Saps com es nodreixen i aconsegueixen energia els éssers que viuen a La Terra? Sabem que els animals aconsegueixen energia quan mengen però, què passa, per exemple, amb les algues o altres éssers que no tenen boca i un sistema digestiu?
En aquest article del nostre lloc veurem quina és la definició de éssers autòtrofs i heteròtrofs, les diferències entre la nutrició autòtrofa i heteròtrofa i alguns exemples per entendre-ho millor. Continua llegint l'article per conèixer més sobre els éssers que poblen el nostre planeta!
Definició d'autòtrof i heteròtrof
Abans d'explicar la definició d'autòtrof i heteròtrof, és molt important saber què és el carboni. El carboni és l'element químic de la vida, és capaç d'estructurar-se de moltes maneres i establir enllaços amb multitud d'elements químics, a més, el seu poc pes el converteix en l'element perfecte per a la vida. Tots estem fets de carboni i, d'una manera o altra, necessitem prendre'l del medi que ens envolta.
Tant la paraula autòtrof com heteròtrof deriven del grec. La paraula "autos" significa "per si mateix", "heteros" és "un altre" i "trophe" significa "nutrició". Segons aquesta etimologia, entenem que un ésser autòtrof crea el seu propi aliment i que un ésser heteròtrof necessita un altre ésser per alimentar-se
Bases de la nutrició autòtrofa i heteròtrofa - Diferències i curiositats
La nutrició autòtrofa
Els ser autòtrofs creen el seu propi aliment mitjançant la fixació de carboni, és a dir, els autòtrofs obtenen el seu carboni directament del diòxid de carboni (CO2) que forma l'aire que respirem o dissolt a l'aigua, aquest carboni inorgànic l'utilitzen per crear compostos de carboni orgànic per crear les seves pròpies cèl·lules. Aquesta transformació la fan a través d'un mecanisme anomenat fotosíntesi.
La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes verdes i altres organismes transformen l'energia de la llum en energia química. Durant la fotosíntesi, l'energia de la llum és capturada per un orgànul anomenat cloroplast, present a les cèl·lules d'aquests organismes, i és utilitzada per convertir l'aigua, el diòxid de carboni i altres minerals, en oxigen i compostos orgànics rics en energia.
La nutrició heteròtrofa
D' altra banda, els éssers heteròtrofs obtenen el seu aliment de fonts orgàniques presents en el seu medi, no poden transformar el carboni inorgànic en orgànic (proteïnes, hidrats de carboni, greixos…). Això significa menjar o absorbir materials que tenen carboni orgànic (qualsevol ésser viu i les seves deixalles, des de bacteris fins a mamífers), com poden ser un vegetal o un animal. Tots els animals i fongs són heteròtrofs
Hi ha dos tipus d'heteròtrofs: fotoheteròtrof i quimioheteròtrof Els fotoheteròtrofs usen l'energia de la llum per obtenir energia però necessiten matèria orgànica com a font de carboni. Els quimioheteròtrofs obtenen la seva energia mitjançant una reacció química que allibera energia trencant molècules orgàniques. A causa d'això, tant els organismes fotoheteròtrofs com els quimioheteròtrofs necessiten menjar éssers vius o morts per obtenir energia i per prendre matèria orgànica.
En resum, les diferències entre els éssers autòtrofs i heteròtrofs resideixen a la font que utilitzen per obtenir l'aliment.
Exemple d'éssers vius autòtrofs
- Les plantes verdes i les algues són els éssers autòtrofs per excel·lència, concretament fotoautòtrofs, utilitzen la llum com a font d'energia. Aquests organismes són fonamentals per a les cadenes alimentàries de tots els ecosistemes del món.
- Bacteris del ferro: són quimioautòtrofes, obtenen energia i aliment de les substàncies inorgàniques que hi ha al seu entorn. Podem trobar aquests bacteris a sòls i rius rics en ferro.
- Bacteris del sofre: quimioautòtrofes, viuen en acumulacions de pirita, que és un mineral fet de sofre, del qual s'alimenten.
Exemples d'éssers vius heteròtrofs
- Els herbívors, omnívors icarnívors són tots heteròtrofs perquè s'alimenten d' altres animals i plantes.
- Fongs i protozoos: absorbeixen carboni orgànic del seu medi. Són quimioheteròtrofs.
- Bacteris porpres sense sofre: són fotoheteròtrofs que usen àcids orgànics sense sofre per obtenir energia, però el carboni ho aconsegueixen de la matèria orgànica.
- Heliobacteris: altres fotoheteròtrofs que requereixen fonts de carboni orgànic que troben a terra, sobretot en cultius d'arròs.
- Bacteris oxidants de manganès: un quimioheteròtrof que utilitza roques de lava per obtenir l'energia, però depèn del seu medi per aconseguir el carboni orgànic.
