La babesiosi canina, anomenada també piroplasmosi, és una patologia parasitària severatransmesa per les picades de paparres infectades. Pot afectar gossos de totes les edats, ja siguin mestissos o de raça definida, però és més freqüent en els animals que no compten amb una medicina preventiva adequada. Quan no és tractada ràpidament, la babesiosi pot ocasionar danys irreversibles a la salut i esdevenir letal.
Actualment, la babesiosi canina ja no pot ser considerada com una mal altia exòtica. Pel creixement de la població mundial de paparres, els diagnòstics de babesiosi són creixents i reafirmen la necessitat d'adoptar mesures eficaces de prevenció. En aquest article del nostre lloc, t'expliquem més sobre la babesiosi en gossos i els seus símptomes, bé com les formes de tractament i prevenció
Com es contagia la babesia en gossos?
La babesiosi canina comprèn un procés infecciós generalitzat que afecta principalment els glòbuls vermells, i és causat per hematozoaris (protozous que s'allotja en les cèl·lules sanguínies) anomenats Babesia canis i Babesia gibsoni.
La Babesia canis i la Babesia gibsoni són hematozoaris intracel·lulars de cicle indirecte. És a dir, aquests microorganismes no poden desenvolupar les seves larves al medi exterior, per la qual cosa necessiten un hostal intermediari per reproduir-se. En general, s'allotgen a l'organisme de les paparres (sobretot de la subespècie Rhipicefalus sanguineus), concentrant-se a les glàndules salivals, a l'intestí ia l'ovari d'aquests ectoparàsits.
Quan una paparra infectada pica (o "mossega") a un gos, aquesta és la porta d'entrada de la babesia a l'organisme caní. La paparra actua com un vector que abriga i transporta els hematozoaris que causen la babesiosi canina fins al cos dels nostres gossos. Si bé les picadures de paparres siguin la principal forma de contagi de la babèsia en gossos, alguns animals també van ser infectats després de rebre transfusions de sang d' altres animals contaminats.
Quan la babesia aconsegueix assolir el corrent sanguini, es reprodueix acceleradament, afectant principalment els glòbuls vermells, però també els macròfags. Aleshores, els hematozoaris s'encaminen als teixits del pulmó i del fetge, on poden provocar danys irreversibles i fins i tot provocar la mort de l'animal.
Símptomes de piroplasmosi en gossos
Després de ser picat per una paparra infectada, el gos experimentarà un període d'incubació que sol durar entre 2 i 4 setmanes. No obstant això, els símptomes es poden fer perceptibles fins a 2 mesos després de la picada.
En general, els primers símptomes de la babesiosi en gossos són poc específics, com febre, cansament i pèrdua de gana A les 24 hores posteriors al desenvolupament d'aquests primers símptomes, la majoria dels gossos experimenta un decaïment depenent generalitzat del seu quadre de salut.
Segons l'evolució i la gravetat dels símptomes, la Medicina Veterinària defineix 3 quadres clínics de babesiosi canina: l'hiperagut, l'agut i el crònic. A continuació, veurem els símptomes característics de cadascun.
Símptomes de la babesiosi aguda
La babesiosi canina aguda és el quadre clínic més freqüent, on observem la ruptura o destrucció dels glòbuls vermells (anèmia hemolítica). Com a conseqüència, apareixen els símptomes específics de la fase aguda, que són:
- Anèmia.
- Febre.
- Inflamació dels ganglis limfàtics (augment de la mida).
- Augment de mida de la melsa.
Quan el quadre agut és provocat per la Babesia canis, també es poden observar icterícia (les mucoses prenen una coloració groga gràcies al dany hepàtic) i presència de sang a l'orina (hematúria).
Símptomes de la babesiosi hiperaguda
Es tracta del quadre clínic més preocupant de la babeosi en gossos, ja que presenta una alta taxa de letalitat. La gravetat i la rapidesa d'avenç dels seus símptomes fa que el pronòstic sigui poc favorable per a la majoria dels animals afectats.
La fase hiperaguda sol ser diagnosticada als gossos amb una greu infestació de paparres o en animals immunodeficients (especialment cadells). Els seus símptomes característics són:
- Shock acompanyat d'hipotèrmia.
- Deficient oxigenació dels teixits (hipotèxia tissular).
- Lesions a la xarxa vascular i en diversos teixits del cos (principalment pulmons i fetge).
Símptomes de la babesiosi crònica
Aquest és el quadre clínic menys habitual entre els gossos i es pot presentar de forma asimptomàticaen alguns casos. És a dir, hi ha gossos que són portadors de la babèsia, però no presenten símptomes. No obstant això, la babesiosi crònica sol caracteritzar-se pels símptomes següents:
- Febre intermitent.
- Anèmia.
- Pèrdua de pes.
- Vòmits i diarrea (en general, són poc freqüents).
- Acumulació de líquids a l'abdomen (ascitis).
- Alteracions en la visió i problemes oculars.
- Danys neurològics (que poden generar descoordinació i convulsions).
Diagnòstic de babesiosi en gossos
Si observes que el teu gos presenta algun dels símptomes esmentats, no suïs a consultar ràpidament amb el teu veterinari de confiança. A la clínica, el professional podrà sol·licitar les anàlisis necessàries per procedir amb el diagnòstic i establir un tractament adequat per al teu pelut.
En general, el veterinari sol·licitarà anàlisi de sang i orina per constatar l'estat de salut de l'animal, verificar si hi ha anèmia i si el nombre de plaquetes és reduït. No obstant això, la serologia (identificació d'anticossos a la sang) sol ser la millor manera de confirmar la presència de Babesia a l'organisme.
Tractament de la piroplasmosi en gossos
Sens dubte, la pregunta més habitual en aquests casos és com curar la piroplasmosi en gossos. Quan es confirma el diagnòstic de babesiosi canina, el tractament específic per a cada animal dependrà del quadre clínic i l'estat general de salut. Moltes vegades, el veterinari recomana l'hospitalització del pacient per observar la seva reacció al tractament.
En general, la teràpia bàsica consisteix en el ús de fàrmacs per eliminar la babèsia de l'organisme. La majoria dels veterinaris opten per administrar-los per mitjà d'injeccions subcutànies o intramusculars per potenciar l'efecte del principi actiu del medicament. També hi ha tractaments basats en l'ús d'antibiòtics, però solen ser menys efectius.
Els gossos que presenten anèmia severa hauran de rebre transfusions de sang, a més de requerir cures especials amb la seva alimentació. També serà essencial combatre les paparres perquè l'hematozoari no torni a ingressar a l'organisme del gos.
Com prevenir la piroplasmosi en gossos?
La prevenció de la babèsia en gossos és extremadament necessària per preservar la bona salut dels nostres millors amics. Com que la principal forma de contagi es dóna per les picades de paparres, la millor manera de prevenir la babeosi canina és respectar les desparasitacions periòdiques (internes i externes) dels nostres gossos i emprar productes de bona qualitat per combatre les paparres. A més, no hem d'oblidar fer visites cada 6 mesos al veterinari i mantenir actualitzat el vostre calendari de vacunació.
Vacuna contra la piroplasmosi en gossos
Existeix una vacuna que permet generar immunitat durant un mínim de sis mesos enfront del paràsit Babesia canis i que, a més, es pot utilitzar per a alleujar els símptomes en cas d'infecció. Aquesta vacuna s'administra unes tres setmanes després de l'administració de les primeres vacunes del cadell. De totes maneres, ha de ser el veterinari qui indiqui quan administrar la vacuna de la babesia i cada quant repetir-la.
