Les patologies oftalmològiques que poden patir els gossos són múltiples i poden afectar diverses estructures oculars. Una és la luxació de cristal·lí, una alteració caracteritzada pel desplaçament del cristal·lí a una localització anormal com a conseqüència de la ruptura dels lligaments que el mantenen suspès. Alguns tipus de luxacions constitueixen una urgència mèdica i requereixen un tractament oftalmològic immediat. Per això, és important conèixer els signes que es poden associar a aquesta mal altia per actuar de forma primerenca.
Què és la luxació del cristal·lí en gossos?
Abans d'explicar què és la luxació del cristal·lí, és convenient que fem un repàs sobre l'estructura de l'ull per entendre què consisteix aquesta patologia.
El cristal·lí és una lent biconvexa que permet enfocar els objectes situats a diferents distàncies. Aquesta lent es troba situada entre la càmera anterior, que conté l'humor aquós, i la cavitat vítria, que conté l'humor vitri. En condicions normals, el cristal·lí es troba just al centre i darrere de la pupil·la, suspès per les anomenades fibres o lligaments zonulars
Quan les fibres zonulars es trenquen, el cristal·lí perd la seva localització anatòmica normal, es desplaça i es produeix el que es coneix com una luxació de cristal·lí. Aquesta patologia es pot produir en gossos de qualsevol edat, existint certes races predisposades a patir-la, fonamentalment els terrier, els schnauzer miniatura i els caniches.
Tipus de luxació de cristal·lí en gossos
Les luxacions de cristal·lí es poden classificar en base a diferents criteris. En funció de si el trencament de les fibres zonulars és complet o incomplet, parlem de:
- Luxació de cristal·lí: quan les fibres zonulars es trenquen completament, als 360º, es produeix un desplaçament complet del cristal·lí.
- Subluxació de cristal·lí: quan només es trenquen part de les fibres, es produeix un desplaçament parcial del cristal·lí.
A més, en funció de la càmera cap a la qual es luxi el cristal·lí, podem trobar:
- Luxació anterior: en aquest cas, el cristal·lí travessa la pupil·la i se situa a la cambra anterior, just darrere de la còrnia. Les luxacions anteriors es consideren una urgència oftalmològica.
- Luxació posterior: quan el cristal·lí es posiciona a la cavitat vítria.
No obstant això, cal esmentar que no és infreqüent que el cristal·lí canviï de posició depenent de la postura del cap de l'animal, donat que la lent pot passar de la càmera anterior a la vítria a través de la pupil·la.
Finalment, en funció de la causa, podem parlar de dos tipus de luxació de cristal·lí en gossos:
- Luxació primària: es produeix per un defecte en les proteïnes que formen la zónula. Té lloc en animals joves amb una debilitat congènita de les zónules o bé en gossos majors per una degeneració crònica de les zónules.
- Luxació secundària: el trencament de la zónula es produeix com a conseqüència d'una mal altia prèvia, com traumatismes, perforacions oculars, cataractes, glaucoma, tumors intraoculars o uveïtis.
Causes de la luxació del cristal·lí en gossos
Les causes que poden produir una luxació o subluxació del cristal·lí en gossos són les següents:
- Debilitat estructural congènita de les fibres zonulars: hi ha determinades races, sobretot els terrier, que neixen amb una debilitat estructural de les zónules, la qual cosa afavoreix que en un moment donat les zònules es trenquin i el cristal·lí es luxi. Aquests casos de luxació solen produir-se en animals joves.
- Edat avançada: amb l'edat, es pot produir una degeneració crònica de les zónules que desencadenen un trencament total o parcial de les mateixes.
- Altres patologies oculars que desencadenen una luxació de cristal·lí de forma secundària: com per exemple traumatismes oculars o cranials, glaucoma, cataractes, tumors intraoculars que desplacen el cristal·lí o uveïtis que destrueixen les fibres zonulars.
Símptomes de la luxació del cristal·lí en gossos
Els signes clínics que es poden observar als gossos amb luxació de cristal·lí són:
- Mostres de dolor ocular: llagrimeig (epífora), ull tancat (blefarospasme), fotofòbia i depressió de l'estat d'ànim.
- Alteracions de la visió: signes de dèficit de visió o ceguesa.
- Canvis en la transparència de l'ull: tant canvis en la transparència de la còrnia (per aparició d'edema de còrnia) o del propi cristal·lí (per desenvolupament d'una cataracta al cristal·lí luxat). Per això, si notes com a opacitat al cristal·lí del gos, pot tractar-se d'una luxació.
- Crecent afàquic o lluna afàquica: quan el cristal·lí es troba desplaçat respecte al centre de la pupil·la, es crea una silueta en forma de lluna creixent. Aquest signe és típic de les subluxacions de cristal·lí.
- Iridonesi: són moviments o tremolors anormals de l'iris (part acolorida de l'ull) que es produeixen alhora que els moviments oculars.
- Lenticulodonesis: moviments anormals del cristal·lí.
En el cas de luxacions secundàries, també es podran observar els signes clínics associats a la patologia primària que desencadena la luxació.
A més, és possible detectar complicacions associades a la luxació de cristal·lí. La més freqüent i important és el desenvolupament d'un glaucoma a l'ull afectat. En aquests casos, és freqüent observar congestió dels gots de l'escleròtica, edema de còrnia, dilatació pupil·lar (midriasi), dolor ocular i pèrdua de visió.
Diagnòstic de la luxació del cristal·lí en gossos
El diagnòstic d'aquesta patologia pot ser més o menys senzill en funció de si és una subluxació, una luxació anterior o posterior. En qualsevol dels casos, el protocol diagnòstic pot incloure els passos següents:
- Exploració oftalmològica: en cas de subluxació de cristal·lí s'observarà l'esmentat creixent afàquic, en cas de luxació posterior es podran observar a simple vista els gots de la retina (sense necessitat de fer un fons d'ull) i en casos de luxació anterior s'observarà el cristal·lí per davant de l'iris. En cas que el cristal·lí hagi desenvolupat una cataracta, el diagnòstic serà més senzill que si la lent encara roman transparent. De vegades, pot ser necessari realitzar la exploració amb una làmpada d'esquerda per a més precisió.
- Ecografia ocular: en casos en què el diagnòstic sigui complicat, pot ser útil fer una ecografia ocular per determinar amb més precisió el desplaçament del cristal·lí.
Tractament i cirurgia per a la luxació del cristal·lí en gossos
El tractament d'aquesta patologia ocular depèn fonamentalment del tipus de luxació que s'hagi diagnosticat:
- Cirurgia: a les subluxacions ia les luxacions anteriors, el tractament d'elecció és quirúrgic i consisteix en l'extracció del cristal·lí.
- Tractament de signes clínics i complicacions: en les subluxacions posteriors, el cristal·lí se sol deixar a la cavitat vítria i únicament s'instaura una teràpia per pal·liar els signes clínics i les possibles complicacions de la luxació.
- Tractament de patologies primàries: en el cas de luxacions secundàries, és important instaurar un tractament davant la patologia primària que va desencadenar la luxació, ja que és possible que es tracti d'una mal altia que pugui afectar també l' altre ull.
És important assenyalar que hi ha determinades luxacions que són una urgència oftalmològica a i que, tanmateix, poden no considerar-se una emergència per part de els cuidadors. Sovint, els tutors dels gossos amb aquest problema s'alarmen en detectar una pèrdua greu de visió a l'ull afectat, no obstant això, aquests casos solen ser processos crònics en què és difícil o impossible recuperar la visió, per la qual cosa no es consideren una veritable urgència. No obstant això, les luxacions recents en què encara no s'ha produït un dèficit visual, són veritables urgències mèdiques que requereixen un tractament oftalmològic immediat. Per això, davant de qualsevol signe ocular compatible amb una luxació de cristal·lí és fonamental acudir a un centre veterinari d'urgència per evitar complicacions greus.
