Gritar és una forma de comunicació innata al lloro: sempre intenta comunicar alguna cosa, expressar-se mitjançant el crit, tant a la natura amb els seus congèneres com amb nos altres a casa nostra.
A la natura, un jove lloro aprèn a fer crides, que li permeten mantenir-se en contacte amb el seu grup, aprèn aquestes crides escoltant i imitant els seus pares molt aviat en la fase de socialització. Les crides són un comportament innat però els tipus de vocalitzacions depenen del lloro i de la seva experiència així com de les respostes que obtindrà.
De la mateixa manera, en captivitat, el lloro aprendrà els sons diaris que permeten obtenir atenció o que permet expressar un desig o una frustració: el lloro memoritzarà els que funcionen per a ell. No és fàcil entendre allò que el nostre lloro vol dir i ignorar les seves vocalitzacions pot empitjorar la situació i portar a crits gairebé constants.
En aquest article del nostre lloc t'ajudarem a entendre per què el teu lloro crida molt.
Crita per localitzar els membres del seu grup
El teu lloro pot fer crides per intentar localitzar el seu humà favorit o els membres de la casa. De vegades simplement contestar-li perquè ell sàpiga on ets pot ser suficient i tornarà a les seves activitats, altres vegades voldrà venir amb tu per gaudir de la teva companyia i sabrà on trobar-te gràcies a la teva resposta.
Crida per alertar sobre un perill
Un lloro crida quan està davant d'una amenaça per a avisar el grup del perill. El que pot constituir una “amenaça” per al teu lloro són coses de la teva vida quotidiana:
- un objecte nou
- un estrany
- un soroll sobtat
- la presència d'un gos o d'ocells grans fora
- l'arribada d'un cotxe nou
- un passejant que el teu lloro veu per la finestra
És normal que un lloro faci de vegades aquests crits d'alerta, però no ho és si aquests crits d'ajuda són constants i aleshores hauríeu de avaluar l'entorn del vostre lloro. perquè no s'hauria de sentir en situació de perill i estrès constant.
Crita perquè se sent exclòs
El lloro és un animal gregari: a la natura viu en grup, i no li agrada estar sol, ràpidament s'avorreix. Quan se senti sol, al principi farà crides curtes i suaus, si no obté resposta provarà crits cada vegada més forts
Tingues en compte que si l'ignores al principi per finalment donar-li atenció quan va cridar molt fort perquè ja no aguantaves més els seus crits, el que fas és ensenyar-li que ha de cridar molt i molt fort per obtenir la teva atenció.
Crida en reacció a l'entorn
Els lloros tenen molta empatia: l'ambient a casa té un efecte directe sobre la quantitat i el nivell dels seus crits: els nens que es barallen, la televisió en constant funcionament o el gos que borda al jardí el fan cridar en resposta als estímuls del seu entorn. Si el nivell d'energia i d'acció a la casa és alt, el gos en participarà amb els seus crits.
A més, com cridar és la seva manera de comunicar-se amb tu, tingues en compte que si li crides per intentar impressionar-lo perquè calli, l'entendrà que estàs comunicant amb ell i simplement intentaràimitar la potència dels teus crits i cridarà més fort.
Està trucant un taxi
Un lloro amb les ales tallades necessita que algú li serveixi de mitjà de transporta la casa, llavors et truca. Si no vens ràpidament, no ho deixarà: trucarà tot el que calgui fins que finalment vinguis. El millor és deixar-li la seva manera de desplaçament natural: les seves ales, tindrà més autonomia i la teva més tranquil·litat.
Com manejar la situació
El primer que has de saber és que un lloro mai crida sense raó, encara que pugui ser difícil per a nos altres entendre el que vol o ho que intenta dir-nos, sempre hi ha una causa als seus crits.
També és important entendre que és normal que un lloro cridi de tant en tant, fins i tot si està molt ben socialitzat. Perquè tot vagi el millor possible amb el teu lloro, t'aconsellem que en acollir-lo li facis visitar la casa i quan et fa un crit pots contestar-li una resposta diferent perquè et localitzi, per exemple si crida li contestes “estic a la cuina” i pot ser suficient per a ell.
És primordial que no enviïs missatges erronis al teu lloro: si li crides quan el crida o si vens quan el crida molt fort, li estàs dient que cridant obté allò que vol. Al contrari, pots afavorir una comunicació basada en petites vocalitzacions esporàdiques utilitzant el reforç positiu i evita sempre reforçar crits forts.
No oblidis que el lloro és un animal gregari i no li agrada la soledat, fomentar els moments de joc és una bona forma de reforçar la teva relació amb ell i evitar que s'avorreixi i cridi de manera abusiva.
