La introducció d'espècies en ecosistemes en què no es troben de manera natural pot tenir conseqüències molt greus per a la biodiversitat. Aquestes espècies es poden establir, reproduir i colonitzar nous llocs, substituint la flora o fauna autòctones i alterant el funcionament de l'ecosistema.
Actualment, les espècies invasores són la segona causa de la pèrdua de biodiversitat al món, només precedida per la pèrdua d'hàbitat. Tot i que les introduccions s'han donat des de les primeres migracions de l'ésser humà, s'han multiplicat les darreres dècades a causa del comerç global. Si vols saber-ne més, no et perdis aquest article del nostre lloc sobre espècies invasores: definició, exemples i conseqüències
Definició d'espècies invasores
Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), una “espècie exòtica invasora” és una espècie al·lòctona que s'estableix en un ecosistema o hàbitat natural o seminatural, convertint-se en unagent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica nativa.
Per tant, les espècies invasores són aquelles capaços de reproduir-se amb èxit i formar poblacions autosuficients en un ecosistema que no és el propi. Quan això passa, diem que s'han “naturalitzat”, cosa que pot tenir conseqüències desafortunades per a les espècies autòctones.
Algunes espècies exòtiques introduïdes no són capaces de sobreviure i reproduir-se per si soles, per la qual cosa acaben desapareixent de l'ecosistema i no posen en perill la biodiversitat autòctona. En aquest cas, no se'ls considera espècies invasores, sinó únicament introduïdes
Origen de les espècies invasores
Des que l'ésser humà existeix, ha realitzat grans migracions i s'hi han endut espècies que l'han ajudat a sobreviure. La navegació i les exploracions transoceàniques van augmentar molt el nombre d'espècies invasores. Tot i això, la globalització del comerç que ha tingut lloc durant l'últim segle ha incrementat de manera exponencial la introducció d'espècies. Actualment, la introducció d'espècies invasores té diversos orígens:
- Accidental: animals “amagats” en embarcacions, aigua de llast o cotxes.
- Mascotes: és molt habitual que les persones que compren mascotes se'n cansin o no puguin cuidar-les, així que decideixen alliberar-les. De vegades, ho fan pensant que fan una bona acció, però no tenen en compte que posen en perill la vida de molts altres animals.
- Aquaris: l'abocament de l'aigua d'aquaris on hi ha plantes exòtiques o petites larves d'animals ha derivat en la invasió de rius i mars per part de moltes espècies.
- Caça i pesca: tant els rius com les muntanyes estan plens d'animals invasors procedents de la solta per part de caçadors, pescadors i, de vegades, la pròpia administració. L'objectiu és capturar vistosos animals com ara trofeu o recurs alimentari.
- Jardins: tant als jardins públics com privats es conreen plantes ornamentals que són espècies invasores molt perilloses. Algunes d'aquestes espècies han arribat a desplaçar els boscos autòctons.
- Agricultura: les plantes que es conreen com a aliment, excepte excepcions, no solen ser plantes invasores. Tot i això, durant el transport es colen llavors i artròpodes que han colonitzat el món, com moltes herbes adventícies (“males herbes”).
Si vols saber més sobre les conseqüències de l'ús d'espècies exòtiques com a mascotes, et recomanem aquest altre article sobre Animals que no han de ser mascotes.
Conseqüències de la introducció d'espècies invasores
Les conseqüències de la introducció d'espècies invasores no són immediates, sinó que s'observen quan ja ha passat molt de temps des de la seva introducció. Algunes d'aquestes conseqüències són:
- Extinció d'espècies: les espècies invasores poden acabar amb l'existència dels animals o plantes que consumeixen, ja que aquests no estan adaptats a la depredació oa la voracitat del nou consumidor. A més, competeixen pels recursos (aliment, espai) amb les espècies autòctones, arribant a desplaçar-les i causar-ne la desaparició.
- Alteració de l'ecosistema: com a conseqüència de la seva activitat, poden alterar la cadena tròfica, els processos naturals i el funcionament d'hàbitats i ecosistemes.
- Transmissió de mal alties: les espècies exòtiques transporten patògens i paràsits procedents dels seus llocs d'origen. Les espècies autòctones mai no han conviscut amb aquestes mal alties, per la qual cosa sovint pateixen una elevada taxa de mortalitat.
- Hibridació: algunes espècies introduïdes poden reproduir-se amb altres varietats o races autòctones. Com a conseqüència, la varietat autòctona pot desaparèixer, disminuint la biodiversitat.
- Conseqüències econòmiques: moltes espècies invasores es converteixen en plagues de cultius, delmant les collites. Altres s'adapten a viure en infraestructures humanes, com les canonades, causant grans pèrdues econòmiques.
Per evitar l'extinció de les espècies autòctones, us aconsellem llegir aquest altre article del nostre lloc sobre Com protegir els animals en perill d'extinció?
Exemples d'espècies invasores
Existeixen ja milers d'espècies invasores a tot el món. En aquest article del nostre lloc, et deixem alguns exemples de les espècies invasores més perjudicials.
Perca del Nil (Lates niloticus)
Aquests enormes peixos de riu es van introduir al Llac Victòria (Àfrica). En poc temps, van causar l'extinció de més de 200 espècies de peixos endèmiques a causa de la seva depredació i de la competència. També es creu que les activitats derivades de la pesca i el consum estan relacionades amb l'eutrofització del llac i la invasió del jacint d'aigua (Eichhornia crassipes).
Caracol llop (Euglandina rosea)
Es va introduir en algunes illes del Pacífic i Índic com a depredador de una altra espècie invasora: el cargol gegant africà(Achatina fulica). Aquest s'havia introduït com a recurs alimentari i mascota a molts països, fins que es va convertir en una plaga agrícola. Com calia esperar, el cargol llop no només consumia el cargol gegant, sinó que va acabar amb l'existència de moltes espècies autòctones de gasteròpodes.
Caulerpa (Caulerpa taxifolia)
Probablement, Caulerpa és la planta invasora més perjudicial del món Es tracta d'una alga tropical que va ser introduïda a la Mediterrània als anys 80, probablement com a resultat de l'abocament de l'aigua d'un aquari. Actualment, es troba ja a tota la Mediterrània occidental, on és una amenaça per a les praderies natives, en què crien nombrosos animals.
