Els conills són mamífers lagomorfs, no rosegadors, que, cada vegada més, es troben a les llars com a animals de companyia. El problema és que no sempre es disposa de prou informació sobre les cures que necessiten, cosa que pot tenir com a resultat l'aparició d'alguns trastorns.
En aquest article del nostre lloc en concret explicarem per què a un conill li fallen les potes del darrere. Els conills tenen una musculatura potent, però un esquelet fràgil, per això és important controlar les potes del darrere.
Per què és important cuidar les potes del darrere dels conills?
Les extremitats posteriors dels conills es poden trencar amb relativa facilitat Per exemple, si estan intentant escapar. Les caigudes des dels braços quan els sostenim o des de superfícies en alçada com les taules o les cadires poden provocar una fractura en aquestes extremitats. La zona dels tarsos, que seria equivalent als nostres turmells, és especialment delicada, ja que es tracta d'una àrea sobre la qual es carrega gran part del pes del conill, posseeix una menor quantitat de teixits tous, així com de recobriment de cabells. Per això, no és estrany que hi apareguin inflamacions, envermelliment o ferides.
Per a la cura general de les potes del darrere es recomana no utilitzar sorra de gat com a substrat, doncs els resulta abrasiu, i buscar-ne un suau i tou, mantenir la higiene i propiciar que el conill faci l'exercici necessari per evitar el sobrepès i l'obesitat. Consulta totes les Cures del conill en aquest altre article.
Per què el meu conill no mou o arrossega les potes del darrere?
Com hem vist, les potes del darrere dels conills són extremadament delicades, per això són diverses les causes que poden explicar per què no les mou. A continuació, repassarem diferents patologies que poden explicar per què al nostre conill li fallen les potes del darrere, algunes presents entre les mal alties més comunes en conills.
Úlceres tarsals i pododermatitis
Es tracta de lesions als tarsos que poden ser lleus, apreciables com manca de pèl , o greus, al punt que al conill li fallen les potes del darrere, perdent funcionalitat. Convé que revisem regularment aquesta zona per poder intervenir així que detectem el primer símptoma. En aquest cas, amb iniciar les cures generals que hem enumerat pot ser suficient per resoldre el problema.
No obstant això, quan ja hi ha dificultats de mobilitat estem davant d'una pododermatitis de consideració que necessita tractament veterinari, a més de les cures esmentades, i, tot i així, la curació pot ser difícil. En aquests casos caldrà administrar antibiòtics i antiinflamatoris de manera local o sistèmica. De vegades, la infecció arriba a l'os, cosa que pot portar a l'amputació de l'extremitat afectada, a la qual els conills solen adaptar-se molt bé, i fins i tot a l'eutanàsia quan la infecció es generalitza.
Encefalitozoonosi
És una mal altia causada per un paràsit anomenat Encephalitozoon cuniculi, que té predilecció pel teixit cerebral i el renal. És un paràsit intracel·lular molt comú en aquesta espècie. Els conills poden contraure'l en qualsevol moment de la seva vida, inclosa l'etapa fetal, ja que es transmet també per via materna. Els seus símptomes més típics inclouen:
- Descoordinació i desequilibri.
- Moviments circulars.
- Parèsia o paràlisi.
- Temblores.
- Convulsions.
- Torticoli.
- Nistagme o moviments involuntaris dels ulls.
- Sordera.
- Incontinència.
- Mort sobtada.
Altres vegades hi ha símptomes oculars i renals, com augment en el consum d'aigua i en l'eliminació d'orina. No sempre és fàcil el diagnòstic perquè el paràsit es pot amagar en teixits de difícil accés. De vegades es detecta en una prova de sang.
El tractament que s'administra és de suport i inclou un antiparasitari que cal donar durant diverses setmanes. També es valora amb regularitat la funció renal. El conill es pot curar, encara que és habitual que li quedi alguna seqüela.
Dany medul·lar
Les lesions a nivell de la medul·la són una altra causa que pot explicar per què a un conill li fallen les potes del darrere, ja que afectaran la mobilitat. Podem notar que hi ha una debilitat en aquestes extremitats, el conill arrossega una pota del darrere o les duesperquè no aconsegueix moure-les o existeix una paràlisi total. Per desgràcia, és relativament fàcil provocar aquest tipus de danys als conills. Un forcejament pot ser suficient.
Per comprovar l'estat de la medul·la cal fer proves d'imatge, com ara una radiografia o un TAC. Per tant, és imprescindible acudir al veterinari. Pot tractar-se amb medicació i repòs absolut, però el pronòstic dependrà dels danys existents. Aquest serà millor si el conill conserva la sensibilitat a les extremitats afectades i el control d'esfínters.
Fractures
La musculatura potent i els ossos lleugers, més el caràcter espantadís que caracteritza els conills, tenen com a resultat una combinació que propicia les fractures. S alts des d'alçades o fins i tot una manipulació incorrecta en l'exploració veterinària poden acabar trencant extremitats, maluc i fins i tot la columna vertebral. Quan s'espanten, els conills s'impulsen amb tanta potència amb les potes posteriors que, sense una bona subjecció o una superfície antilliscant, és relativament fàcil que es fracturin.
La resolució dependrà del tipus de fractura. De vegades n'hi ha prou amb guardar repòs, altres vegades cal immobilitzar i en els casos més greus caldrà operar. Cal destacar la importància de buscar un bon veterinari, expert en animals exòtics, tant per prevenir un mal maneig com per resoldre patologies d'aquesta envergadura amb garanties.
Què fer si al meu conill li fallen les potes del darrere?
Tal com hem vist, és fonamental acudir al veterinari per detectar la causa que provoca que el teu conill no mogui les potes del darrere, les arrossegueu o us fallin. Cal fer proves d'imatge en molts casos, així com analítiques de sang i altres proves. Sense bon diagnòstic, no és possible iniciar el tractament. Així mateix, precisament a causa de la fragilitat d'aquests animals és fonamental no automedicar-los ni practicar tractaments pel nostre compte, ja que podríem empitjorar el quadre clínic.
Una vegada obtingut el diagnòstic, haurem de seguir les pautes del veterinari i propiciar al nostre conill un lloc còmode per descansar, un ambient tranquil i totalment lliure d'estrèsIgualment, és important controlar l'alimentació i garantir que sempre disposa d'aigua freda.
En aquest vídeo et parlem de la millor dieta per a conills adults.
