Encara que molts cuidadors pensin que és normal que els gats vomitin amb freqüència, la veritat és que episodis aguts de vòmits o vòmits recurrents en el temps són sempre motiu de consulta veterinària i poden tenir molt diverses causes. En aquest article del nostre lloc ens centrarem en descriure les més comunes a l'hora d'explicar per què el nostre gat vomita escuma blanca
És bo que observem si el vòmit és de curs agut (molts vòmits en poc temps) o crònic (1-2 vòmits diaris o gairebé que no remeten) i si, a més, es presenten altres símptomes com pot ser la diarrea, per comunicar-ho al veterinari.
Causes gastrointestinals del vòmit d'escuma
El motiu més senzill darrere del vòmit serà una irritació del sistema digestiu, que pot tenir diferents causes. A l'hora del diagnòstic serà important tenir en compte, a més de si el vòmit és esporàdic o persistent i de si existeixen altres símptomes o no, com ja hem dit, el contingut del vòmit, ja que aquest pot ser d'escuma, de menjar, de sang o fins i tot de paràsits. A l'article ens centrarem en el perquè el gat vomita escuma blanca.
Algunes de les causes gastrointestinals són les següents:
- Gastritis: la gastritis als gats pot ser tant aguda com crònica i, en ambdós casos, requerirà assistència veterinària. A la gastritis es produeix la irritació de la paret de l'estómac, com quan s'ingereix alguna substància com a herba, alguns aliments, medicaments o substàncies tòxiques, per tant, la intoxicació als gats és una altra causa de gastritis. Quan aquesta és crònica podem observar que el mantell del nostre gat va perdent qualitat. Si no es tracta, també apreciarem aprimament. A gats més joves, l'al·lèrgia alimentària pot estar darrere de la gastritis. Per tot això ha de ser el nostre veterinari qui identifiqui la causa concreta i prescrigui el corresponent tractament.
- Cossos estranys: en gats, l'exemple típic són les boles de pèl, sobretot en època de muda. De vegades aquest pèl acaba formant, a l'interior del sistema digestiu, boles dures, conegudes com a tricobezoars, que poden arribar a ser tan grans com per no poder sortir per si soles. Així, la presència de cossos estranys pot provocar la irritació del sistema digestiu però, també, una obstrucció o fins i tot una intususcepció (introducció d'un segment de l'intestí al mateix intestí), cas en què caldria una intervenció quirúrgica.
- Mal altia inflamatòria intestinal: és una de les causes més comunes de vòmits en gats i s'ha de diferenciar d' altres patologies com el limfoma. Serà el nostre veterinari l'encarregat de fer les proves pertinents. En aquests casos podrem veure que el gat vomita escuma blanca i té diarrea o, si més no, descomposició, de manera crònica, és a dir, que no es corregeix amb el pas dels dies.
Per acabar anotar que una de les mal alties infeccioses més conegudes del sistema gastrointestinal, la panleucopènia felina, cursa amb vòmits i diarrees profuses però, en aquest cas, solen ser sanguinolentes. A més, el gat normalment presentarà febre, estarà apagat i no menjarà. Aquest estat suposa una urgència veterinària
Altres causes de vòmits d'escuma
De vegades, la causa que ens explicarà per què el nostre gat vomita escuma blanca no estarà a l'estómac o l'intestí, sinó en diverses mal alties que afecten òrgans com el fetge, el pàncrees o el ronyó. Algunes d'aquestes afeccions són les següents:
- Pancreatitis: la pancreatitis felina pot produir-se per diferents causes i totes requeriran tractament veterinari. Es presenta de manera aguda o, més sovint, crònica i pot concórrer amb altres mal alties, com les gastrointestinals, hepàtiques, la diabetis, etc. Consisteix en la inflamació o inflor del pàncrees, òrgan encarregat de produir enzims per a la digestió i insulina per metabolitzar el sucre. Entre la simptomatologia hi ha els vòmits però, també, la diarrea, l'aprimament i un pelatge en mal estat.
- Insuficiència hepàtica: el fetge compleix importants funcions com l'eliminació de deixalles o el metabolisme. Una fallada en el funcionament provocarà símptomes, molts d'ells inespecífics, com els vòmits, la f alta de gana o l'aprimament. En casos més avançats es presenta la icterícia als gats, que és la coloració groguenca de les mucoses i la pell. Diverses mal alties, toxines o tumors poden afectar el fetge, per la qual cosa el diganòstic i tractament veterinari seran imprescindibles.
- Diabetis: la diabetis en gats és una mal altia habitual en gats de més de 6 anys, es caracteritza per una inadequada producció d'insulina, que és la substància encarregada de fer arribar la glucosa a les cèl·lules. Sense insulina, la glucosa s'acumula a la sang i es produeix simptomatologia. El més habitual és que veiem que el nostre gat beu, menja i orina més, encara que no s'engreix, però també es poden produir vòmits, alteracions en el pelatge, mal alè, etc. El tractament, estricte, ho ha d'establir el veterinari.
- Insuficiència renal: la insuficiència renal en gats és un trastorn molt comú en gats d'edat avançada. El dany renal també es pot presentar de manera aguda o crònica. La insuficiència renal crònica no es pot curar però sí tractar-se per mantenir el gat amb la millor qualitat de vida possible. Per això és imprescindible acudir al veterinari quan observem símptomes com un augment considerable en la ingesta d'aigua, un canvi en l'excreció d'orina, pèrdua de gana, deshidratació, mantell en mal estat, ànim apagat, debilitat, ferides a la boca, alè amb olor estranya o vòmits. Els casos aguts requereixen atenció veterinària durgència.
- Hipertiroïdisme: la glàndula tiroide es troba situada al coll i s'encarrega de produir tiroxina. El seu excés implica el desenvolupament d'un quadre clínic, sobretot en gats més grans de 10 anys, que consistirà en aprimament, augment significatiu de l'activitat (notarem que el gat no para), increment en la ingesta de menjar i d'aigua, vòmits, diarrea, més eliminació d'orina i, també, més vocalitzacions, és a dir, el gat estarà més "parlador". Com sempre, serà el veterinari qui, després de les proves pertinents, diagnostiqui la mal altia.
- Paràsits: si el nostre gatet vomita escuma blanca i no ho hem desparasitat internament pot estar infestat de paràsits interns. En aquests casos potser també observem que el gatet vomita escuma blanca i no menja o presenta, també, diarrea, tot això malestars provocats per l'acció dels paràsits. Com diem, aquesta situació és més probable que es presenti a gatets que a adults, ja que aquests són més resistents als paràsits. El nostre veterinari ens recomanarà algun dels millors productes per desparasitar gats.
Si ens fixem, la majoria d'aquestes mal alties cursen amb símptomes semblants, per això és bàsic acudir al nostre veterinari sense demora ja que, com hem dit, els vòmits freqüents en gats no són normals i hem d'identificar la mal altia que els causa com més aviat millor per iniciar el tractament.
Evitar i tractar els vòmits d'escuma
Una vegada exposades les causes més habituals que ens expliquen per què un gat vomita escuma blanca, veurem unes recomanacions sobre què podem fer per prevenir i actuar en aquesta situació. Són les següents:
- Els vòmits són un símptoma que no hem de deixar sense tractament, acudint al nostre veterinari de referència.
- És bona idea que anotem els símptomes que observem. En el cas dels vòmits, ens hem de fixar en la composició i la freqüència. Amb això ajudarem el veterinari a arribar a un diagnòstic.
- Hem de proporcionar al nostre gat una alimentació adequada a les seves necessitats nutricionals, evitant aliments que puguin seure malament o provocar alguna reacció al·lèrgica.
- També l'hem de mantenir en un ambient segur per evitar que es pugui empassar algun objecte potencialment perillós.
- Quant a les boles de pèl, convé que raspallem el nostre gat, especialment en època de muda, ja que així ajudem a que elimini tots els cabells morts que li han de caure. També podem comptar amb l'ajuda de m alt per a gats o pinsos especialment formulats per afavorir el trànsit dels cabells.
- És important mantenir un calendari de desparasitacions internes i externes, fins i tot quan el nostre gat no tingui accés a l'exterior. El nostre veterinari ens donarà les pautes més adequades en funció de les nostres circumstàncies.
- Si el nostre gat vomita una vegada i està bé d'ànim, podem esperar, observant-lo, abans de contactar amb el veterinari. Al contrari, si els vòmits es repeteixen, apreciem altres símptomes o veiem el nostre gat decaigut, hem d'acudir directament al veterinari, sense intentar tractar-lo pel nostre compte.
- Finalment, a partir dels 6-7 anys és convenient que, almenys una vegada a l'any, portem el nostre gat a la clínica veterinària per a una revisió completa que inclogui analítica. Això es justifica perquè en aquests controls es poden diagnosticar algunes de les mal alties de què hem parlat d'una manera precoç, cosa que permet iniciar el tractament abans que es manifestin els primers símptomes.
