La febre groga és una mal altia vírica transmesa per la picada del mosquit Aedus aegypti, present a Sud-amèrica i Àfrica subsahariana. Els símptomes apareixen al cap de pocs dies després de la picada i es caracteritza per la ictericia, per la qual se la coneix com febre groga. Els símptomes evolucionen amb el temps i es classifiquen en etapes segons el progrés del virus, i van des de colors de cap i vòmits, a pell groguenca i insuficiència renal. La prevenció mitjançant la vacunació és el millor tractament contra la febre groga, ja que un cop es tenen el virus, només es poden alleujar els símptomes. En aquest article us expliquem el contagi, símptomes i tractament de la febre groga
Contagi de la febre groga
La febre groga es transmet per la picada d'un mosquit infectat pel virus. Totes les persones poden ser contagiades de febre groga, però aquelles de més edat tenen un risc més elevat de desenvolupar el virus fins a l'estat més greu. Segons el seu contagi, podem distingir tres tipus segons les formes de transmissió:
- Selvàtica Afecta principalment els micos, l'ésser viu més afectat per la picada al costat dels humans. Té lloc als boscos tropicals i els mosquits contrauen el virus en estar en contacte amb aquests animals infectats, podent contagiar posteriorment als humans.
- Intermedia Contagi que provoca un brot de febre groga en diferents poblacions separades entre elles, causant morts. En cas de no controlar-se, pot arribar a generar una epidèmia, considerada de gravetat. Té lloc a les sabanes humides o semi-humides del continent africà.
- Epidèmica. El contagi es produeix en zones amb una alta concentració urbana, derivant en grans epidèmies en què les persones es contagien les unes a les altres fàcilment.
Símptomes de la febre groga
Quan una persona contrau el virus i ha passat el període de 3 o 6 dies d'incubació, la infecció es desenvolupa en una o dues fases. La febre groga pot confondre's amb altres febres hemorràgiques com el virus zika o el dengue.
- Primera fase Es considera la fase aguda, en què apareixen els primers símptomes, com febre, cefalees, calfreds, pèrdua de la gana, nàusees o vòmits i dolor a l'esquena. Les persones afectades solen millorar passats 4 dies, desapareixent els símptomes.
- Segona fase Només un 15% dels contagiats per febre groga arriben fins aquest estat. La febre augmenta i es produeixen danys a diferents òrgans. Apareixen altres símptomes com icterícia, dolor abdominal, vòmits, a més d'hemorràgies nasals, orals, oculars, gàstriques i sang als vòmits, femta o insuficiència renal. El 50% dels pacients que es troben en aquesta fase moren passades dues setmanes, mentre que l' altra meitat s'acaben recuperant.
Els símptomes comuns de la febre groga són:
- Febre.
- Dolor de cap.
- Deliris causats per la febre.
- Icterícia. Pell i ulls groguencs.
- Hemorràgies.
- Arítmies. Batecs cardíacs irregulars.
- Dolors musculars.
- Vòmits i/o excrements amb sang.
- Contraccions dels músculs involuntàries.
Tractament de la febre groga
Actualment, no existeix una cura per a la febre groga. L'objectiu a l'hora de tractar pacients contagiats és controlar els símptomes mitjançant medicaments que permetin combatre la febre i la deshidratació Els antibiòtics són administrats per controlar el bacteri que genera la infecció. No obstant això, moltes de les zones afectades no disposen dels recursos suficients per aconseguir els medicaments necessaris per al control dels símptomes.
Prevenció de la febre groga
La prevenció és un dels factors més importants a l'hora de controlar la febre groga, i la vacunació i el control dels mosquits són les dues mesures amb més rellevància.
La vacunació permet que el contagi de la febre groga no arribi a generar epidèmies. Especialment a les zones on hi ha un alt risc, immunitzar la població és un factor de pes, per la qual cosa s'han d'identificar els brots per tal de controlar-los el més ràpidament possible. La mesura més eficaç és la vacunació preventiva a la infància, a través de campanyes que permetin augmentar la cobertura en aquells països més propensos als brots, així com aquelles persones que viatgen a llocs que presentin un elevat risc de contagi. La vacuna contra la febre groga és efectiva i s'aconsegueix la immunitat gairebé absoluta un mes passat. No obstant això, hi ha una sèrie de grups que no s'han de vacunar:
- Menors de 9 mesos.
- Embarassades, a excepció de quan es produeix brots de febre groga.
- Persones amb al·lèrgies greus a les proteïnes de l'ou o aquelles amb trastorns immunodeficients originats per SIDA o altres infeccions.
D' altra banda, el control dels mosquits juga un paper molt important en el període en què s'espera que la vacuna faci efecte. Eliminar els principals vivers de mosquits a zones urbanes pot contribuir a reduir el risc de contagi, a més d'aplicar insecticida a les aigües. Per això, controlar la presència de mosquits és fonamental per poder aconseguir que la vacuna faci efecte i reduir el nombre de casos.
Aquest article és merament informatiu, a ONsalus.com no tenim facultat per receptar tractaments mèdics ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Et convidem a acudir a un metge en cas de presentar qualsevol tipus de condició o malestar.
