La colibacilosi aviària és una mal altia infecciosa originada pel bacteri Escherichia coli, que pot afectar qualsevol espècie aviària. Tot i que es pot considerar una mal altia primària, en la majoria dels casos és una mal altia secundària originada per un estat d'immunosupressió a causa d' altres mal alties víriques o bacterianes. La característica clínica més important de la colibacil·losi aviària és el desenvolupament d'una septicèmia o colisepticèmia caracteritzada per l'aparició de signes clínics i lesions variables en funció dels òrgans afectats.
Què és la col·libacilosi aviària?
La colibacilosi aviària és una infecció causada pel bacteri Escherichia coli, que pot afectar qualsevol mena d'ocell, de manera que és comú la col·libacilosi en canaris, coloms, lloros… Encara que pot resultar una infecció primària (originada inicialment per aquest bacteri), generalment sol tractar-se d'una infecció secundària que es produeix com a complicació d' altres processos respiratoris a les aus.
La col·libacilosi en aus pot cursar d'una forma aguda, amb un quadre septicèmic d'elevada morbiditat i mortalitat, o bé d'una forma crònica, amb menys gravetat i mortalitat.
Etiologia de la col·libacilosi aviària
Com ja hem esmentat, el agent etiològic de la col·libacilosi aviària és E. col·li. Aquest bacteri es pot trobar:
- En el tracte digestiu: és un habitant habitual del tracte intestinal de les aus, encara que molts ceps no tenen capacitat patògena i, per tant, no produeixen mal altia. En trobar-se habitualment a l'intestí, també sol ser present a les dejeccions de les aus.
- A la pell i les plomes: com a conseqüència de la seva contaminació per contacte amb la femta.
- Al tracte respiratori superior: no de forma habitual com a l'intestí, sinó en casos d'infecció.
La colibacilosi pot ser una mal altia primària, encara que en la majoria dels casos es considera una mal altia secundària originada per un estat d'immunosupressió a causa d' altres mal alties víriques o bacterianes. Les lesions ocasionades per aquests patògens primaris faciliten l'entrada, la colonització i la disseminació secundària d'E.col·li. En aquest altre article parlem de les Mal alties més comunes en aus.
Transmissió de la col·libacilosi aviària
La transmissió de la col·libacilosi en aus pot ser:
- Vertical: és la transmissió que es produeix dels progenitors a les seves cries. Les mares infectades poden contaminar la closca de l'ou que, com que és semipermeable, permet l'entrada d'E. coli a l'interior. La infecció també es pot produir en el moment de l'eclosió de l'ou oa través dels pares durant l'embotxat.
- Horizontal: és la transmissió que es produeix entre individus que no són mare-fill. Generalment, es transmet de forma directa per via respiratòria (aerosols que es formen a partir de femta contaminada), encara que en alguns casos es pot transmetre per via digestiva.
Símptomes de la col·libacilosi aviària
Els signes clínics de la col·libacilosi en aus poden variar en funció de:
- El cep concret d'E. coli i la seva patogenicitat.
- La localització de la infecció.
- L'estat immunitari de les aus infectades.
La característica clínica més important de la col·libacilosi aviària és el desenvolupament d'una septicèmia o colisepticèmia (resposta sistèmica i greu de l'organisme davant d'una infecció generalitzada), on s'observen lesions com perihepatitis, peritonitis, pericarditis, aerosaculitis, salpingitis i onfalitis. En casos molt aguts, el principal signe que s'observa a les aus és un increment de la mortalitat En casos menys aguts, s'observen:
- Signes clínics típics d'una septicèmia: febre, eriçament de les plomes, mal aspecte, apatia, anorèxia.
- Signes respiratoris: generalment es desenvolupa una aerosaculitis (inflamació dels sacs aeris) acompanyada de signes clínics com dispnea o dificultat respiratòria i raneres.
- Signes digestius: enteritis que pot arribar a ser hemorràgica.
- Alteracions reproductives: la infecció de l'oviducte dóna lloc a una lleu caiguda de la posada en aus de corral.
- A la col·libacilosi en canaris és característic el cessament del cant.
Diagnòstic de la col·libacilosi aviària
El diagnòstic clínic de la col·libacilosi en aus és complicat pel fet que el quadre que produeix és comú a moltes altres patologies. Per això, se sol recórrer al diagnòstic laboratorial mitjançant aïllament i identificació de l'agent causal per confirmar la infecció.
No obstant això, cal recordar que l'aïllament d'E.coli no necessàriament implica que sigui el responsable del quadre, atès que és un habitant habitual del tracte digestiu de les aus. Per això, a més d'identificar el bacteri, cal analitzar la virulència del cep mitjançant la detecció dels antígens somàtics (O) i capsulars (K) per comprovar si és o no la responsable del quadre clínic. Els ceps amb antigen somàtic 1, 2, 35 i 78 són els més associats amb la col·libacilosi aviària.
Prevenció de la col·libacilosi aviària
Les mesures de prevenció de la col·libacilosi aviària inclouen:
- Higiene dels corrals o aviaris: s'han de mantenir programes adequats de neteja i desinfecció que permetin mantenir un bon grau d'higiene de les instal·lacions. E. coli és un microorganisme sensible a la dessecació, per la qual cosa assecar les superfícies després del rentat és una bona manera de reduir la càrrega bacteriana. A més de les instal·lacions, el llit, abeuradors i menjadores també s'han de mantenir nets de femta i matèria orgànica. Les instal·lacions s'han de mantenir ben ventilades i protegides davant de plagues i aus silvestres.
- Reduir els nivells d'estrès: especialment mantenint un nivell de densitat animal adequada a l'espai ia les necessitats comportamentals de cada espècie. Les situacions estressants desencadenaran una immunosupressió i, per tant, més susceptibilitat a les infeccions.
- Control d'aigua i alimentació: s'ha de garantir que tant el subministrament d'aigua com els aliments estan lliures de patògens. El clor és molt eficient per al tractament i desinfecció de l'aigua.
- Vacunació: malgrat que hi ha vacunes enfront de la col·libacilosi, no tenen una elevada eficàcia. De fet, és una vacuna que no entra dins dels programes de vacunació habituals de les aus.
És important recordar que les aus no han de viure en espais petits que els privin de la llibertat. Com tots els animals, mereixen tenir una bona qualitat de vida, per la qual cosa, si convius amb una o diverses aus, és fonamental que es puguin moure lliurement i no romanguin confinades en una gàbia les 24 hores del dia. Igualment, un enriquiment ambiental adequat per a aus és imprescindible.
Tractament de la col·libacilosi aviària
El primer que cal tenir en compte per al tractament de la col·libacilosi en aus és si E. coli està actuant com un agent primari o secundari. En cas que estigui originant una infecció secundària, caldrà tractar també l'agent primari, ja que només així aconseguirem resoldre la mal altia.
El tractament etiològic de la col·libacilosi en aus requereix la realització d'un antibiograma per seleccionar un antibiòtic eficaç davant del cep causant de la infecció. D'aquesta manera assegurarem que l'agent causal és sensible a l'antibiòtic pautat i evitarem el desenvolupament de resistències antimicrobianes. Els antibiòtics més emprats solen ser: enrofloxacina, doxiciclina i ampicilina.
A més, és recomanable recolzar el tractament antibiòtic amb complexos vitamínics, aminoàcids i probiòtics, per tal de restaurar la flora intestinal i afavorir la recuperació de les aus.
