement. Per això, qualsevol modificació en el seu funcionament provocarà símptomes visibles. Així, la tiroide pot produir menys hormones de les habituals, cosa que origina una mal altia anomenada hipotiroïdisme, i també es pot donar el cas contrari, és a dir, una producció i secreció elevada d'hormones, T4 i T3, que causarà la mal altia que ens ocupa: l'hipertiroïdisme en gossos.
Símptomes de l'hipertiroïdisme en gossos
Dins del quadre clínic que ens podem trobar en l'hipertiroïdisme en gossos destaquen els signes següents:
- Augment de la gana (polifàgia) i del consum d'aigua (polidípsia), amb el consegüent increment de la micció (poliúria).
- Aprimament tot i que el gos menja més
- Problemes en el ritme cardíac, com taquicàrdia.
- Nerviosisme.
- En alguns casos pot arribar a palpar-se i/o observar-se un embalum al coll, de major o menor mida. Aquest increment de volum de la tiroide pot comprimir la tràquea i provocar símptomes com tos o dispnea.
- Diarrea crònica i vòmits.
- A vegades, el tumor causant de l'hipertiroïdisme afecta el tronc vagosimpàtic i pot provocar una síndrome d'Horner (protrusió de la tercera parpella, enoftàlmia, etc.).
L'hipertiroïdisme en gossos sol afectar més races mitjanes o grans, i acostuma a desenvolupar-se lentament, per la qual cosa, al principi pot no percebre's cap símptoma.
Causes de l'hipertiroïdisme en gossos
L'hipertiroïdisme en gossos sol estar provocat per un tumor que creix a la glàndula tiroide. Aquest tumor pot ser maligne i produir metàstasi en altres parts del cos. Per sort, són tumors poc freqüents. A més, en la majoria dels casos no modifiquen els valors hormonals i, en altres, en baixen la producció (hipotiroïdisme). Els casos d'hipertiroïdisme són menys freqüents.
Per arribar al diagnòstic cal basar-se en els símptomes clínics, en l'exploració física, que pot incloure la realització d'una radiografia i d'una ecografia, tècniques que permetran delimitar el tumor i comprovar-ne la presència o no de metàstasi. Així mateix, es pren una mostra de sang per determinar els valors de l'hormona produïda per la tiroide, T4. També és possible aspirar cèl·lules de la glàndula per examinar-ne la tipologia, encara que és la biòpsia la que donarà un resultat més fiable. Una elevació de l'hormona T4 ens assenyalarà, sens dubte, un problema d'hipertiroïdisme. El problema és que els tumors tiroïdals solen detectar-se tardanament, cosa que fa que en un percentatge considerable de casos ja es presentin metàstasi en el moment del diagnòstic.
Tractament de l'hipertiroïdisme en gossos
Un cop confirmat el diagnòstic de l'hipertiroïdisme en el nostre gos, el veterinari ens informarà sobre el tractament adequat. Com que en el cas dels gossos el normal és que aquesta hiperactivitat de la tiroide estigui causada per un tumor, la cirurgia serà el tractament d'elecció, encara que aquesta decisió dependrà del tipus de tumor, de la seva mida, etc. Se sol triar la cirurgia atès el potencial maligne d'aquests tumors, però és possible tractar l'hipertiroïdisme en gossos amb medicació o radioteràpia. De vegades es medica per reduir la mida del tumor i que aquest sigui operable. En aquesta cirurgia, com comentem, és difícil preservar les paratiroides (cal intentar conservar-ne almenys dues per evitar un hipotiroïdisme posterior). A més, és una zona molt irrigada, de manera que hi pot haver una pèrdua considerable de sang i la necessitat d'una transfusió. Després de l'operació, cal administrar medicació i, en qualsevol cas, monitoritzar periòdicament l'estat de la T4. De vegades, en haver d'extirpar completament la glàndula es pot desenvolupar un hipotiroïdisme secundari a la intervenció i que, per descomptat, també requerirà medicació.
