La paniculitis consisteix en un procés inflamatori que afecta el panícul adipós. Pot estar originada per múltiples causes, tant infeccioses com no infeccioses, encara que en molts casos no se sap quina és l'etiologia concreta. El principal signe clínic associat a la paniculitis en gossos és la presència de nòduls subcutanis, de consistència variable, que poden arribar a ulcerar-se i fistulitzar. El tractament pot ser quirúrgic o farmacològic, en funció del tipus concret de paniculitis i del nombre de nòduls que presenti lanimal.
No et perdis el següent article del nostre lloc on t'expliquem quines què és la paniculitis en gossos, quines en són les causes, símptomes i tractament.
Què és la paniculitis en gossos
La paniculitis consisteix en un procés inflamatori localitzat a nivell del panicle adipós, és a dir, del teixit adipós subcutani. En molts casos, aquesta inflamació del panícul adipós es produeix per extensió d'una inflamació a nivell de la dermis (dermatitis), cas en què es parla de cel·lulitis.
Si vols saber més sobre la Dermatitis en gossos, no dubtis a llegir aquest altre article que et recomanem.
Tipus de paniculitis en gossos
Les paniculitis es poden classificar atenent el tipus d'infiltrat inflamatori, la distribució de la lesió al panícul adipós i l'etiologia.
Tipus de paniculitis en funció de l'infiltrat inflamatori:
- Paniculitis piogramulomatosa: predominen els neutròfils i macròfags. És la més freqüent.
- Paniculitis neutrofílica: predominen els neutròfils.
- Paniculitis eosinofílica: predominen els eosinòfils.
- Paniculitis limfocítica: predominen els limfòcits.
Tipus de paniculitis en funció de la distribució de la lesió al panícul:
- Paniculitis lobular: la inflamació es localitza als lòbuls del teixit adipós.
- Paniculitis septal: la inflamació es localitza en el teixit conjuntiu interlobular.
- Paniculitis difusa: la inflamació afecta ambdós compartiments (tant els lòbuls com els septes). És el tipus més freqüent als gossos.
Tipus de paniculitis segons l'etiologia:
- Paniculitis infeccioses: produïdes principalment per bacteris i fongs. Pots obtenir més informació sobre els Fongs als gossos en aquest altre article del nostre lloc.
- Paniculitis no infeccioses: originades per traumatismes, cremades, deficiència de vitamina E, pancreatitis, mal alties immunomediades, reacció a cossos estranys, a vacunes oa productes injectables.
- Paniculitis estèrils: són idiopàtiques, és a dir, d'origen desconegut.
Causes de paniculitis en gossos
Les principals causes de paniculitis en gossos són les següents:
- Agents infecciosos: fonamentalment bacteris (Staphylococcus pseudointermedius, micobacteris, Pseudomonas, Proteus) i fongs (Microsporum i Trichophyton)
- Traumatismes i cremades àmplies: ocasionen un reg sanguini deficitari al teixit subcutani, cosa que orina una isquèmia focal.
- Mal alties immunomediades: en aquests casos, la paniculitis sol aparèixer associada a mal alties vasculars immunomediades, com el lupus eritematós sistèmic.
- Pancreatitis: es produeix com a resultat de la necrosi per liqüefacció del teixit subcutani. Descobreix més sobre la Pancreatitis en gossos en aquest altre post.
- Nutricional: per deficiència de vitamina E, encara que aquesta causa sol ser més freqüent en gats amb dietes riques en oli de peix. Aquí tens més informació sobre la Vitamina E per a gossos.
- Reacció a cossos estranys, vacunes o productes injectables: encara que poden ser causa de paniculitis en gossos, solen ser més freqüents en els gats.
- Idiopáticas: d'etiologia desconeguda, com la paniculitis nodular estèril o la paniculitis podal estèril del Pastor Alemany.
Símptomes de paniculitis en gossos
Els signes clínics que es poden observar en gossos amb paniculitis són els següents:
- Presència d'un o diversos nòduls subcutanis: poden ser profunds i fluctuants i dolorosos o indolors. Els nòduls poden ser ferms i estar ben circumscrits, o ser tous i estar mal definits. Amb freqüència, aquests nòduls s'ulceren i fistulitzen a l'exterior, secretant un líquid gras i sanguinolent. Normalment els nòduls se solen trobar el tronc de l'animal, encara que poden aparèixer a altres zones com l'abdomen, el pit o el cap.
- Signes generals: com anorèxia, letargia o depressió, especialment en animals amb lesions múltiples. Si vols saber més informació sobre l'Anorèxia en gossos: les causes, el diagnòstic i el tractament, consulta aquest altre article del nostre lloc que et recomanem.
Diagnòstic de paniculitis en gossos
Per abordar el diagnòstic de paniculitis en gossos cal tenir en compte altres diagnòstics diferencials que poden originar signes clínics similars. Entre altres, cal considerar com a diagnòstics diferencials les neoplàsies subcutànies, els abscessos, els quists i els granulomes.
El diagnòstic de paniculitis s'ha de basar en els punts següents:
- Exploració general: durant l'exploració es podran palpar nòduls subcutanis profunds, sovint ulcerats o fistulitzats. Tot i que cal palpar tota la superfície de l'animal, és important prestar especial atenció a la zona del tronc, ja que els nòduls se solen concentrar en aquesta zona.
- Analítica sanguínia (hemograma i perfil bioquímic): en cas d'infecció serà habitual trobar leucocitosi (increment de glòbuls blancs) i en cas de pancreatitis trobarem un increment de la lipasa pancreàtica (PLI).
- Punció amb Agulla Fina (PAF) per a citologia: atès que la paniculitis piogranulomatosa és la més freqüent en els gossos, en les citologies se solen observar vacúols lipídics juntament amb macròfags que contenen gotes de greix al seu interior. A més, si es tracta d'una paniculitis sèptica, podrem observar bacteris o fongs. Tot i això, hi ha estudis que suggereixen que les citologies poden portar a l'error diagnòstic de qualificar aquests nòduls com a neoplàsies, especialment quan es tracta de nòduls ferms. Per això és important realitzar una biòpsia per assolir un diagnòstic definitiu i precís.
- Biopsia: permet analitzar el teixit mitjançant anatomia patològica i assolir el diagnòstic definitiu.
- Cultiu i antibiograma: en cas de paniculitis infecciosa, serà important realitzar un cultiu in vitro per identificar l'agent causal. Posteriorment s'ha de fer un antibiograma per tal de determinar quins antibiòtics resulten eficaços davant de l'agent etiològic de la paniculitis.
Et deixem més informació sobre els quists en gossos, en concret, els Quists interdigitals en gossos i els Quists ovàrics en gossos.
Tractament de paniculitis en gossos
El tractament dependrà del tipus de paniculitis i del nombre de nòduls que presenti l'animal:
- Cirurgia: l'extirpació quirúrgica dels nòduls sol ser el tractament d'elecció quan es tracta de nòduls solitaris, ja que sol oferir bons resultats.
- Tractament immunosupressor: quan l'animal presenta múltiples nòduls, se sol optar per realitzar un tractament amb glucocorticoides a dosis immunosupressores, com la dexametasona o la prednisona. Els glucocorticoides es poden administrar via oral, tòpica o intralesional. Alguns gossos també poden respondre a altres fàrmacs immunosupressors com la ciclosporina.
- Tractament antibiòtic: en cas de paniculitis infeccioses, caldrà recórrer a tractaments amb antibacterians o antimicòtics. Per evitar resistències antibiòtiques, cal instaurar una teràpia antibiòtica amb un antibiòtic eficaç davant del microorganisme causal de la paniculitis. Per això, resulta imprescindible incloure un cultiu i un antibiograma com a part del protocol diagnòstic.
La majoria dels animals aconsegueixen una remissió perllongada o permanent del procés inflamatori. No obstant això, en alguns casos les lesions poden reaparèixer, i cal una teràpia a llarg termini amb glucocorticoides.
