Els taurons solen causar-nos gran temor, ja que alguns han estat usats com els protagonistes de moltes pel·lícules on s'aterroriza les persones, mostrant-los com uns devoradors atroços. Si bé és cert que diverses espècies ocupen el principal lloc com a depredadors marins, la seva cacera no està orientada específicament cap a preses humanes. Així, els accidents que es registren entre aquests animals i els éssers humans són producte d'esdeveniments casuals i molt esporàdics.
Aquests animals fascinants, actualment estan sota una pressió important donant lloc a diverses espècies en perill d'extinció. En aquest article del nostre lloc, volem presentar-te un article sobre els 10 taurons més grans del món, perquè coneguis més sobre aquests impressionants esquals.
Tauró balena
El tauró balena (Rhincodon typs) és l'espècie de tauró més gran del món, per tant el peix de majors dimensions. Habita tots els mars tropicals amb variats rangs de profunditat. La mida més gran registrada és de 20 metres i la longitud mitjana sobrepassa generalment els 10 metres.
Paradoxalment, malgrat la seva distinció de mida entre els esquals, s'alimenta per filtració del fitoplacnton, preses petites com krill, petits crustacis, larves i peixos més petits com sardines, verat i tonyina. Està classificat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) a la categoria en perill.
Tauró pelegrí
El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) habita en aigües temperades i càlides, tenint desplaçaments migratoris segons l'època. Poden ser presents entre els 200 i 2000 metres de profunditat. És el segon tauró més gran reconegut amb mides mitjanes entre 7 i 8 metres, però en alguns casos poden superar els 10 m de longitud.
Aquesta també és una espècie que s'alimenta per filtració de plàncton, copèpodes, larves i ous. És un animal tranquil, que no representa cap perill per als humans. Tot i així, es troba a perill d'extinció segons la UICN.
Tauró de Groenlàndia
El tauró de Groenlàndia (Somniosus microcephalus) habita principalment en aigües temperades i polars, amb una distribució a les plataformes continentals i insulars. Depenent de la temperatura de l'aigua, pot estar fins a uns 500 m a les èpoques més càlides i arribar als 1200 m en aigües entre els 1-12 o C.
Està considerat en el grup dels taurons més grans del món, però també dels més lents amb una longitud de fins a uns 7.3 metres S'alimenta de mamífers marins, una gran diversitat d' altres peixos i inclusivament de carronya. Està considerat a la categoria de vulnerable
Tauró tigre
El tauró tigre (Galeocerdo cuvier) està distribuït principalment en aigües tropicals i subtropicals. Tot i que amb molt pocs accidents registrats, pot causar danys a les persones L'espècie a diferència del que abans es pensava, té un alt grau migratori, fins i tot en ecosistemes aquàtics contrastants. S'han registrat individus de fins a uns 7.3 m de longitud, però la mitjana se situa entre 3.25 i 4.25 m, amb pesos de fins a uns635 kg
Són depredadors actius dels mars, consumint una varietat important de mamífers i aus aquàtiques. També solen atacar balenes ferides o alimentar-se de les mortes. Es troben considerats com quasi amenaçats.
Tauró cabanyota
El tauró cabanyeta (Hexanchus griseus) és el tauró més gran del seu grup, considerat com una espècie cosmopolita amb una extensió global, principalment en aigües profundes. El rang de les seves dimensions va des dels 3.5 fins als 4.8 m, amb algunes excepcions que han arribat als 6 m de longitud.
És un depredador exclusivament carnívor que consumeix altres peixos, incloent taurons més petits i ratlles. Amb una tendència poblacional en descens, es troba com gairebé amenaçat.
Tauró martell gegant
El tauró martell gegant (Sphyrna mokarran), així com altres espècies del grup dels esfirnids, es troba a totes les aigües marines tropicals del món. Amb el seu peculiar cap en forma de T, mesura entre 4 i 6 metres de longitud i té uns pesos de fins a 500 kg.
S'alimenta d' altres taurons, peixos ossis i ratlles, als quals moltes vegades aixafa amb el cap abans de devorar-los. Està considerat per la UICN a la categoria de perill crític d'extinció.
Tauró blanc
El tauró blanc (Carcharodon carcharias), una mena d'esqual de les més conegudes, té una àmplia distribució tant en aigües tropicals com fredes, amb una particular presència en diverses aigües costaneres. De mitjana la mida màxima que arriba és de 6 metres, amb pesos de fins a unes 3 tones.
Aquesta és una espècie depredadora molt activa, amb diverses tècniques de caça. Les seves preses varien entre alguns tipus de balenes, foques, lleons i elefants marins, aus i tortugues. El seu estat actual és de vulnerable.
Tauró boquiancho
El tauró boquiancho (Megachasma pelagios) és una mena de descobriment relativament recent i de pocs estudis per les limitades observacions que existeixen. Es distribueix principalment en diverses aigües càlides, encara que eventualment també ho fa en aigües temperades. La mida mitjana d'aquest animal és de 5 metres de longitud i uns 750 kg
És una altra espècie que s'alimenta per filtració de crustacis i gambetes. No hi ha detalls sobre el seu estat poblacional i està considerat com a menor preocupació.
Tauró dormilega del pacífic
El tauró dormilega del pacífic (Somniosus pacificus) és una espècie del grup dels anomenats taurons dormilegues, de la qual no hi ha dades suficients, sobretot pel que fa al nivell poblacional. Habita aigües profundes de l´oceà pacífic. La mida mitjana és de 4 metres i el pes màxim aproximat de 360 kg
Té una dieta variada que inclou altres peixos, foques, ratlles, pops, calamars, crancs i carronya. La seva classificació dins de la UICN és de dades insuficients.
Tauró mako
El tauró mako (Isurus oxyrinchus) es distribueix als oceans Pacífic, Atlàntic i Índic. De manera que es considera cosmopolita, d'aigües temperades i tropicals. La mida mitjana oscil·la entre 3 i 3.8 metres i pesa fins a uns 150 kg.
Són depredadors amb la màxima ubicació tròfica en els ecosistemes en què habiten. El peix blau és la principal font d'aliment, però que alternen amb altres tipus de peixos, cefalòpodes i mamífers. Segons UICN es troba a perill d'extinció.
