Si ets un apassionat del món del cavall és imprescindible que coneguis la història de la doma índia així com els seus principis i característiques a considerar a l'hora de posar en pràctica aquesta bonica tècnica. La doma índia respecta el cavall com a ésser viu, no intenta domesticar-lo mitjançant la sotmetiment o por. Sabem que els cavalls, igual que les persones, són éssers individuals i no podem tractar-los tots de la mateixa manera, alguns necessitaran més temps que altres per confiar en nos altres.
En aquest article del nostre lloc t'explicarem les tècniques de Doma India perquè puguis començar a aplicar-lo amb els teus cavalls, ells ho agrairan. Al principi recomanem seguir estrictament els dies per després, amb la pràctica i l'experiència, puguem anar escollint el millor camí per a cada animal.
Història i Origen de la Doma Índia a Argentina
El cavall arriba a Argentina des d'Espanya de la mà de Pedro de Mendoza i Luján el 1535, d'origen andalús. Inicialment tenia un gran port però es va anar adaptant als nous costums de l'època. Va ser proliferant ràpidament en rajades des de la Pampa humida fins a les zones més seques d'Argentina. Va ser molt utilitzat pels indis que habitaven el continent sud-americà però la forma de domesticació variava amb els anys i les nacionalitats.
Els Indis de la Pampa Argentina s'assabenten de l'arribada dels cavalls espanyols i busquen desenvolupar un sistema per domar-los i, així, poder emprar-los per a diverses tasques en els seus assentaments. Així és com comença la història i l'origen de la Doma Índia a Argentina. Hi ha infinitat de llibres i proverbis del cavall amb l'indi.
Un dels més bells és "Els Indis Pampas", de Ròmul Muñiz, qui diu:
(…) del cavall depenia la llibertat i l'existència mateixa de l'indi i ningú com ell era capaç d'apreciar la vàlua de l'animal i fer-li rendir al màxim les qualitats. No tenien ni criaven castes especials, sinó que gràcies a l'acurada educació que li donaven, els cavalls adquirien una resistència, lleugeresa i agilitat, superior als de la gent camperola (…).
Amb més de 300 anys de guerra entre indis i espanyols, els primers van aconseguir optimitzar el rendiment del cavall en els diferents mitjans: aigua, desert i alçades. Tot això va ser perquè van respectar i van saber aprofitar la naturalesa del cavall, que no és ni més ni menys, tot el que el cavall és.
Coneixent-ne la naturalesa entendrem certes conductes d'aquests bells animals. Al seu estat silvestre són preses, per la qual cosa viuen en rajada i tenen una euga nodrissa que és l'encarregada de donar l'avís davant de qualsevol amenaça. A tall de conclusió, que aquest animal sigui temorós, atent o vigilant, sona més que lògic.
Aquesta por al puma, tigre o home, és el que el va mantenir viu durant milers d'anys. Punt importantíssim si volem aconseguir un correcte acostament a un cavall sense domar o xucar, ja que davant del que és desconegut, en aquest cas nos altres mateixos, buscarà escapar, si l'acorralem, atacarà, però bàsicament perquè el porta als seus gens a través de les generacions. Conèixer la seva naturalesa és fonamental per a evitar actuar amb negligència com els caçadors i que acabi acceptant les nostres normes per por i no des de l'amor.
Característiques equines a tenir en compte com a domadors
Abans d'endinsar-nos en les tècniques de Doma Índia per a cavalls, us mostrem alguns punts bàsics que tot domador ha de conèixer i tenir en compte:
- Viuen en grups, rajades o tropes, amb una organització social per reduir riscos d'atacs.
- Són animals herbívors.
- Tenen una visió lateral excel·lent, per la qual cosa només tenim dos punts amb escassa visió, que són just davant dels seus ulls i darrere de la cua. Això és molt important per dur a terme una correcta aproximació cap a ells i no causar-los por per la sorpresa.
- Disposen una oïda aguda i poden desplaçar les orelles per orientar-les cap als sons.
- L'olfacte està molt desenvolupat. És comú escoltar que diguin que el cavall fa olor de la por, seria l'adrenalina que emetem nos altres quan el temem igual que un puma abans d'un atac.
- El tacte està també molt desenvolupat en tota la seva pell per la qual cosa hem de "treure-li les pessigolles" que seria equivalent a hipersensibilitat cutània. Molt important durant la doma perquè quan volem posar-li una manta o una muntura no escapi amb por.
- El llavi superior és mòbil i molt sensible, cosa que li permet escollir les pastures que menjarà.
- Dorme poques hores al dia i en lapses curts ja que si es tomba a terra pot ser menjat per algun predador.
- Té una gran memòria.
- Disposa un bon sentit de l'orientació i de l'equilibri.
Dia 1
Començarem el nostre primer dia portant el poltre (cavall sense domar) al corral, on iniciarem la doma tenint present la seva pròpia naturalesa. Es tracta d'animals esquerps i desconfiats davant de la nostra presència estranya. Hem de considerar també que ho estem portant a un lloc més petit al que està acostumat i que pot emprendre diferents reaccions com intentar córrer, s altar, etc.
Nos altres estarem dins del corral també, simplement observant i esperant que es calmi, principalment per habituat a la nostra presència. Ja aconseguit el primer pas intentarem fer-ho passar per la màniga (la via entre tanques que dóna pas al box), amb paciència ja que entenem que els cavalls el temen a els llocs molt tancats. Un cop aconseguit el tanquem i esperarem que s'hi acostumi, cosa que pot trigar de 20 a 30 minuts, cosa que dependrà de cada animal.
Passat aquest temps, quan ho notem tranquil, ens apropem parlant en to suau per tranquil·litzar-lo. Li acariciem l'anca o la gropa (no picar de mans) que li provocarà tensió. Podeu tremolar o intentar baixar perquè no el seguim tocant. Continuarem parlant i acariciant-lo fins que ens accepti. Després seguirem pel llom, paleta, coll i, finalment, el cap. No hem de tenir pressa a tocar el cap, potser fa més temps.
Aquest primer contacte es diu descosquilleo i és una de les parts més importants de les tècniques de la Doma Índia, on el poltre podrà notar que no som caçadors i començarà a confiar en nos altres. Pot portar-nos hores però us asseguro que el resultat serà perfecte.
Passarem a col·locar-li el boç (obert i sense mos, no de cistella) amb una corda de no menys de 5 metres, ho deixarem sortir de la màniga, però no del corral, perquè comenci a caminar i trepitjar-se la corda. La corda o cabestre llarg compleix diverses funcions: treure-li les pessigolles de les mans ja que la corda passarà diverses vegades per allà, en trepitjar-la com està nuada al boç aprendrà a frenar per si mateixi segons amb quina mà la trepitja aprendrà a flexionar el coll. Ho deixarem passar la nit al corral amb el seu morrió, aigua i pastura.
Dia 2
El segon dia ha de ser més relaxat i treballarem amb rellotge no més de 50 minuts ja que el dia 1 sol ser molt pesat per a els cavalls sense domar.
Ens acostem al corral amb pastura a la mà i xiulets per habituar-lo que s'acosti a nos altres. És important que, quan us acosteu, us ignorarem una mica abans d'intentar agafar-lo. Ens farem amb la corda per apropar-nos al poltre i continuar amb el pessigolleig Avui ens tocarà mans i potes, panxa i tot el no acariciat el dia anterior. És molt important que no deixem res sense acariciar ja que seran futurs perills a la seva vida adulta. Podem fer petites pauses perquè el poltre no s'avorreixi.
Després començarem a estirar la corda perquè aprengui a caminar i amb això, tot el que el pugui pertorbar com s altar-li al voltant, passar-li la mà a prop dels ulls, una bossa que vola al corral, etc. Podem donar descansos de 2 minuts quan supera cadascuna de les etapes. N'hi haurà prou per al dia i ho deixem al corral igual que ahir.
Dia 3
Acudirem al corral de la mateixa manera que el dia 2, amb pastura i xiulets (o anomenant-lo pel seu nom). Probablement al tercer dia mostrarà més interès que l'anterior per acostar-s'hi i en uns minuts repassarem el que vam fer fins ara.
Agafant la corda i fent-lo girar, avançar, retrocedir, etc. el futur. Hem de començar pel més senzill i avançar cap al més complicat, sempre premiant-lo per cada avenç amb, almenys, un minut de descans.
Ara que estem guanyant confiança seria el moment ideal per a intentar muntar-lo de costat, posant la panxa al seu llom i observant la seva resposta a tot moment. Al principi, després de l'exercici i de l'inici de la nostra relació, el cavall podria quedar-se tranquil, però de vegades podem trigar més temps a assolir aquest objectiu. Si el cavall accepta que pugis a sobre intenta asseure't a sobre i baixar ràpidament. Prepara't per a un possible rebuig però intenta mostrar-te tranquil i segur, sense forçar l'animal.
L'exercici del dia 3 no ha de superar els 40 minuts. Passat aquest temps felicita'l, ofereix-li aigua i menjar i passa una estona amb ell sense practicar cap exercici.
Dia 4
Comencem el dia de la mateixa manera que veníem fent-ho, amb la pastura i una repassada de tot això, sempre de forma ordenada i sense superar els 10 minuts.
Avui treballarem sobre el nostre poltre Muntem amb el cabestre o corda a les nostres mans per anar demanant-li que giri, avanci i/o retrocedeixi. Aquí hem de tenir molta paciència i saber premiar-ho, amb un descans, encara que només hagi col·laborat rudimentàriament i encara no aconseguim el que hem buscat.
Abans d'anar-nos li presentarem la cadira de muntar perquè la faci olor i reconegui, després l'ensellarem i ajustarem molt poc la cingla per anar augmentant la tensió lentament. Ho deixem 20 minuts perquè mengi, prengui aigua i es mogui amb ella. Li traurem perquè descansi per al seu últim dia.
Dia 5
El dia 5 ha de començar com els anteriors, seguint el mateix procediment emprat fins ara. Quan acabem, li col·loquem la muntura i el muntarem Si veiem que vol treure'ns de sobre o corcovear, ens baixem i li farem donar 2 voltes al corral, una a cada sentit, una forma de distracció per començar una altra vegada. Cada sessió no ha de superar els 10 minuts de munta i donarem 30 minuts de descans.
Pel que fa a l'embocadura jo sempre aconsello començar a habituar-lo amb ella a partir del 5 dia oesperar entre 10 i 15 dies , ja que es tracta d'un element força traumàtic per als cavalls i no volem arruïnar tota la feina feta fins ara. Es tracta que ens tingui confiança i no por.
Aquests són alguns dels consells que us proposem, però recorda que hem de seguir el ritme conforme l'actitud del nostre poltre. Hem de ser pacients si el cavall ho requereix, sense forçar-lo ni fer malbé la confiança que hem creat. A poc a poc el teu cavall acceptarà de bon grau tots els exercicis que et proposis amb ell si ets respectuós i curós.
