El metamizol és un fàrmac amb efecte analgèsic, antipirètic i antiespasmòdic, que s'empra àmpliament tant en medicina humana com en medicina veterinària. Actualment, l'únic medicament veterinari que conté aquest principi actiu es presenta en forma de solució injectable. Això no obstant, hi ha altres formulacions destinades al seu ús en persones que també podran ser prescrites pel teu veterinari/a quan ho consideri oportú.
Si vols conèixer més sobre el metamizol per a gossos, no et perdis el següent article del nostre lloc on parlem sobre el seu dosi, per a què serveix i efectes secundaris.
Què és el metamizol per a gossos?
El metamizol o metamizol sòdic és un fàrmac pertanyent al grup dels derivats de la pirazolona que s'empra com a agentanalgèsic, antipirètic i espasmolític.
Ara bé, el metamizol sòdic se li pot donar a un gos? La resposta és sí, però sempre sota l?assessorament veterinari. En realitat, el metamizol és el principi actiu del famós “Nolotil”, habitualment emprat en medicina humana per tractar dolors moderats o intensos i per controlar els episodis de febre refractaris a altres medicaments. No obstant això, hi ha medicaments veterinaris específics que també inclouen el metamizol com el principi actiu. Per ser exactes, el metamizol sòdic en gossos està disponible en forma de solució injectable
Igual que qualsevol altre fàrmac, el metamizol ha de ser prescrit per un veterinari/ària. A més, en requerir una administració parenteral (via intravenosa o intramuscular), també ha de ser administrat per un veterinari o auxiliar veterinari.
Per què serveix el metamizol en gossos?
Com hem avançat a l'apartat anterior, el metamizol té tres efectes fonamentals: analgèsic, antipirètic i espasmolític. A continuació, explicarem cadascun d'aquests efectes i veurem en quines situacions en pot resultar beneficiosa l'administració.
Efecte analgèsic
El metamizol és un fàrmac amb efecte analgèsic que s'empra per alleujar dolors de moderats a intensos. Aquest efecte es produeix gràcies al fort bloqueig de l'enzim ciclooxigenasa (COX-3) i l'activació dels sistemes opioide i cannabinoide.
El seu efecte analgèsic permet emprar aquest fàrmac dins de l'analgèsia multimodal, la qual consisteix en l'ús simultani de diferents classes d'analgèsics que actuen sobre diferents receptors i vies de transmissió, amb l'objectiu de proporcionar un millor control del dolor. En concret, el metamizol sòdic en gossos es pot combinar amb AINEs i opioides, permetent així disminuir la dosi de cada fàrmac, i per tant, els efectes secundaris. A més, s'ha demostrat que té un efecte sinèrgic amb altres analgèsics, com ara la morfina o el ketoprofè.
En especial, el metamizol s'usa per controlar:
- El dolor visceral: especialment el dolor còlic.
- El dolor d'origen oncològic.
- El dolor postoperatori.
- El dolor associat el sistema musculoesquelètic: com per exemple, el dolor associat a artritis, estats reumàtics, neuràlgia o lumbàlgia.
Un punt a destacar del metamizol és que la seva acció no involucra el bloqueig en la producció de prostaglandines, per la qual cosa no produeix els efectes adversos característics dels AINEs (com úlceres gastrointestinals o insuficiència renal). Per això, es pot considerar una bona alternativa per a aquells pacients en què l'ús d'AINEs està contraindicat.
Efecte antipirètic
El metamizol també presenta efecte antipirètic, és a dir, disminueix la febre Tot i que el mecanisme d'acció antipirètic no està ben definit, existeix evidència que demostra que aquest efecte es produeix a través de vies independents al bloqueig de prostaglandines.
En general, el metamizol es pot usar en qualsevol episodi febril, especialment en casos que resultin refractaris a altres fàrmacs antipirètics.
Efecte espasmolític o antiespasmòdic
Finalment, però no menys important, el metamizol en gossos presenta un efecte espasmolític o antiespasmòdic, cosa que significa que produeix una relaxació de la musculatura llisa a nivell del tub digestiu, les vies urinàries, les vies biliars, etc. Aquest efecte antiespasmòdic s'explica per la disminució de la síntesi de fosfat d'inositol, que produeix una reducció en l'alliberament de calci intracel·lular.
Per les seves propietats antiespasmòsdiques, el metamizol se sol usar en gossos amb còlics gastrointestinals, biliars o urinaris.
Dosi de metamizol per a gossos
Actualment, el metamizol per a gossos únicament està disponible en forma de solució injectable per a la seva administració per via intravenosa o intramuscular.
La dosi de metamizol per a gossos ha de ser de 20 a 50 mg de metamizol sòdic per quilogram de pes corporalAquesta dosi es pot administrar tant per via intravenosa lenta com per via intramuscular profunda, però no per via subcutània, ja que es pot produir irritació local.
Sobredosi de metamizol sòdic en gossos
Els casos de sobredosi per metamizol sòdic en gossos s'han descrit amb dosis molt elevades, de 1.000 a 4.000 mg/kg de pes viu. La intoxicació per metamizol en gossos afecta el sistema nerviós central, ocasionant signes nerviosos com sedació i convulsions. En casos de sobredosi, caldrà instaurar un tractament de suport i controlar la crisi convulsiva amb diazepam intravenós.
Efectes secundaris del metamizol en gossos
Encara que en persones s'han reportat casos de leucopènia, agranulocitosi i anèmia aplàstica per l'ús de metamizol, en medicina veterinària no hi ha reports sobre la presència d'aquests o altres efectes tòxics hematològics provocats pel metamizol. De fet, a la fitxa tècnica del metamizol no es descriu cap reacció adversa associada a l'ús d'aquest fàrmac.
Contraindicacions del metamizol en gossos
Malgrat que el metamizol és un fàrmac força segur, hi ha determinades situacions en què la seva administració pot ser contraproduent. En concret, el metamizol sòdic en gossos està contraindicat en els casos següents:
- Al·lèrgia o hipersensibilitat al metamizol o algun excipient que acompanyi el principi actiu.
- Insuficiència cardíaca, hepàtica orenal.
- Úlcera gàstrica o intestinal.
Cal destacar que els estudis realitzats en animals d'experimentació no han mostrat que el metamizol produeixi efectes teratògens ni tòxics sobre els fetus. No obstant això, es recomana fer-lo servir amb precaució en gosses gestants i en lactació atès que es requereix més evidència per provar la seguretat del fàrmac en aquestes etapes.
