El sistema circulatori està integrat pel sistema sanguini i el sistema limfàtic, els quals s'interrelacionen entre si per dur a terme funcions comunes. Mentre que el sistema sanguini ha estat àmpliament estudiat al llarg de la història, les investigacions relatives al sistema limfàtic sempre han anat un pas per darrere. No obstant això, hi ha nombroses mal alties que afecten el sistema limfàtic dels gossos i la resta d'animals de companyia, una de les quals és el limfedema.
Si t'interessa conèixer més sobre el limfedema en gossos, les seves causes i tractament, acompanya'ns al següent article del nostre lloc, a el que expliquem els aspectes més importants d'aquesta patologia.
Què és el limfedema en gossos?
El limfedema caní es defineix com el acúmul de fluid a l'espai intersticial, especialment a nivell del teixit subcutani,degut al mal funcionament del sistema limfàtic.
El sistema limfàtic consisteix en una xarxa formada per ganglis, gots limfàtics i òrgans limfoides (com l'estafa, la melsa o la medul·la òssia) que funcionen conjuntament per recol·lectar i transportar la limfa a través dels teixits cap a la sang. Quan els ganglis i/o els vasos limfàtics d'aquest sistema no funcionen adequadament, es produeix un acúmul de fluid limfàtic en el teixit subcutani que es troba sota la pell, cosa que origina la inflor del teixit afectat
Raçes canines predisposades a patir limfedema
En el cas dels gossos, les zones més freqüentment afectades són les extremitats posteriors. Aparentment no hi ha una predilecció per sexe a l'aparició de la mal altia, però sí per raça. Entre les races més afectades per aquesta alteració patològica es troben el bulldog, el pastor alemany, el llaurador retriever, el dogo alemany i el dachshund
Tipus de limfedema en gossos
El limfedema caní pot classificar en dos grups:
- Primari: quan està causat per un defecte primari en el propi sistema limfàtic, concretament en els ganglis i/o en els vasos limfàtics.
- Secundari: quan apareix de forma secundària a altres processos patològics o cirurgies.
Causes del limfedema en gossos
Una vegada que coneixem els dos tipus de limfedema caní que existeixen, explicarem quines són les causes de cadascú:
- Linfedema primari: està ocasionat per anomalies congènites. En concret, el limfedema de tipus primari als gossos pot estar originat per hipoplàsia limfàtica o per hiperplàsia limfàtica i dilatació.
- Linfedema secundari: el limfedema secundari en gossos pot estar produït per processos patològicscom a neoplàsies (primàries o metastàsiques), inflamacions, traumatismes , infeccions repetides, infeccions parasitàries o mal altia immunomediada. També es pot produir com a conseqüència d'una cirurgia.
Símptomes del limfedema en gossos
El principal signe clínic associat al limfedema caní és la inflor de la zona afectada Com hem explicat, el limfedema en gossos és més freqüent a les extremitats, especialment a les posteriors. Això no obstant, també es poden veure afectades les extremitats anteriors, l'abdomen, la zona genital i les orelles. A més, pot ser unilateral si s'afecta únicament un costat del cos, o bilateral si s'afecten ambdós costats simultàniament.
A continuació, recollim algunes de les característiques que es poden observar a la zona afectada:
- Quan afecta les extremitats, la inflor generalment comença a la zona distal de l'extremitat (és a dir, a la zona més allunyada del tronc de l'animal) i, a mesura que va progressant, es va estenent cap a la proximal (la zona més propera al tronc de l'animal).
- En pressionar el teixit afectat fermament amb el dit, es produeix un enfonsament(conegut com a fòvea) que persisteix uns segons després de treure el dit.
- La pell de la zona afectada sol estar més aprimada i amb aparença esponjosa.
- En general, és indolor, llevat que hi hagi una inflor massiva o s'acompanyi de cel·lulitis.
- La zona no sol estar ni més calenta ni més freda del normal.
- Els ganglis limfàtics regionals poden no palpar-se.
- El pacient es pot mostrar menys actiu del que és habitual, a causa del pes addicional de l'extremitat.
Alguns d'aquests signes clínics són comuns amb l'edema ocasionat per anomalies del sistema venós (com l'estasi venós), insuficiència cardíaca, insuficiència renal, cirrosi o hipoproteinèmia, per la qual cosa serà important diferenciar les dues alteracions durant el procés diagnòstic.
Diagnòstic del limfedema en gossos
El diagnòstic del limfedema caní es basa en els punts següents:
- Història clínica i exploració general: els signes clínics descrits a l'apartat anterior permeten orientar el diagnòstic de limfedema caní.
- Anàlisis laboratorials: incloent analítica sanguínia, anàlisi d'orina i altres proves complementàries. Són necessaris, per una banda, per diferenciar entre edema i limfedema, i per altra banda, per intentar identificar la causa dels limfedemes de tipus secundari.
- Biòpsia de pell i histopatologia: permet visualitzar les lesions microscòpiques associades al limfedema. A més, en el cas del limfedema primari, permetrà detectar el tipus concret d' alteració congènita (hipoplàsia o hiperplàsia) que origina el limfedema. Habitualment, s'observen graus variables d'edema dèrmic o subdèrmic, amb gots limfàtics dilatats o hiperplàsics. En els casos crònics, es pot acompanyar de fibrosi del teixit.
- Linfangiografia directa: consisteix en una radiografia de contrast a nivell dels ganglis i vasos limfàtics. Per obtenir la imatge radiogràfica, cal injectar el mitjà de contrast de base aquosa en un got limfàtic.
- Resonància magnètica: es pot realitzar com a prova d'imatge avançada, ja que permet apreciar els canvis estructurals ocasionats pel limfedema i ofereix informació rellevant sobre la presència, arquitectura i grandària dels ganglis limfàtics.
Tractament del limfedema en gossos
L'èxit del tractament del limfedema caní depèn, en gran mesura, de la seva cronicitat. Generalment, les primeres etapes són reversibles i es resolen de manera espontània o amb un tractament de suport. Tot i això, quan el procés es cronifica, se sol produir una fibrosi dels teixits que complica el tractament.
En primer lloc, cal recalcar que no existeix cap tractament curatiu per al limfedema en gossos. No obstant això, hi ha diverses opcions terapèutiques, tant mèdiques com quirúrgiques, que encara que no sempre són exitoses, poden ajudar a controlar el procés. A continuació, recollim les principals alternatives terapèutiques per al limfedema caní:
- Embenatge compressiu de tipus Robert Jones: és especialment útil en els primers estadis del limfedema, ja que ajuda a reduir la inflor i proporciona alleujament al pacient.
- Embendatges rígids: amb fèrules i/o escaiola.
- Tractament farmacològic: encara que hi ha pocs estudis, el nicotinat de tocoferol i l'hidrat sulfonat sòdic semblen ser eficaços per controlar els signes clínics. El tractament amb diürètics (com la furosemida) a llarg termini està contraindicat.
- Tractament quirúrgic: quan el tractament conservador no és efectiu, cal recórrer al tractament quirúrgic. Les opcions inclouen l'extirpació del teixit edematós, la cirurgia reconstructiva i, en casos molt greus, l'amputació de l'extremitat afectada.
A més, en els casos de limfedema secundari en què es conegui la mal altia primària que ho està originant, cal instaurar també un tractament específic per a la causa primària.
Per tot allò esmentat, és fonamental acudir a un centre veterinari quan s'observen els primers símptomes, ja que és important trobar la causa per tractar el limfedema.
