La higiene i la cura de la salut bucodental dels gossos ha de ser una prioritat per a qualsevol cuidador, ja que en dependrà que els animals estiguin lliures de totes aquelles patologies que poden afectar la seva cavitat oral. Tot i això, és habitual trobar gossos amb una dentadura de color marró-negrós, que pot ser conseqüència de diverses patologies o alteracions bucodentals.
T'estàs preguntant què passa si el meu gos té les dents negres? Si és així, acompanya'ns al següent article del nostre lloc on explicarem les causes per què el meu gos té les dents podrides i què fer en cada cas.
Mal altia periodontal
La mal altia periodontal constitueix el diagnòstic més comú en animals de companyia, arribant a afectar el 85% dels gossos.
Es tracta d'una mal altia infecciosa que es produeix sempre a partir de la placa dental bacteriana Quan els gossos no tenen una bona higiene dental, es produeix un dipòsit de glucoproteïnes entre el solc de la geniva i el coll dentari. Aquestes glucoproteïnes són colonitzades pels bacteris saprofits de la cavitat oral que passen a formar la coneguda “placa dental bacteriana”.
A mesura que el procés evoluciona, es va formant un pH alcalí a la cavitat oral que afavoreix el dipòsit de sals i dóna lloc a la formació del “tosca dental” Com a conseqüència, es produeix una inflamació aguda de la geniva, coneguda com a gingivitis que, si no es resol, acaba originant una inflamació crònica de la geniva i del teixit que envolta la dent (periodonto).
El dipòsit de tosca fa que els gossos amb mal altia periodontal tinguin una dentadura de color marronós, més o menys fosc en funció de la severitat del procés. A més, aquests animals solen presentar dolor a la cavitat oral, halitosi, i fins i tot pèrdua de peces dentals quan s'afecta el lligament periodontal.
Com hem esmentat, la mal altia periodontal és el diagnòstic més habitual en els gossos, però, però, és relativament fàcil de prevenir. Per tant, abans de preguntar-nos què és bo per a les dents podrides, ens hem de qüestionar com podem evitar-ne l'aparició.
La prevenció es basa gairebé exclusivament en una bona higiene dental.
- A partir de la dentició definitiva (als 7-8 mesos d'edat) és fonamental prevenir el desenvolupament de la placa dental mitjançant un correcte raspallat de la dentadura dels gossos Per a això, s'han d'utilitzar raspalls dentals i pasta dentifrica especial per a gossos, i realitzar un raspallat cada 2-3 dies.
- A més, és recomanable oferir snacks masticables, ja que ajuden a estimular la salut del lligament periodontal i prevenen la caiguda de peces dentals.
- En cas d'animals que tinguin més tendència a l'acumulació de tosca, pot ser convenient fer una neteja bucal cada 1-2 anys.
En aquells casos en què la mal altia dental ja estigui establerta de forma crònica, cal instaurar el tractament més adequat en cada cas, el qual pot incloure:
- Control dels agents causals o coadjuvants de la mal altia periodontal: cal eliminar el menjar tou, els aliments dolços, etc.
- Ferulització de dents mòbils: consisteix a fixar les dents mòbils a les quals encara estan fixes, per intentar que romanguin el màxim temps possible a la geniva.
- Extracció de dents irreversibles: i, en cas necessari, substitució per implants.
- Altres tractaments odontològics: com a eliminació de bosses periodontals, reinserció de l'epiteli, etc.
Caries
Les càries en gossos és una de les mal alties dentals més freqüents en l'espècie humana, però la seva prevalença en els gossos és força menor. La composició i el pH de la seva saliva, la forma cònica de les dents i el menor contingut en sucres de la seva dieta fa que sigui una patologia poc habitual als gossos. No obstant això, alguns gossos la poden patir, per la qual cosa s'ha de tenir en compte com a diagnòstic diferencial en aquells animals amb dents amb una tonalitat marró o negrosa.
Les càries es produeixen quan els microorganismes presents a la boca fermenten els carbohidratsde la dieta. Aquesta fermentació origina una sèrie d'àcids (àcid làctic, acètic i propiònic) capaços de desmineralitzar la superfície de la dent i originar allò que es coneix com a “lesió cariosa”. La càries va estenent-se i aprofundint en la peça dental, fins a arribar a la polpa i originar-ne una necrosi, cosa que dóna un aspecte de dent podrit. A mesura que s'afecta la dentina, la lesió pren una característica tonalitat marró o fins i tot negra.
El tractament de la càries dental pot variar en funció de com estigui d'avançat el procés:
- En estadis inicials: pot ser suficient amb realitzar una endodònciade la peça afectada. Això consisteix a retirar el paquet vasculonerviós present al canal polpar de la dent, cloure el canal i reconstruir la dent afectada.
- En casos avançats: caldrà realitzar l'extracció de la peça o les peces afectades.
Traumatismes
Quan es produeix un traumatisme a nivell de la boca, és possible que el cop no sigui suficient per trencar cap peça dental, però sí per lesionar el paquet vasculonerviós que hi ha dins del canal polpar de la dent. L'esmentat “paquet vasculonerviós” està constituït per l'artèria i la vena que irriguen la dent i pel nervi que porta la inervació a la peça dental.
Com a conseqüència de l'impacte, es pot produir una inflamació de la polpa (pulpitis), la qual pot acabar necrosant-se si no es tracta a temps. Per això, en els gossos que tinguin una o diverses dents de color negrós, especialment si són dents contigües, cal considerar els traumatismes com a possible causa.
El tractament en aquests casos pot variar en funció del grau d'afectació de les peces dentals. En casos lleus, pot ser suficient amb la realització d'una endodoncia, mentre que quan les dents siguin irrecuperables, caldrà la extracció
Fractures
Quan es produeix un traumatisme fort a la cavitat oral, és possible que es fracturin una o diverses peces dentals a causa de l'impacte. Quan es tracta de fractures completes (aquelles que afecten tota l'estructura dental i arriben al canal polpar), es pot produir una pulpitis (inflamació de la polpa), seguida d'una infecció o de la formació d'abscesos En aquests casos, a més de la fractura, és habitual trobar les dents de color negrós, a causa de la necrosi del teixit.
En els gossos amb dents fracturades, se sol aconsellar l'extracció (o exodòncia) de les peces afectades. No obstant això, en aquells gossos que necessitin conservar totes les peces dentals (com gossos de concurs, gossos de treball, etc.) és possible realitzar una endodòncia i una reconstrucció de la dent
